HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en prats mig humits i al rase de roques silíciques, des de la muntanya baixa (a l’ombra) l’estatge subalpí (al solell). A la península hispànica es pot trobar una mica arreu, llevat de al SE. És molt abundant, per exemple, a la serra de Cebollera (al Sud de Logroño). A Catalunya, a l’estatge subalpí es barreja amb neret (Rhododendron ferrugineum), nabiu (Vaccinium myrtillus), bàlec (Cytisus oromediterraneus) i ginebró (Juniperus nana). En zones molt humides subalpines a Catalunya o a terra baixa, a latituds molt nòrdiques europees, l’acompanyen Erica tetralix, Nardus stricta, Gymnadenia conopsea, Molinia coerulea. A la muntanya mitjana es troba a les clarianes entre castanyers, faigs, roures, o pi roig, amb gódua (Sarothamnus scoparius) i falguera (Pteridium aquilinum), Teucrium scorodonia, Agrostis tenuis; i, en algunes zones, boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). Aquest ambients sota el pi roig són molt proclius a produir rovellons (Lactarius sanguifluus) o pinetells (Lactarius deliciosus). A la terra baixa es pot trobar amb estepes (Cistus salviifolius, C. monspeliensis) i brucs (Erica arborea) a les clarianes entre garrics (Quercus coccifera), sempre sobre sòl silícic. Al món es troba principalment a Europa. A Amèrica del Nord i a Nova Zelanda pot ser invasiva.

ESOTERISME

Les mates de flors blanques (molt infreqüents) protegeixen dels intents de violació i també dels pretendents pesats. En canvi, les de flors vermelloses encenen la pàssió. S’ha emprat també per a conjurar els esperits dels morts i per a donar bona sort. Cremada amb falguera comuna fa que plogui.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • antiinflamatòria (↓5-LOX)
  • antioxidant
  • antisèptica urinària
  • antitumoral
  • antivírica
  • astringent
  • colagoga
  • colerètica
  • cordial
  • depurativa
  • diürètica (àcid úric, fosfats)
  • hipertensora
  • IMAO-A
  • millora el sentit d’orientació
  • mucolítica
  • protectora de raigs UVB
  • protectora renal
  • sedant
  • sudorífica
  • vasoconstrictora de vasos sanguinis
  • vulnerària (planta, mel)

USOS MEDICINALS

  • àcid úric
  • acne
  • ansietat
  • artritis UI UE, homeopatia UI
  • asma
  • càlculs a la bufeta
  • càlculs renals
  • càncer d’estómac
  • catarro
  • cistitis
  • conjuntivitis
  • depressió nerviosa bipolar
  • èczemes
  • edemes
  • Escherichia coli (infusió)
  • ferides
  • Gardnerella vaginalis
  • gota
  • hepatitis C (extracte supercrític amb 15% d’etanol a 50 MP)
  • hipotensió arterial (tensió baixa)
  • infeccions d’orina
  • insomni (homeopatia)
  • Klebsiella pneumoniae
  • leucèmia HL-60
  • Listeria monocytogenes)
  • mal de cap
  • mala circulació
  • Morganella morgani
  • Neisseria gonorrohoeae )
  • obesitat
  • paràsits intestinals
  • penellons UE
  • prostatitis
  • Proteus vulgaris
  • retenció d’orina
  • reuma (homeopatia)
  • Staphylococcus aureus MRSA (infusió; mel)
  • Staphylococcus epidermidis
  • tos
  • tuberculosis
  • uretritis
  • vaginitis

PREPARATS

  • Els extractes polars (metanol, acetona) i aquosos són especialment antioxidants i antibacterians, degut a una major proporció de derivats fenòlics. L’extracte amb n-hexà és més antiinflamatori i citotòxic. L’extracte hidroalcohòlic és el millor com antiinflamatori, antimicrobià, ansiolític, i anti-depressió.
  • FLOR DE BACH: El «heather» convé a les persones que només s’escolten a elles mateixes i s’aferren com un clau a qui se les escolta, sense permetre que interrompi, i se senten desgraciades soles, no tenen empatia envers qui les ha de suportar durant els llargs monòlegs. També convé als qui tenen desfici per menjar.
  • Mel de bruguerola: és fosca, com la de bruc. Especial per tenir cura dels pulmons i ronyons i com a sedant. En ús extern per curar ferides infectades.
  • Tisana antireumàtica: bruguerola + Cichorium intybus + Daucus carota + Papaver rhoeas + Thymus vulgaris.

ALTRES USOS

Serveix, ben seca, per encendre el foc. Se’n pot fer també carbonet. Amb falgueres i fang, s’aprofita per fer el sostre de cabanes. O, sense el fang, per fer al jaç. Serveix per a fer escombres (graneres). I per fer el fus de la filosa de filar. Amb les arrels se’n poden fer culleretes i flautes. Les flors seques es poden fumar, convenientment embolicades en paper de fumar o en pipa. Les cosidores feien servir una rameta de bruguerola per desembastar. Es pot emprar per donar gust a la cervesa quan s’elabora. De la planta se n’extreu un tint groc. Hi ha unes 20 varietats (cultivars) de jardineria, la majoria de mida reduïda, que es venen als centres de jardineria com a decoratives.

VETERINÀRIA

Les cabres i les ovelles se la mengen allà on la troben. A les cabres els ajuda a desparasitar-se de nematodes. Els isards en mengen sovint. És planta amb molt de nèctar que aprofiten les abelles, i més per ser de floració que s’allarga dins ben entrada la tardor quan hi ha poques flors d’altres espècies.

POSSIBLE TOXICITAT

Quan hi ha un contacte molt gran i continuat amb la planta (pol·len) aquesta pot desencadenar al·lèrgia que es manifesta en rinitis i pulmonitis. Es manifesta amb esternuts continuats, inflamació dels ulls i dolor i dificultat al respirar. La mel de zones properes a Chernobyl conté força Cesis radioactiu i per tant resulta intoxicant, com la mateixa planta que pot haver acumulat aquest Cesi a partir del sòl.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document