Una fructificació abundant (dels arbres femella) sembla pronosticar un hivern amb nevades abundants. Pot tenir port arbustiu, o, només excepcionalment, pot atènyer uns 10 m d’alçada, en climes humits. És una arbre petit, dioic. Hi ha peus femenins, que produeixen fruits, i peus totalment masculins, que no en produeixen. És una angiosperma llenyosa, amb flors que tenen calze i corol·la ben diferenciats, en fascicles axil·lars breument pedunculats. Calze persistent amb 4 (5) lòbuls petits. Els 4 (5) pètals són lliures entre ells, llevat de a llur base, i l’ovari és súper. Les flors blanquinoses, de 6-8 mm de diàmetre, tenen un sol carpel. Són actinomorfes, amb 4 (5) pètals. El nombre d’estams 4 (5), no arriba mai a doblar el de pètals 4 (5). Les fulles són simples, ovalades el·líptiques, ondulades, molt coriàcies, esparses, espinescents. En alguns exemplars, tenen poques punxes al ribet foliar. No hi ha estípules, i el pecíol és curt. Les baies esfèriques, vermelles, al madurar fan entre 8 i 10 mm, amb 4(5) nuclis piramidals. Estigmes 4 (5) gairebé sèssils. El tronc és llis, amb escorça grisenca o verdosa.


USOS NO MEDICINALS

L’escorça molt bullida, i deixada fermentar uns 12 dies, dona lloc a la lliga, per a atrapar ocells els caçadors furtius. [Aquesta pràctica va quedar prohibida a Espanya, per la sentència del famós Tribunal Constitucional, el 4 de juny de 2013]. La fusta és dura, resistent a la humitat, i fàcil de modelar per a fer-ne marcs, peces de torneria, estris de fuster, culates d’armes de foc, mànecs d’estris agrícoles o de la cuina, marcs de finestres de palaus reials, de color natural o tintades, taulers d’escacs, pals de tanques, etc. Una mena d’escombra, feta amb les rames, servia com a escura-xemeneies. A Londres, posaven un noiet italià embolcallat d’una mena de gàbia de cistelleria, entaforada amb rames de grèvol i heura, enmig una processó d’escura-xemeneies, el primer de maig. Ho feien per tal recollir almoines. Els fruits alimenten a l’hivern els galls fers i altres aus i animalons protegides. Per això és un arbre protegit per diverses lleis a l’àmbit espanyol i català, des de principis de segle XX. A la fira de Santa Llúcia les rames de grèvol procedeixen només de zones on és permès la recol·lecció, com ara de Galícia o de la província de Sòria o de Burgos, o bé de vivers. En algunes poblacions del centre d’Espanya, el diumenge de rams, enlloc de palmons, fan servir rames de grèvol. Les fulles poden alimentar el bestiar, quan no hi ha altra cosa.


TOXICITAT

Els fruits són tòxics, almenys per a la majoria d’humans. Uns 5 fruits poden ja donar símptomes de toxicitat en nens. En adults, el límit estaria per sobre dels 20. La toxicitat es pot manifestar amb basques, mal de panxa, vòmits, mareig, febre, midriasi, visió borrosa, dificultat per a engolir, arítmia, dispnea i paràlisi respiratòria. La intoxicació caldria combatre-la amb un rentat d’estómac, laxants, administració de carbó actiu, i procurant mantenir les constants vitals (a l’hospital). Ana Pastor Julián va signar al BOE de 2004 la ORDEN SCO/190/2004, de 28 de enero, por la que se establece la lista de plantas cuya venta al público queda prohibida o restringida por razón de su toxicidad. A la llista s’hi inclou entre altres moltes espècies el grèvol (Ilex aquifolium), en concret, les parts aèries.

https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2004/02/16/pdfs/A01047-01052.pdf

Es va sobreentendre que aquesta llista estava dirigida als herbolaris, però no a les farmàcies, ni a les jardineries o floristeries. Quatre anys després, aquesta ordre, gràcies a Déu, va quedar paralitzada.

https://supremo.vlex.es/vid/listado-plantas-prohibidas-toxicidad-42930028