
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Es troba als prats una mica humits, entre 800 i 2300 m snm, en sòls argilosos, rics en humus però pobres en nutrients, i, per descomptat, gens salins. És espècie europea que s’estén fins el centre d’Àsia.
El salep és la farina obtinguda de moldre els tubercles un cop assecats. I és la única forma de prendre la planta segons la tradició. Dosis recomanada: 4 g/dia. S’afegeix al pa o es menja directament en forma de farinetes o barrejat amb vi. També es fa una de sopa típica de Grècia, amb salep cuit amb aigua i mel. Hi ha la possibilitat de preparar el destil·lat aquós de les flors (15 g per presa), contra la debilitat del cor. O bé la infusió de les llavors amb sàlvia contra ictus o la gota corall.