
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Pertany a la família de les Oleàcies, de flors gamopètales, amb ovari súper, anisostèmones (calze amb 4 divisions, , corol·la gamopètala amb 4 divisions i major que el calze, estams 2 inserits a la corol·la alternant amb els lòbuls, amb filaments curts, etil simple, curt, estigma bífid, ovari lliure. A la família de les Oleàcies pertanyen el freixe, l’olivera, l’olivereta, el gessamí i la Forsythia. En total 25 gèneres i unes 600 espècies. Dins el gènere Syringa només S. vulgaris i S. josikaea es troben autòctones a Europa. Dins la família el gènere es distingeix per les fulles oposades (o en grups de 3), simples, tiges de secció arrodonida, flors en raïms paniculiformes, calze i corol·la amb 4 lòbuls, fulles amplament en cor, acuminades, amb nervadura ramificada, fruit capsular, oval- lanceolat, comprimit, obrint-se en 2 valves.
Als Balcans i Romania es fa en turons rocosos. A la resta del món, plantat als jardins, per les seves flors oloroses.
L’espècie, junt a l'híbrid Syringa-persica (de fulles lobulades) va ser introduïda als jardins del Nord d’Europa cap a finals del segle XVI per botànics que exploraven els Balcans, dominats aleshores pels otomans. OGIER GHISELIN BUSVECQ el 1562 va subministrar lilàs a CAROLUS CLUSIUS. Victor Lemoine, de Nancy, va introduir al mercat entre 1876 i 1925 153 cultivars de Syringa vulgaris.
Les persones al·lèrgiques al pol·len de l'olivera solen ser-ho també al del lilà.
Tots els extractes o la infusió del lilà redueixen la producció de ROS als neutròfils. Això ha de ser degut principalment als derivats de l’àcid cafeic, de l’àcid p-cumàric i a les porcions fenòliques de tirosol o hidroxi-tirosol. També totes les preparacions fan disminuir als neutròfils la producció de IL-8, i menor grau la de MMP-9 i de TNF-alfa. Això nogensmenys, l’extracte de fulles F2 fa apujar la producció de TNF-alfa, mentre les F5 i F5 l’abaixen. La F6 conté 2’’-epi-framoròsid + oleo-nuezhènid + neo-oleuropeïna+ hidroxi-framòsid + framòsid. El 2’’-epi-framòsid inhibeix l’alliberament de MCP-1, però la neo-oleuropeïna encara és més potent. Inhibeix a més la secreció de IL-8 en major grau que l’oleuropeïna i la de TNF-alfa i MCP-1 en major grau que la claritromicina. L’estimulació per LPS dels neutròfils va lligada a l’activació de les MAPKs:p38 kinases, a l'ERK, i a les JNKs. La neo-oleuropeïna i la oleuropeïna fan minvar la fosforilació del p38 MAPK i ERK1/2 als neutròfils excitats per LPS. Altres principis actius típics del lilà abaixen la fosforilació del JNK. Sobre tot l’oleuropeïna inhibeix la translocació del NF-kappaB-p65 del citoplasma al nucli; la neo-oleuropeïna també, però menys. La neo-oleuropeïna és el principi actiu del lilà més potent per inhibir la secreció de la IL-8 (IC50 = 25 microM en neutròfils no tractats amb LPS; IC25 =50 microM en neutròfils excitats amb LPS). Per altra banda, el framosid i la neo-oleuropeïna són els més actius reduint l’alliberament de TNF-alfa. La neo-oleuropeïna fins i tot és una mica més activa que la claritromicina. Molts dels principals principis actius típics del lilà inhibeixen la producció de MCP1 (proteïna-1- quimio-atraient de monòcits) per part dels neutròfils. Però la neo-oleuropeïna és la que més.