LILÀ
Syringa vulgaris L. [Sp. PL. 1: 1753]
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Arbre petit de fulla caduca, que normalment creix fins els 2 metres, però que pot arribar ocasionalment a fer 7 m d’alçària. Sol fer molts rebrots des de la base, sempre erectes. Les tiges normalment fan 4 cm de diàmetre però poden arribar a fer 20 cm de gruix. Les més joves i primes són pubèrules. L’escorça és grisa, llisa, i només esquerdada en plantes molt velles. Fulles simples de 6-14×3-8 cm ovals, de base cordada i àpex agut mucronat, glabres. Solen néixer oposades. Flors de base tubular, amb corol·la de 6-10 mm la longitud, amb 4 lòbuls de 5-8 mm, còncaus, de color lila o blanc (o rosat). Estams 2 soldats formant un tub. Inflorescència en panícula densa, terminal, de 8-18 cm de longitud. Carpels 2 soldats en ovari bilocular. Fruits e càpsula seca de color castany grisós, de 2 cm de longitud, fesa en dos parts. Llavors 2-4 alades.
Pertany a la família de les Oleàcies, de flors gamopètales, amb ovari súper, anisostèmones (calze amb 4 divisions, , corol·la gamopètala amb 4 divisions i major que el calze, estams 2 inserits a la corol·la alternant amb els lòbuls, amb filaments curts, etil simple, curt, estigma bífid, ovari lliure. A la família de les Oleàcies pertanyen el freixe, l’olivera, l’olivereta, el gessamí i la Forsythia. En total 25 gèneres i unes 600 espècies. Dins el gènere Syringa només S. vulgaris i S. josikaea es troben autòctones a Europa. Dins la família el gènere es distingeix per les fulles oposades (o en grups de 3), simples, tiges de secció arrodonida, flors en raïms paniculiformes, calze i corol·la amb 4 lòbuls, fulles amplament en cor, acuminades, amb nervadura ramificada, fruit capsular, oval- lanceolat, comprimit, obrint-se en 2 valves.
NOMS POPULARS
- Alemany: Flieder/ Garten-flieder / Gemeiner flieder / Gewöhnliche flieder / Gewöhnlicher flieder / Gewöhnlicher flieder lilak / Lila / Lilak / Nagelblume / Nägelchenbaum / Nägelein / Pfeifenstrauch / Spanischer flieder / Türkischer holunder
- Anglès: lilac
- Àrab: ليلك شائع
- Armeni: Եղրեւանի սովորական
- Castellà: lilar, lilo, lilero
- Danès: syren
- Estonià: Harilik sirel Finlandès: Pihasyreeni Francès: lilas
- Gaèlic: Craobh liathchorcra
- Grec: Πασχαλια / Πασχαλιά / Σύριγγα / Σύριγγα η κοινή
- Hebreu: סירינגה
- Hongarès: Közönséges orgona
- Italià: lilla
- Japonès: ライラック
- Persa/Farsi: یاس خوشهای
- Polonès: lilak
- Rus: Сирень обыкновенная
- Turc: Hakiki leylak
- Txec: Šeřík obecný
- Ucraïnès: Бузок звичайний
- Xinès: 欧丁香
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Als Balcans i Romania es fa en turons rocosos. A la resta del món, plantat als jardins, per les seves flors oloroses.
HISTÒRIA
L’espècie, junt a l'híbrid Syringa-persica (de fulles lobulades) va ser introduïda als jardins del Nord d’Europa cap a finals del segle XVI per botànics que exploraven els Balcans, dominats aleshores pels otomans. OGIER GHISELIN BUSVECQ el 1562 va subministrar lilàs a CAROLUS CLUSIUS.
Victor Lemoine, de Nancy, va introduir al mercat entre 1876 i 1925 153 cultivars de Syringa vulgaris.
PROPIETATS MEDICINALS
- antiinflamatori (IL-8↓,TNF-alfa↓,MAPK↓, MCP1↓,receptor IL-10↑)
- antimetastàsic (c-Met ↓)
- antioxidant (ROS ↓, HO·↓, O·↓,,NO·↓)
- antiperiòdic (retira la regla)
- antivíric
- carminatiu
- cosmètic
- febrífug ESC
- fotoprotector (evita necrosis per UVC)
- LOX ↓
- neuroprotector
- quelador de metalls (p.p.verbascòsid)
- tint
- tònic
- vermífug
PREPARATS
- Hidrolat (destil·lat aquós).
- Alcoholatur (1:5 amb les flors/alcohol de boca). En UE contra dolors musculars, del reuma i l’artritis.
- Oli essencial.
TOXICITAT
Les persones al·lèrgiques al pol·len de l'olivera solen ser-ho també al del lilà.
EFECTES FISIOLÒGICS
Tots els extractes o la infusió del lilà redueixen la producció de ROS als neutròfils. Això ha de ser degut principalment als derivats de l’àcid cafeic, de l’àcid p-cumàric i a les porcions fenòliques de tirosol o hidroxi-tirosol. També totes les preparacions fan disminuir als neutròfils la producció de IL-8, i menor grau la de MMP-9 i de TNF-alfa. Això nogensmenys, l’extracte de fulles F2 fa apujar la producció de TNF-alfa, mentre les F5 i F5 l’abaixen. La F6 conté 2’’-epi-framoròsid + oleo-nuezhènid + neo-oleuropeïna+ hidroxi-framòsid + framòsid. El 2’’-epi-framòsid inhibeix l’alliberament de MCP-1, però la neo-oleuropeïna encara és més potent. Inhibeix a més la secreció de IL-8 en major grau que l’oleuropeïna i la de TNF-alfa i MCP-1 en major grau que la claritromicina. L’estimulació per LPS dels neutròfils va lligada a l’activació de les MAPKs:p38 kinases, a l'ERK, i a les JNKs.
La neo-oleuropeïna i la oleuropeïna fan minvar la fosforilació del p38 MAPK i ERK1/2 als neutròfils excitats per LPS. Altres principis actius típics del lilà abaixen la fosforilació del JNK. Sobre tot l’oleuropeïna inhibeix la translocació del NF-kappaB-p65 del citoplasma
al nucli; la neo-oleuropeïna també, però menys. La neo-oleuropeïna és el principi actiu del lilà més potent per inhibir la secreció de la IL-8 (IC50 = 25 microM en neutròfils no tractats amb LPS; IC25 =50 microM en neutròfils excitats amb LPS). Per altra banda, el framosid i la neo-oleuropeïna són els més actius reduint l’alliberament de TNF-alfa. La neo-oleuropeïna fins i tot és una mica més activa que la claritromicina. Molts dels principals principis actius típics del lilà inhibeixen la producció de MCP1 (proteïna-1- quimio-atraient de monòcits) per part dels neutròfils. Però la neo-oleuropeïna és la que més.
Per llegir més sobre el lilà, descarrega't el document