NOMS POPULARS DE LA GENCIANA GROGA

  • Alemany: Gelber Enzian / Anzianwurzel / Bergeberwurzel / Bitterwurz / Bitterwurzel / Butterwurz / Darmwurzen / Edler enzian / Enzian / Gebräuchlicher enzian / Gelbsuchtwurzen / Gemeiner enzian / Grosser enzian / Halunkenwurz / Istrianswurzel / Jänzene / Jäuse / Sauwurz / Schnapswurzel / Zergang / Zinzalwurz
  • Anglès: Great Yellow Gentian / Bitter root / Bitterwort / Gantian / Gentian / Gentian root / Gentiana / Gentiana
  • lutea / Yellow gentian/ Felwort / Baldmoney
  • Castellà: agenciana, ajenciana, cenjana, chansana, chanzaina, chonzana, funciana, genciana, genciana amarilla, genciana mayor, genciana rastrera, gengiba, gengiba de Jarava, gensiana, gonciana, gonzana, janciana, janzaina, janzana, jonzana, juncia, junciana, junciana, junzana, quina, quina de Europa, sanzaina, sianzaina, unciana, xanzaina, xanzaá, xaranzana, xonzana.
  • Català: argençana, arjanssana, genciana, genciana groga, genciana vera, gensana, gensiana, gensana, gensiana, gençana, ginçana, llecenciana, llenciana, llençana, renciana.
  • Danès: Gul Ensian / Bitterblad / Bitterrod/ Ensian
  • Eslovè: Košutnik / Rumeni svišč / Svišč rumeni
  • Francès: Gentiane jaune/ Grande gentiane
  • Gallec: argençana-dos-pastores, chansá, genciana, genciana-das-boticas, genza, gonza, jonza, xanzaina, xanzá, xenciana, xensá, xenza, xenzo, xenzà amarela, xenzá.
  • Grec: Γετνιανή
  • Hindi: Anujaa, Balbhra, Girijaa, Girisaanja, Traayamaana, Traayanti
  • Holandès: Grote gele gentiaan / Gentiaan / Gele gentiaan
  • Islandès: Gulvöndur
  • Italià: Genziana maggiore / Gentiana lutea / Genziana / Genziana lutea
  • Japonès: ゲンチアナ
  • Noruec: Gulsøte /Søtrot
  • Polac: Goryczka żółta
  • Portuguès: Genciana-amarela / Argençana / Argençana-dos-pastores / Genciana / Genciana-das-boticas / Genciana- das-farmácias / Grande-genciana / Argenciana / Argençana / Argençana dos pastores/ Xensá.
  • Rus: Горечавка жёлтая
  • Suec: Gullgentiana
  • Turc: Sarı censiyan / Centiyan / Sarı centiyan
  • Ucraïnès: Тирлич жовтий
  • Vasc/ Euskera: errosta, errostá, errotxa, gentziana
  • Xec: Horec žltý
  • Xinès: 黄龙胆 (quin jiao)


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La família de les gencianàcies es caracteritza per les Rors monopètales, és a dir, amb la corol·la amb els pètals més o menys soldats, almenys per la base. Les Rors estan en grups no compactes, com sí que és el cas a les margarites. L’ovari és lliure, no adherit al calze. Els estams no tenen els laments soldats uns amb els altres; i estan inserits a la corol·la. Les fulles no són pas carnoses. El fruit és simple, i no s’hi distingeixen carpels separats a la maturitat. Corol·la molt regular, estams no didínams, alternant amb els lòbuls de la corol·la. Les fulles són radicals, oposades o verticil·lades (mai alternes). Corol·la acolorida, Rors no disposades en espigues allargades. Fruits que no s’obren pas transversalment. Fulles enteres, caduques (planta vivaç). Fruit en càpsula que s’obre en 2 valves, amb un sol ovari.

Dins la família, el gènere Genciana es caracteritza per tenir les fulles simples, enteres. I per un estil molt curt, amb un estigma sèssil o gairebé, persistent a la punta de la càpsula. I per tenir el calze tubular o acampanat amb 4-10 lòbuls més o menys profunds; i la corol·la sense clotets nectarífers (com és el cas al gènere Swertia).

Dins el gènere Gentiana, les espècies pirinenques poden tenir les Rors grogues o blaves / morades (excepcionalment blanques). Entre les gencianes grans (de més d’1 m) hi ha 3 gencianes de Rors grogues. Es fan a les clarianes herbades de les pinedes de pi negre. Les inRorescències són llargues i contenen moltes Rors (25) a G. lutea. Les inRorescències són menors i amb menys Rors (15) però més grans o menys dividides a G. burseri. I encara són menors i amb menys Rors (10) a G. montserrati (que alguns tenen per subespècie de G. lutea). Les fulles són més coriàcies i llises a G. lutea i G. montserratii que a G. burseri (més nes, amples, i verdes, i amb plecs pels nervis). La més abundant és Gentiana lutea. Té les Rors netament pedicel·lades, amb corol·la de color groc clar intens, dividida ns la meitat en 6-8 lòbuls estrets i aguts. Una varietat de Rors de color groc ataronjat es fa a la Serralada Cantàbrica (var. aurantiaca). Als Carpats hi ha la varietat carpatica; i a Turquia la var. orientalis. La segona espècie pirinenca de Rors grogues és Gentiana burseri, amb Rors gairebé sèssils, de corol·la de color crema clar, amb puntets morats abundants, estant el terç apical dividit en 5-6 lòbuls ovals-oblongs aguts, que provoquen replecs al tub. Les fulles recorden molt a les del plantatge gran. Es fa a llocs més resguardats, no esbatanats. [Als Alps hi ha una espècie molt similar –Gentiana punctata– de lòbuls perfectament obtusos. És una planta tot just de dos pams d’altura]. La tercera espècie pirinenca de Rors grogues seria la Gentiana montserrati, francament rara de trobar (del Capcir a Navarra), de Rors llargament pedunculades, de color groc mitjà, dividida en 6 lòbuls oblongs espatulats obtusos. Si bé hom la considera també com a subespècie de G. lutea.

Al món hi ha 360 espècies del gènere, estant la majoria a l’Àsia (Turquia, Iran, Índia, Catxemira, Tibet, Nepal, N Pakistan, SW de Xina) , mentre que a Europa (Pirineus, Alps, Carpats) només se’n troben unes 29.

A la Xina es fan unes espècies que es coneixen com a Qin Jiao: G. crassicaulis, G. dahurica, G. macrophylla, G. straminea. O com a Long Dan: G. rigescens, G. scabra, G. triora. A més de G. barbata, G. Olivieri, etc.

Al Tibet podríem trobar-hi G. crassicaulis, G. dahurica, G. dendrologi, G. lhassica, G. ocinalis, G. robusta, G. siphonantha, G. straminea, G. tibetica, G. waltonii.

I al NW de l’Índia s’hi troben, per exemple, G. decumbens, G. kurroo.

Al Nord de l’ Iran podríem trobar-hi G. caucasica, G. gelida, G. spetemda. I al SW G. olivieri.


Les gencianes grogues pirinenques són típiques dels prats subalpins, i de les clarianes una mica humides dels boscos de Pinus uncinata. Es fan en terrenys bastant arenosos, profunds, amb força saó, una mica àcids (pH 6.5), amb molt poc calci soluble, assolellats, i innivats a l’hivern. Necessiten molt de potassi. A més de cultivar-se als EEUU i a Alemanya (on està molt protegida), la Gentiana lutea es troba de manera natural als Pirineus, als Alps, al Massís Central francès, al Jura, als Carpats, als Balcans, a Escandinàvia, entre 500 i 2500 m snm.

Segons Flora Iberica, Gentiana lutea L. és una planta herbàcia vivaç, de 0.2 a 2 m d’alçada. Té un rizoma que primer és vertical, però després, al créixer més la planta, ja és més horitzontal, de fins a 6 cm de diàmetre, carnós, i recobert a la zona distal de les restes de la base de les fulles ja pensides. Té anells lleugerament marcats corresponents a diferents èpoques de creixement. En surten rels adventícies, llises, grogoses, carnoses. Les tiges fèrtils fan 1-2 cm de diàmetre a la base; són buits per dins, rectes, drets, rodons. Les fulles inferiors fan una mena de roseta basal. Són ovalades, el·líptiques, obtuses o poc agudes. Tenen 5-7 nervis prominents per la cara de sota. El limbe és mat, lleugerament glauc. Les fulles fan de 7-50 x 4-14 cm. Per terme mig, 25 x 10 cm, sense comptar els pecíols (fins a 16 cm) o la beina (fins a 3 cm). Les fulles de més amunt de la tija són oposades, el·líptiques, sèssils (amb beines molt curtes). Les inflorescències són en raïm de verticil·lastres, condensades per pisos, amb una flor terminal i uns quants glomèruls sèssils o pedunculats a les aixelles de les bràctees dels 3-7 nusos superiors. Les flors tenen 4-9 peces; però, de mitjana, 5. Són actinomorfes. El pedicel fa 15-35 mm en plena floració, excepte el pedicel terminal, que arriba a 65 mm. El calze fa 13-18 mm. Té forma d’espata. És obert lateralment, i hialí. Té una punta truncada o bé acabada en 2 (o més) petits lòbuls irregulars. La corol·la és rotàcia. Fa 25-40 mm. Té 4-9 lòbuls (de mitjana 5). No té plecs ni apèndixs entre els lòbuls. És de color groc clar (a vegades ataronjada: var. aurantiaca). El tub de la corol·la fa uns 6 mm. Els lòbuls fan 22-35 x 3-11 mm. Són lanceolats i aguts. Els estams tenen el filament estretament alat a la base. Les anteres són lliures. El gineceu fa 18- 28 x 3.5-7 mm; és fusiforme, amb nectaris prominents a la base. Els lòbuls de l’estigma són lliures, linears, reflexos, papil·losos. La càpsula fa 20-40 x 7-14 mm; és ovoide, dehiscent gairebé fins la base obrint-se en 2 valves poc divergents; i té un estípit d’1.5-4.5 mm. Les llavors fan 2.5-5 x 2.5-4.5 mm, i són de contorn àmpliament el·líptic o suborbicular, alades, reticulades, de color marró clar, una mica grisoses. L’ala fa cosa d’1 mm d’amplada, però s’interromp a la zona de l’hílium.

La subespècie típica (lutea) es caracteritza per tenir la corol·la amb lòbuls 4-5 vegades l’amplada, lanceolats, aguts (o poc obtusos), i els estams amb el filamnent d’11-18 mm; i perquè els nusos intermitjos d’inflorescències tenen 20-30 flors.

Als Balcans i als Carpats hi ha la Gentiana lutea subespècie symphyandra. A les Dolomites la ssp. vardjani.

Journal of Ayurvedic and Herbal Medecine: 2017;

Journal of Ayurvedic and Herbal Medecine: 2017; 3(3): 175-181. «Gantiana lutea Linn. (Yellow Gentian): A comprehensive review». OM PRAKASH, RUCHI SINGH, SAROJ KUMAR, SHWETA SRIVASTAVA, AKASH VED.

Les altres gencianes pirinenques són petites (menys de 30 cm), i tenen les Rors blaves o morades (rarament blanques).

HISTÒRIA

PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES (segle I d. C.) atribueixen el descobriment de les virtuts de la planta a GENTIUS, metge de l’antiga Grècia. I d’aquí li ve el nom genèric que li atribuïren: Gentiana. AVICENNA (segle XI) assegurava que la genciana era el millor remei contra l’obstrucció hepàtica. ALBERT EL MAGNE (segle XIII) recomanava l’extracte contra l’angiocolitis (inRamació i obstrucció dels conductes hepàtics). Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la rel de genciana groga escalfa, neteja, desengreixa, desintoxica dels verins, obre el que ha quedat obstruït, com ara el fetge; ajuda a guarir mossegades de bestioles o gossos rabiosos, ajuda a pair, i neteja el cos d’impureses; també ajuda contra les hèrnies o trencadures similars. És útil contra la putrefacció, pestilència o verins. Estimula molt l’estómac, dona confort al cor i evita desmais. El vi de genciana refresca i alleuja el cansament per viatjar, i ajuda a caminar millor; alleuja els dolors al costat i els cops o caigudes. Fa orinar molt. Contra les convulsions o les rampes és millor prendre la decocció de la rel, segons ell. La decocció ajuda molt contra les hèrnies i els càlculs (pedres), i contra refredats amb Regma espessa. Per fora, ajuda contra la ronya, sarna, crostes, picors, o úlceres que es mengen la carn. Contra els cucs intestinals, recomana prendre’n 2 g de la pols de la rel pel matí amb algun licor. Aquest mateix remei serveix, segons ell, contra l’escròfula (tuberculosi). És molt útil contra les febres intermitents i contra la icterícia. També contra la infestació de larves de dípters a l’estómac de les vaques i les picades de bestioles verinoses al llur braguer. L’autor la considera, sens dubte, sota el domini de Mart.

PROPIETATS DE LA REL DE GENCIANA

  • amargant (almenys a dilucions de 1/10.000)
  • amebicida
  • antibiòtica (bacteris i llevats)
  • anticoagulant (fulles)
  • anticonvulsiva
  • antiemètica (anti-vomitiva)
  • antiespasmòdica
  • antiinRamatòria
  • antioxidant
  • antipalúdica
  • antireumàtica
  • antipsicòtica
  • aperitiva
  • bactericida (extracte alcohòlic contra Staphylococcus aureus)
  • carminativa
  • colagoga
  • colerètica
  • contraverí
  • cordial
  • depurativa
  • desengreixant
  • desintoxicant
  • digestiva
  • diürètica
  • emmenagoga /ecbòlica (accelera el part)
  • estomacal
  • febrífuga
  • fungicida (extracte aquós contra Aspergillus fumigatus, Aspergillus niger, Botrytis cinerea, Fusarium oxysporum, Penicillium digitatum)
  • hemostàtica (fulles: augmenten temps de tromboplastina, disminueixen temps de trombina o de formació del tap de brina)
  • hiperglucemiant suau
  • IMAO-B: gràcies al contingut en: 3-3''~-(2'-hidroxi-4-O-isoprenil-xalcona)-(2'''-hidroxi-4''- O-isoprenil-dihidro-xalcona) // 2-metoxi-3-(1,1'- dimetilalil)-6a,10a-dihidrobenzo(1,2-c)croman- 6-ona // 5-hidroxi-Ravanona
  • immunostimulant
  • inhibidora de l’aldosa – reductasa
  • inhibidora dels efectes nocius del ketoconazole  inhibidora dels efectes nocius del tabac
  • larvicida (Oestridae, Gasterophilidae)
  • laxant suau
  • leucocitogènica
  • neuritogènica
  • protectora gàstrica
  • radioprotectora de les cèl·lules sanes
  • refrescant
  • secretagoga (bronquis, bufeta biliar, estómac)  sialagoga
  • tònica
  • vermífuga
  • vulnerària (rel, fulles)


Per llegir el document sencer redactat pel nostre biòleg i soci Alexis Rosell.