
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
L’involucre és del tot tomentós, amb folíols tacats de castany clar a la punta; els exteriors oblongs, i els interiors linears. Els capítols són menuts, subglobulosos, sèssils o una mica pedicel·lats, formant un petit corimbe terminal molt compacte envoltat a la base per 6-9 fulles involucrals, estretes, oblongo-lanceolades, molt tomentoses per ambdues cares, divaricades en forma d’estrella i ultrapassant molt el corimbe. Cada capítol té 5-6 floretes de 5 mm.
Se n’han descrit subespècies i varietats que potser no passen d’ecotipus. Leontopodium himalayanum en seria una, molt abundant a la serralada de l’Himàlaia, de mida gran; però hi ha una cinquantena llarga d’espècies menors més, distribuïdes sobre tot per Àsia (cf. https://www.ipni.org/?q=Leontopodium). Al Pirineu s’ha descrit, a part de la varietat típica (alpinum), dues varietats: nivale (de les altures) i pusillum.
Planta ben emblemàtica del Catllaràs, arriba a la Serra de Tubau sobre Gombrèn i es troba per altres punts del Pirineu calcari. Es fa en prats secs argilosos no massa secs i entre pedres calcàries, amb molt pocs nutrients, innivats una part de l’any. Als Pirineus es troba entre els 1500 i ens 2800 m snm. Als Alps de 1700 a 3400 m snm. És planta dels Alps, Apenins, Carpats, Europa central i Àsia boreal.
S’ha emprat més que res com a decorativa, donada la facilitat d’assecar-la i posar-la en un quadre en una paret de l’interior de la casa. Les plantes cultivades no solen tenir el toment tant espès. D’aquí que s’hagin dictat normes legals per a protegir, almenys en teoria, les colònies silvestres. El 1945 l’excursionista nudista BADIA, que havia estat als Alps, ensenyà les colònies de flor de neu del Catllaràs a FONT QUER i els BOLÒS. En BADIA Practicava el nudisme durant les vacances pel Catllaràs i els que l’havien vist deien que tenia els plecs abdominals verticals enlloc d’horitzontals. És la flor nacional d’Àustria, Suïssa, Bulgària, Mongòlia, Eslovènia; i ha figurat com emblema de moltes tropes de muntanya. A Catalunya és planta protegida que no es pot recol·lectar i més val no fer-ho. A La Pobla de Lillet un home en collia un cistell cada a y pel 18 de juliol per vendre-la com a record. Amb la globalització ara és possible sembrar- la de llavors venudes als garden-centers, com és el cas de les plantes que hi ha al nostre jardí botànic de Gombrèn. Potser la fama de la flor de neu va esclatar quan a mitjans del segle XIX l’emperador austríac FRANCESC JOSEP va collir una flor als peus del Grossglockner i la va lliurar a la seva muller SISSÍ tot dient-li que era la primera que collia per ell mateix. Després va anar apareixen com a logo de nombroses insígnies militars o civils. S’han compost cançons i escrit novel·les i poesies en honor de la planta que s’ha pres com a símbol de la fidelitat i puresa.
L’àcid leontopòdic inhibeix la pujada de IL-6, VCAM1 i HUVEC i de LDL oxidats provocadt per LPS. I això és bo de cara a calmar la inflamació d’endotelis vasculars, i inflamació aterogènica. La leoligina ésa agonista o potenciadora de la proteïna de transferència de l’èster del colesterol CEPT(= proteïna de transferència de lípids plasmàtics) a 100 picoM o 1 nanoM, però a 1 mM inhibiex l’activitat d’aquesta proteïna implicada en les partícules de lipoproteïnes HDL. I això és bo de ara a controlar l’ateroesclerosis.