Les flors fan uns 7 mm de longitud. L’androceu està format per 5 estams amb els filaments lliures, però amb les anteres soldades formant un maneguet que rodeja l’estil. El gineceu està format per un estil únic, amb un estigma profundament bífid. Les rames de l’estil són subcilíndriques, truncades, i amb un floc de pèls al cim. Les rames de l’estil tenen línies marginals per a rebre el pol·len. L’ovari és ínfer i unilocular, format per 2 carpels concrescents i amb un sol òvul. Aquenis pubescents, de 1.3-2 mm, amb vil·là de 5.5-6.5 mm. Dins el gènere el fet de tenir totes les flors tubuloses és la característica principal de l’espècie S. vulgaris. Dins la tribu de les Senecioninae Cas., el gènere es caracteritza per tenir fulles ala tija i les escates de l’involucre uniseriades. La tribu es caracteritza per tenir flors tubuloses i les rames de l’estil penicil·lades. I dins la gran família de les Compostes pertany a la subfamília de les Corimbíferes, que no tenen làtex i l’estil no està inflat ni articulat sota les rames.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta de marges de camins sorrencs o argilosos, horts, de sòls molt rics en nutrients, no salins i sense massa humus. És planta europea i cosmopolita que defuig l’Àfrica tropical o al desèrtica. A casa nostra pot arribar a l’estatge subalpí.

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiu
  • anticancerigen
  • anticonceptiu
  • antiespasmòdic
  • antihelmíntic
  • antihemorràgic
  • antiinflamatori
  • diürètic
  • emmenagog
  • inhibidor de l’alfa-amilasa
  • laxant
  • sudorífic
  • vasoconstrictor
  • vermífug
  • vomitiu
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • amenorrea
  • càncer
  • cistitis
  • conjuntivitis
  • contusions
  • cucs intestinals
  • diarrea
  • dismenorrea
  • èczema
  • escorbut
  • ferides
  • fetge debilitat
  • hemoptisis
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • hipertensió
  • mal de queixal
  • mal de ventre
  • masegades
  • metritis
  • panadissos
  • penellons
  • restrenyiment
  • retenció d’orina
  • talls
  • Trichophyton tonsurans

POSSIBLE TOXICITAT

Degut al contingut en alcaloides pirrolizidínics, la planta acaba intoxicant el fetge i provocant cirrosis hepàtica. Només se’n pot prendre a fi de bé com a màxim un cop cada 15 dies. Un abús podria desencadenar a més tromboflebitis. Els conills en poden menjar sempre que estigui ben eixut.

PREPARATS

  • Per l’espatllat, quan es desfà l’os, es feien cataplasmes de matafoc (Senecio vulgare) amb vinagre i pebre (Piper nigrum) ben calent i torrat. Els resultats eren excel·lents. [ONOFRE VALLS, de Pardines].
  • Contra la gota es prepara un ungüent amb matafoc i llicsons (Sonchus tenerrimus).
  • Contra el dolor de la regla (dismenorrea), beure infusió de matafoc amb camamilla.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document