Morruts

Senecio vulgaris L. [1753, Sp. Pl. : 867] 2n = 40

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

És una (mala) herba anual de 20-40 cm d’alçària, amb la tija força dreta, a vegades ramificada. Fulles quasi glabres o una mica pubescents-teranyinoses, pinnatífides o pinnatisectes, amb lòbuls força iguals, angulosos, dentats. Fulles inferiors atenuades en pecíol. Fulles caulinars sèssils, abraçadores i auriculades. Involucre cilíndric, de 6-7 × 3- 6 mm, glabre, amb peces (21) de la zona interna, de 4-6 mm, tacades de negre al cim; amb la zona externa formada per 8-12 petits folíols 4 cops més curts. Receptacle força pla, sense palletes. Inflorescència formada per per nombrosos (8-20) capítols petits en corimbes imperfectes. A vegades els capítols miren cap avall abans de la plena floració. Capítols petits, amb flors grogues, totes tubuloses. Flors actinomorfes amb simetria pentàmera. Les ligulades són absents o poc diferenciades a la zona més exterior. El calze està format per sèpals reduïts a una petita corona d’esquames. La corol·la té la part inferior soldada en tub amb la boca dilatada amb 5 lòbuls a penes sobresortint de l’involucre. La corol·la és d’un groc apagat.

Les flors fan uns 7 mm de longitud. L’androceu està format per 5 estams amb els filaments lliures, però amb les anteres soldades formant un maneguet que rodeja l’estil. El gineceu està format per un estil únic, amb un estigma profundament bífid. Les rames de l’estil són subcilíndriques, truncades, i amb un floc de pèls al cim. Les rames de l’estil tenen línies marginals per a rebre el pol·len. L’ovari és ínfer i unilocular, format per 2 carpels concrescents i amb un sol òvul. Aquenis pubescents, de 1.3-2 mm, amb vil·là de 5.5-6.5 mm. Dins el gènere el fet de tenir totes les flors tubuloses és la característica principal de l’espècie S. vulgaris. Dins la tribu de les Senecioninae Cas., el gènere es caracteritza per tenir fulles ala tija i les escates de l’involucre uniseriades. La tribu es caracteritza per tenir flors tubuloses i les rames de l’estil penicil·lades. I dins la gran família de les Compostes pertany a la subfamília de les Corimbíferes, que no tenen làtex i l’estil no està inflat ni articulat sota les rames.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta de marges de camins sorrencs o argilosos, horts, de sòls molt rics en nutrients, no salins i sense massa humus. És planta europea i cosmopolita que defuig l’Àfrica tropical o al desèrtica. A casa nostra pot arribar a l’estatge subalpí.

PROPIETATS MEDICINALS

abortiu
anticancerigen
anticonceptiu
antiespasmòdic
antihelmíntic
antihemorràgic
antiinflamatori
diürètic
emmenagog
inhibidor de l’alfa-amilasa
laxant
sudorífic
vasoconstrictor
vermífug
vomitiu
vulnerari

USOS MEDICINALS

abscessos
amenorrea
càncer
cistitis
conjuntivitis
contusions
cucs intestinals
diarrea
dismenorrea
èczema
escorbut
ferides
fetge debilitat
hemoptisis
hemorràgies
hemorroides
hipertensió
mal de queixal
mal de ventre
masegades
metritis
panadissos
penellons
restrenyiment
retenció d’orina
talls
Trichophyton tonsurans

POSSIBLE TOXICITAT

Degut al contingut en alcaloides pirrolizidínics, la planta acaba intoxicant el fetge i provocant cirrosis hepàtica. Només se’n pot prendre a fi de bé com a màxim un cop cada 15 dies. Un abús podria desencadenar a més tromboflebitis. Els conills en poden menjar sempre que estigui ben eixut.

PREPARATS

Per l’espatllat, quan es desfà l’os, es feien cataplasmes de matafoc (Senecio vulgare) amb vinagre i pebre (Piper nigrum) ben calent i torrat. Els resultats eren excel·lents. [ONOFRE VALLS, de Pardines].
Contra la gota es prepara un ungüent amb matafoc i llicsons (Sonchus tenerrimus).
Contra el dolor de la regla (dismenorrea), beure infusió de matafoc amb camamilla.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document

MORRUTS