La planta fa arrels que poden rebrotar per formar una colònia densa. De cada arrel rizomatosa en surten arrels molt fines. Les tiges (1-5 per soca) surten drets però molt ramificades. La base és llenyosa. Les rames ascendents estan una mica arquejades. El pecíol s’eixampla una mica a la base i té 2 fulles petites com orelletes. Les fulles inferiors són 3 pinnatisectes i fan 4-8 cm. Les fulles superiors són progressivament menys dividides, des de 1.5 × 4 a 0.5 × 2 cm. Els segments de la làmina de les fulles caulinars de la zona baixa fan 0.5- 1 × 5-8 mm. Tots els segments són linears i tenen la punta aguda. Les fulles de la inflorescència són com bràctees de 1-6 mm. Cada capítol, ovoide a la ssp. campestris, fa 1.5-3 × 2-3 mm i pot contenir 20-50 flors femenines externes i 12-30 flors masculines internes. El peduncle pot fer 1-2 mm. Cada flor té 5 estams amb el filament lliure però anteres soldades formant una anella. Hi ha 2 carpels per flor, l’ovari és bicarpel·lar, ínfer, unilocular. L’ovari du un sol òvul anàtrop. L’estil és únic i acaba en un estil molt bífid. Hi ha 5 pètals a la corol·la en forma de cinta, soldats en tub a la base. La corol·la és groga o blanquinosa tenyida de roig, i pot ser glabra o pubèrula. Els sèpals del calze estan reduïts a una corona d’esquames molt reduïda. Les flors són zigomorfes, tetracícliques (calze, corol·la, androceu, gineceu) i pentàmeres. Els aquenis no tenen vil·là, són glabres, innervats, oblongo-lanceolats i comprimits pels costats i fan 0.8-1 mm. La inflorescència té poques fulles, és terminal amb alguns raïms laterals, amb rames de segon i tercer ordre. Els capítols neixen a l’aixella de bràctees, són pedunculats, piriformes i pènduls. La planta pot arribar a fer 70 cm d’alçària. No té làtex.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

  • La ssp. campestris es fa als Pirineus Orientals fins la Costa Brava i a les Muntanyes Catalanídiques. A la península, a Sierra Morena i Sistema Central.
  • La ssp. glutinosa es fa la muntanya baixa lleidatana. A la península a tota la meitat NE des de Lleó a Granada.
  • La ssp. maritima (=lloydi) es fa a les platges del Cantàbric, Galícia, Portugal, SW d’Andalusia i també a algunes de València i Alacant.

La botja es fa a herbassars secs, terrenys pedregosos, vores de camins, guarets, sobre sòls calcari preferentment i poc adobats, des de la zona baixa a la muntanya mitjana (1600 m snm).

SUBESPÈCIES I VARIETATS

  • alpina
  • araratica
  • borealis
  • bottnica
  • canadensis
  • canescens
  • caudata
  • cinerea
  • glutinosa
  • inodora
  • lednicensis
  • marschalliana
  • pacifica
  • robustior
  • sericea
  • sericophylla
  • sosnovskyi
  • variablis

El gènere Artemisia, segons DE CANDOLLE, agrupa els subgèneres abrotanum, absinthium dracunculus i seriphidium. Artemisia campestris pertany al subgènere dracunuclus ja que té flors femenines fèrtils a la perifèria del capítol i flors masculines (amb ovaris estèrils avortats) al centre. Al mateix subgènere, a amés d’ A. campestris, A. dracunculus, pertanyen A. critmifolia i A. scoparia, per exemple. El nom de Sant Sepulcre li ha de venir de la virtut de fer córrer les pedres tan gran com la que tancava el sepulcre de Jesucrist. L’espècie comuna allí, però, és Artemisia sieberi, que se li assembla molt.

CLAU PER A LES SUBESPÈCIES PRINCIPALS

  • Inflorescència en panícula densa (grup de capítols), amb capítols ovals; bràctees involucrals entre fulles, reduïdes o quasi iguals als capítols.................A. campestris L.
  • Inflorescència en panícula densa (grup de capítols), amb capítols ovals, bràctees involucrals més llargues que els capítols.
  • Bràctees externes (2 or 3) més petites que les interiors (subiguals).......subsp. variabilis
  • Bràctees involucrals entre fulles, més petites o quasi iguals, receptacle corbat i glabre , bràctees involucrals glabres
  • Branques i bràctees de la panícula viscoses, amb capítols estrets ovals .....................subsp. glutinosa
  • Branques de a panícula i bràctees no viscoses, fulles amb lòbuls, capítols gruixuts.
  • Capítols grans i fulles pinnatífides ......subsp. cinerea
  • Capítols petits, fulles corbades, amb lòbuls
  • Lòbuls de les fulles petits, carnosos però no carinats a sota.....subsp. maritima
  • Lòbuls de les fulles no carnosos, però carinats per sota,..
  • Involucre de 1.5-2.5 mm; panícula típica ample..............subsp. campestris
  • Involucre de bràctees de forma variable, i d’aspecte viscós..
  • Involucre de bràctees de forma variable; però no viscós..............................subsp. eu-campestris
  • Involucre de 3-6 mm; panícula atapeïda; moltes branques de la panícula amb 3 or més capítols .
  • Involucre normalment de 5-6 mm ..............................subsp. borealis 8b. Involucre normalment de 3-4.5 mm ..
  • Bràctees involucrals externes quasi del tot herbàcies .....subsp. bottnica
  • Bràctees involucrals externes amplament escarioses ......subsp. alpina

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiu
  • analgèsic
  • antiespasmòdic
  • antihelmíntic
  • antiinflamatori
  • antilitiàsic
  • antiplaquetari
  • antisèptic urinari
  • aperitiu
  • colerètic
  • cordial
  • desobstrueix
  • digestiu
  • diürètic
  • emmenagog
  • estomacal
  • expectorant
  • hepatoprotector
  • hipoglucemiant
  • inhibidor de la tirosinasa
  • inhibidor de la xantina-oxidasa
  • larvicida (Culex pipiens)
  • litotríptic
  • neuroprotector
  • preservador d’aliments OE
  • protector estomacal
  • protector renal
  • tònic
  • vasorelaxant
  • vermífug
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • amenorrea
  • febre
  • cabell debilitat (+ romaní + ortiga + alfals)
  • càlculs biliars, renals, salivals
  • càncer de còlon HT-29 OE
  • colesterol alt
  • còlics nefrítics o biliars
  • cucs intestinals OE
  • dents que belluguen, perquè caiguin
  • diabetis
  • Epidermophyton floccosum OE (ssp. maritima)
  • Escherichia coli
  • ferides
  • fetge inflamat
  • gota
  • hipertensió
  • infecció d’orina
  • intoxicació per chlorpyrifos
  • leishmaniosis
  • mal d’estómac
  • mal de queixal
  • mal de ventre
  • mossegades de serps
  • nefropartia diabètica
  • obesitat
  • obsessions compulsives
  • picades d’escorpí
  • pirosis (cor-agre)
  • Proteus vulgaris
  • regla irregular
  • Staphylococcus aureus
  • tos
  • virus HIV-1 (p.p. ssp. glutinosa)

ALTRES USOS

Pot donar aroma al vi, posada dins la bota. Rentant el raïm i les figues abans de posar- los a assecar amb l’aigua de la planta, això fa que no es podreixin. Les boletes d’escuma blanca que forma el dípter Rhopalomyia es poden deformar amb les mans perquè agafin forma de blet i serveixin d’esca per fer foc. Tota la mata servia per a fer escombres fines. La planta es podria fumar com si fos tabac.

EFECTES FISIOLÒGICS

Els principis actius típics de la ssp. glutinosa inhibeixen la replicació del virus de la sida HIV-1, bloquegen l’entrada i inhibeixen la transcripció i ho fan interferint amb els factors de transcripció NF-kappa-B i Sp1. Per tant, la planta pot ser una bona teràpia per ajudar i complementar a la antiretroviral convencional.


Per llegir els principis actius i els noms populars, descarrega't el document