Dins el grup d’espècies del gènere Malva que es fan a la península hispànica, la Malva sylvestris ve a ser la malva per antonomàsia, i es distingeix per una sèrie de caràcters. El calicle té les tres peces estretes i molt poc soldades a la base, per sota el calze. Les flors estan disposades en fascicles axil·lars. Els fruits (mericarps) estan netament reticulats i són plans al dors. Les fulles són lobulades (fins a 1/3 - 1/2). Els pètals fan de 15 a 30 mm, i són de color rosat fort, amb nervis més foscos. Els sèpals no creixen al fructificar la planta, que és perenne (o biennal). Arriba a fer 1.5 m d’alçària, però pot adoptar formes més ajagudes. En general la planta és glabra, però amb alguns pèls simples, o bífids, i més o menys patents, a més de tenir pèls estrellats, curts, aplicats. Fulles basals de 5-10 cm de diàmetre, suborbiculars, amb 3-7 lòbuls una mica profunds, de marge crenat, amb pilositat esgarriada; i amb pecíol llarg. Les fulles caulinars tenen 5-7 lòbuls ben marcats, amb més pubescència per la cara de sota, i amb pecíol més curt que a les basals. Estípules persistents, de 1-2.5 mm, ovals, triangulars, amb alguns pèls simples, de marge ciliat. Flors de 2-6 cm de diàmetre. Molt rarament solitàries. Peduncles de longitud variable, amb alguns pèls estrellats, i altres simples o bífids. Calicle amb les 3 peces de 2-7 mm, el·líptiques agudes, amb pilositat estrellada, ciliades al marge. Sèpals del calze de 3-9 mm, oval-triangulars, poc connivents a la base, no acrescents en la fructificació, amb pèls estrellats, simple i bífids, i de marge ciliat. Pètals de 15-30 x 8-12 mm, obovals, cuneats a la base, emarginats-bífids, amb ungla ciliada. De color rosat porpra, amb nerviacions més marcades o fosques. Tub estaminal amb pèls estrellats, amb nervis divaricats. Mericarps (10-12) de 5-6 x 1.5 mm, amb cares laterals estriades radialment, dors aplanat reticulat, glabres o poc pubescents, de color beix més o menys fosc. Llavors de 2.5 mm x 5-7 mm, de color marró verdós.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Malva sylvestris es fa a marges de camins, camps, cementiris, fins a 1600 m snm. Del cert autòctona a Europa i Nord d’Àfrica. Es troba també a Àsia i Macaronèsia (Açores, Madeira). També a Amèrica del Nord i del Sud, i a la part oriental d’Austràlia i a Nova Zelanda. Al Marroc no sol tenir rovell (Puccinia malvacearum) ni altres fongs paràsits (Colletotrichum trifolii) ni virus (potivirus, TSWV).

ESPÈCIES SIMILARS

  • Malva neglecta (=rotundifolia): pètals blanquinosos, de més de 10 mm; mericarps llisos, arrodonits a sobre; peces del calicle linear-oblongues; fulles de 2-5 cm amb 5-7 lòbuls poc profunds. Mata de dos pams.
  • Malva parviflora: flors blanques axil·lars fasciculades; pètals de 4-5 mm; mericarps amb marges alats, i fortament reticulats; mata ajaguda, de dos pams.
  • Lavatera cretica: calicle fomat per 3 peces amples soldades, més curtes que el calze; totes les flors fasciculades, una mica blavoses; fulles amb lòbuls poc marcats (1/5). Planta que pot arribar a 2 m d’alçària.

VARIETATS

El cultivar «Mauritiana» o var. malaca té les flors molt grans. Tendres les seves flors són roses, però un cop seques són blaves. I es venen en herboristeries com a «flor de malva». El cultivar «Zebrina» té els pètals amb nerviacions ramificades marcades en color fosc. Altres cultivars són. 'Annita', 'Aurora', 'Bardsey Blue', 'Blue Fountain', 'Brave Heart', 'Cottenham Blue', 'Gibbortello', 'Harry Hay', 'Highnam', 'Inky Stripe', 'Knockout', 'Magic Hollyhock', «Maria Blue Eyes», 'Mest', 'Mystic Merlin', 'Perry's Blue', 'Purple Satin', 'Richard Perry', 'Tournai', 'Windsor Castle', 'Zebrina'.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava contra cremades, picades d’abelles o d’aranyes, mal de ventre, cistitis, i fístules als llagrimals. Perquè no piquin les abelles, cal empastifar-se amb les fulles untades d’oli. Contra la caspa i crostes al cap, cataplasma de fulla remullada en orina. Contra la metritis banys de seient amb la decocció de les fulles. Contra la rectitis, lavatives. El suc de la planta cuit amb les mateixes arrels és un bon contraverí, que s’anirà vomitant així que es vagi bevent. És planta galactagoga. El fruit xafat en un morter amb llavors de lledoner, i bevent la pasta amb vi, atura els dolors de la bufeta. PLINI EL VELL (segle I) deia que el dia que prenguis una cullerada de flors de malva, aquell dia no tindràs cap malaltia. A més, recomanava la malva contra l’epilèpsia. I que les fulles triturades en nitrat potàssic ajuden a treure punxes clavades a la pell. O els fruits immadurs com a afrodisíacs. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la malva és una planta regida per Venus. La rel, bullida amb vi o en caldo amb rels de julivert i de fonoll ajuda a desbloquejar i a baixar la febre. Les fulles bullides aplicades a l ventre també. O en forma de lavatives o ènemes al recte. La malva fa venir llet. Bullida en vi o llet (la rel o la fulla)i presa va bé contra pleuresia i altres afeccions pulmonars. Amoroseix els budells, la matriu i qualsevol afecció aguda o calenta. El suc pres amb vi o la decocció d’ambdues coses accelera el part. Les fulles triturades amb mel i aplicades als ulls desinflamen els mussols (abscessos). Refregar les fulles tendres sobre picades d’abelles o vespes suprimeix el dolor. Un cataplasma a base de fulles triturades bullides, farina d’ordi i oli de roses (afegit en fred) va bé contra abscessos i tumors ni que siguin als genitals. També estova el fetge i la melsa. El suc de les malves (flors) bullit en oli ajuda a créixer el cabell, lleva la caspa i qualsevol imperfecció de la pell, cremada o irritació. Les fulles bullides en aigua i una mica d’alum i de mel van bé per fer gàrgares contra el mal de coll. Contra la sinusitis, va bé fer banys de peus amb caldo de malves (flors, fulles, rels). Era la planta preferida per l’herbolari JOSEP FERRAN COMAS (1921-1999). La recomanava contra tos, espasmes, irritacions, úlceres bucals, picades d’insectes, furóncols, o cremades; i per a facilitar el part. Em va encarregar que plantés i tingués cura de malves sobre la seva tomba (que és també la de la seva dona) on a la làpida hi posa: «Aquí fa malves un herbolari».

LITERATURA

  • «D’aquí a cent anys, tots farem malves».
  • «Este no verá salir el melojo, y en primavera estará criando malvas con el cogote» . Dita de mal averany, dels pobles sota el Moncayo.
  • «Darrere una estepa, menja malva, verda i seca» (la cabra).
  • «Con un huerto y un malvar hay medicinas para un hogar».
  • «Con un pozo y un malvar, boticario de un lugar».
  • «Malva te doy por remedio, con malva te has de curar, y si no te curas con malva, mal vas con tu enfermedad»
  • «Ni de malva buen vencejo, ni de estiércol buen olor, ni de mozo buen consejo, ni de puta buen amor».
  • «Qui té ruda, Déu l’ajuda; i qui té un hort, amb un malvar, moltes coses podrà curar». «Un peu malvat trepitjà la malva; i ella, que ignora el què és venjança, l’aromatitza amb la seva fragància».
  • «Camino a pies descalzos, murmuro para oídos sordos, gritos de mi boca sin voz, cuerdas tensas como ligas secas penden dentro de mi garganta en una suplica verdadera. Silencio y noche ahora sobre mi tumba rodeada de rosas marchitas, túmulo de amargura sosegada. Tu, única maldita malva, maldita malva aun viva que revolotea y levemente se mece con alguna brisa esperanzada, tierna, maldita. Maldita mente tierna para que se desprenda de esta tierra seca, negra, y deje flotarse hacia mi lápida, como última caricia. .... para siempre....» [CHRISTIAN ALEXANDER ARREOLA JACINTO]

ESOTERISME

  • Si les flors es tanquen durant el dia,m senyal que ha de ploure.
  • L’ungüent del suc de malves, amb margarina, protegeix de la màgia negra i dels dimonis.
  • És planta regida per Venus, símbol de la fecunditat i de la dolçor.
  • Somniar en malves és senyal d’abundància i riquesa, qui sap ai amb herències.
  • Posar un ram de malves en un gerro a la finestra, pere' la part de fora, fa que torni la persona de la qual n'estàvem enamorats.
  • Si es cullen les flors de malva el dia de Sant Joan (solstici d’estiu), abans de la sortida del sol, i es guarden fins la nit de la vigília de Nadal, en aquella festivitat, posades sobre una taula al costat d’un crucifix, tres panets i dues espelmes enceses, es tornen a obrir. Santa Coloma de Queralt).
  • Si una dona no queda embarassada i ho vol estar, sembrarà julivert en un tros que no sigui d’ella, els dies que tingui la regla, i quan vegi que comença a brotar, haurà de dur durant 9 dies 9 pètals de malva a sobre.

PREPARATS

  • Barreges d’herbes ja sigui en licors o tisanes. El color blau de les flors en millora l’aspecte. L'efecte emol·lient combina amb tots els altres efectes.
  • Barreja de «flors astringents»: Cua de Cavall + escorça d'Alzina + fulles de Noguera + fulles de Malva + Sanguinària Menor + Plantatge + Quàssia amara [Dr. HONORIO GIMENO): per a tot, UE, especialment, però també en UI.
  • Cataplasma contra el mal de coll: greix de gallina + flors de malves + Verbena officinalis
  • Per l’asma, segons una recepta de Fra ANSELMO, es fan bullir Rosa, Malva i Consolva (Symphytum officinale) i, per un embut sobre el pot, es va respirant. Ho diu la CECÍLIA CLOTA de Campdevànol.
  • Xarop preparat amb les flors i sucre. Contra estrenyiment i inflamacions.

ALTRES USOS

  • Les fulles es mengen bullides (quan no tenen fongs paràsits) amb tomàquets i all.
  • El bullit de verdures a Egipte fet amb fulles de malva s’anomena khobeiza.
  • Els fruits es mengen, però com a una joguina per als nens petits, i d’aquí li ve el nom popular de «panecillos».
  • La tintura de les flors pot emprar-se com indicador de pH. Amb pH bàsic es torna blava, i, amb àcid, vermella.
  • Amb les flores se'n fan petites catifes de benvinguda al llindar de la porta d’entrada al mas, per celebrar el primer de Maig.

Per llegir més sobre la malva, descarrega't el document