Hi ha 10 estams molt llargs (excepte a les flors femenines, on són molt reduïts) amb anteres d’uns 2 mm: 5 estils (llargs de 5-6 mm, filiformes, exerts, vermellosos). El fruit o pseudocarp fa 15-20 mm i és de contorn pentagonal, és una mena de baia, primer verd, després vermell i finalment quasi negre, brillant, amb 5 carpels estrellats, i els 5 pètals carnosos inflats i els 5 sèpals de dors acanalat. És indehiscent i amb una sola llavor. Aquenis de 3.5-5 2-3 mm, més o menys piriformes, brillants, negres, amb el dors amb costelles formant arcs concèntrics. RIZOSFERA: Les arrels fixen en Nitrogen atmosfèric gràcies a bacteris del gènere Frankia coriariae. També l’actinomicet Micromonospora coriariae.



NOMS POPULARS

  • Català: Roldor, tinter, emborratxacabres, herba sabatera, rahola, raidor, borratxera, matacabra, raudor, rodonasses, rodons, rodossos
  • Castellà: Emborrachacabras, hierba zapatera, roldón, guarapalo, garapalo, redores
  • Francès: Corroyère / Corroyère à feuilles de myrte / Corryère / Herbe aux tanneurs / Redoul / Sumac de Montpellier
  • Anglès: Coriaria myrtifolia / French sumac / Mealy tree / Mediterranean coriaria / Myrtle coriaria / Redoul / Tartarian cornel
  • Alemany: Europäischer gerberstrauch / Französischer sumach / Gerberstrauch / Myrtenblättriger gerberstrauch / Provencalischer sumach / Provenzalischer sumach
  • Danès: Myrtebladet garvebusk
  • Suec: Europeisk garvarbuske

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es troba a la conca mediterrània occidental (Algèria, Marroc, Espanya, França, Itàlia). A Catalunya es troba als Prepirineus, Serralada Transversal i gairebé a totes les terres gironines, Serralades Litoral i Prelitoral (fins els Ports). A la península només es fa al llevant, des del Cap de Creus a Gibraltar. I no massa lluny de la costa. Vol molta llum, poc fred, terrenys argilosos o sorrencs pobres, gens salins.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Coriaria angustissima: de Nova Zelanda
  • Coriaria arborea: de Nova Zelanda
  • Coriaria duthei: de Pakistan, Caixmir i Nepal
  • Coriaria himalayensis:
  • Coriaria intermedia (= summicola): de les Filipines i Taiwan
  • Coriaria japonica: Del Japó.
  • Coriaria kingiana: de Nova Zelanda del Nord
  • Coriaria lurida: de Nova Zelanda
  • Coriaria microphylla: d’Amèrica central i del NW de la del Sud
  • Coriaria neplensis (=sinica): del Pakistan, Sud de la Xina, Nepal i Nord de Myanmar Coriaria plumosa: de Nova Zelanda
  • Coriaria pottsiana: de Nova Zelanda del Nord
  • Coriaria pteridoides: de Nova Zelanda del Nord
  • Coriaria plumosa: de Nova Zelanda
  • Coriaria ruscifolia (=atropurpurea; =microphylla; =papuana; = phyllicifolia; =thymifolia; tutu): de Xile, Amèrica central, Nova Zelanda, Nova Guinea i Oceania Coriaria sarmentosa: de Nova Zelanda
  • Coriaria terminalis: de l’Himàlaia central fins l’Oest de la Xina
  • Coriaria tinctoria: del Brasil

PROPIETATS MEDICINALS

  • activador de la circulació sanguínia
  • al·lucinogen FRU
  • analèptica (tònica)
  • hipotensora
  • insecticida FRU
  • purgant
  • tòxica!

USOS MEDICINALS

  • Enterococcus faecalis
  • hipertensió (100 mg = 0.1 g)
  • Mycobacterium aureum
  • Mycobacterium smegmatis
  • picades d’escurçons (bafs dirigits a la ferida) UE
  • pleuresia (100 mg o 0.1 g de la pell de les tiges)
  • Pseudomonas aeruginosa
  • Salmonella sp.
  • Staphylococcus aureus

HOMEOPATIA

  • alcoholisme
  • diabetis
  • droga-addicions
  • encefalitis
  • epilèpsia
  • hepatomegàlia
  • meningitis
  • nefropaties
  • sida
  • traumatismes cranials

ALTRES USOS

Molt emprada antigament per adobar pells degut als seus tanins. Amb els fruits es feia una tinta de color vermell focs. El xarop fet amb els fruits es pot posar en plates per atraure les mosques que després de beure’l es moren intoxicades. La planta inhibeix Agrobacterium tumefaciens.

HISTÒRIA

PLINI EL VELL (segle I) citava la planta com a rhus i els fruits com a frutex coriarius. I constatava que s’emprava en adoberies.

TOXICITAT

Són molts els casos de nens que s’han enverinat menjant els fruits que han confós amb les móres. La coriamirtina provoca contraccions tetàniques actuant com antagonista de la glicina. Com a mínim provoca mareig i nàusees; i primer midriasis i després miosis. Pot provocar a més de vòmits, desorientació, convulsions, dispnea, hipotèrmia, i coma profund (i mort). El símptomes comencen de cop i volta, no progressivament. El tractament és a base de rentat gàstric, carbó actiu i benzodiazepines com el diazepam intravenós o (en nens) per via rectal. Molts dels noms populars fan referència a algunes cabres que agafen el vici de menjar la planta per entrar en un estat alterat de consciència, la qual cosa es manifesta perquè baixen els marxes donant tombarelles.

EFECTES FISIOLÒGICS

La coriamirtina és un estimulant cerebral similar a la picrotoxina; primer estimula la respiració i després la paralitza. Les DL50 són de 5.8 mg/Kg per ales granotes, d’1 mg/Kg per als ratolins; i 80 mg maten un conill.


Per llegir els principis actius, descarrega't el document