Les fulles són lanceolades, patents. Les dels extrems són menors alternes o gairebé oposades i més aplicades. La inflorescència és un raïm de 1-15 flors, alternes, pèndules, amb bràctees aïllades o en parelles, ciliades al marge (o glabres). Els pedicels són patents i recorbats a l’extrem en plena floració. Les flors no fan olor. El periant és estrellat, amb tèpals amplament lanceolats, de 25-40 × 12-55 mm, i estan molt cargolats cap avall a la punta. El nectari té taques negroses i és més o menys fimbriat. Els filaments estaminals fan 28-35 mm i són de color entre crema i verdós. Les antres fan 8-11 mm i són vermelles (o grogues), amb e pol·len ataronjat. L’estil fa 12-17 mm. La càpsula fa 20-35 mm i és dreta. Les llavors són triangulars i planes amb voravius membranosos, de color marró més o menys clar, fan 7-8.5 × 5.5-6.5 mm. Els grans de pol·len tenen una sol embolcall de 8.5-16 micres (amb exina de 1.5-2.5 micres), i fan 59-85.5 × 38-60 micres MALURES: Botrytis ellyptica; virus LSV (lily sympotmless virus), fitoplasma de fil·lodis.



NOMS POPULARS

  • Alemany: Türkenbund/ Türkenbund-lilie
  • Àrab: زنبق بنفسجي
  • Aragonès: azuzena de puerto, azuzena silbestre, lidio, azucena silvestre, martagón. Basc/Euskera: citogorria, zitogorri, zitori, zitori gorri, zitori gorria, zitori-gorri,
  • Anglès: Martagon lily / Martagon / Turk's cap lily
  • Castellà:martagón/azucena silvestre / lirio atigrado / lirio llorón / lirio silvestre/ ajo de antojil/ ajo de antosil/ azucena / azucena de Almodóvar/flor de un día/lirio bravo/ lirio navarro/ samarro.
  • Català: marcòlic, lliri morat, marcòlic vermell, consolda, marcori, mariòli.
  • Danès: Martagon-lilje / Krans-lilje
  • Eslovac: Ľalia zlatohlavá
  • Eslovè: Lilija turška / Turška lilija / Zlati klobuk
  • Finlandès: Varjolilja
  • Francès: Lis martagon
  • Gal·lès: Lili fartagon/ Llysiau martagon
  • Gallec: cangorea, lirio martagón, lírio-mártago, martagón, perendos, perendoso, perendós, prendehueso, prendoa, prendoso, prendueso, prendóa, prendós, solda consolda, soldaconsolda.
  • Holandès: Turkse lelie
  • Hongarès: Turbánliliom
  • Islandès: Túrbanlilja
  • Italià: Giglio martagone
  • Japonès: マルタゴンリリー
  • Norueg: Krøll-lilje
  • Persa/Farsi: سوسن سرخ
  • Polonès: Lilia złotogłów
  • Portuguès: Martagão, bordões de São José, cangorea, lirio amarello, lirio-martagâo, lírio, lírio-mártago, martagâo, perendós, prendoso, prendóa, sinais.
  • Rus: Ли́лия кудрева́тая/ Лилия кавказская / Лилия лесна́я / Сара́нка кудреватая / Ца́рские ку́дри
  • Serbi: Шумски љиљан / Šumski ljiljan
  • Suec: Krollilja
  • Turc: Türk zambağı/ İstanbul zambağı
  • Txec: Lilie zlatohlavá/ Lilie zlatohlávek
  • Ucraïnès: Лілія лісова
  • Xinès:欧洲百合

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És típic de l’estatge montà però arriba als boscos de pi negre i avetoses de l’estatge subalpí (fins els 2100 m snm), dins els boscos o a les clarianes o marges humits. És una espècie protegida. És espècie típica eurosiberiana. A Catalunya es fa a la Serralada Litoral (Maresme, La Selva) Serralada Prelitoral (Serra de Prades, Montserrat), Serralada Transversal i Pirineus. A les vernedes del Maresme l’acompanyen Anemone nemorosa, Doronicum pardalianches, Ranunculus ficaria, Symphytum tuberosum. A les fagedes l’acompanyen. A les comunitats de megafòrbies alpines l’acompanyen Acontium sp. pl., Adenostyles alliariae, Cicerbita alpina, Cicerbita plumieri, Doronicum austriacum, Gentiana burseri, Ranunculus platanifolius, Veratrum album. A les teixedes de Montserrat l’acompanyen Anemone hepatica, Buxus sempervirens, Campanula speciosa, Campanula trachelium, Geranium robertianum, Ilex aquifolium, Sanicula europaea, Viola alba. Els bulbs dels marcòlics alpins són més reputats com a medicinals.

USOS MEDICINALS

    S’empren o bé la ceba (matxucada i aplicada o bullida amb llet i presa), o bé les flors (ungüent en oli per a afeccions de la pell).
  • abscessos (BUL + llet, bullit)
  • amenorrea UI
  • atonia gàstrica (BUL + vi)
  • bonys UE
  • cabell dèbil UE
  • càlculs biliars FLO
  • càncer
  • caspa UE
  • catarro FLO UE
  • cistitis
  • colze de tenista/miner
  • contusions
  • cremades UE (+ oli)
  • èczemes UE
  • estrenyiment
  • ferides
  • fongs als peus UE
  • furóncols UE
  • grans infectats UE (+ llet + llard)  hemorràgies internes post-part (BUL + milfulles + escorça blanca de pollancre)
  • hemorroides
  • hèrnies BUL UE
  • mal de queixal UE
  • mastitis UE
  • migranya
  • nòduls reumàtics UE
  • ossos fracturats BUL UE UI(+ vi) (BUL en truita)
  • paràsits
  • quists UE (+ sal)
  • rectitis
  • retenció d’orina
  • taques fosques a la pell UE (+ oli)  tendrums
  • tumoracions UE  úlcera estomacal  úlceres UE
  • voltadits

USOS CULINARIS

Cru, bullit amb llet i mantega, fregit, cuit a la brasa, o assecat (en pols i afegit amb llet a les farinetes de civada), el bulb del marcòlic es menja a Sibèria. Els kyrgyz adoben el formatge d’ovella amb la ceba de marcòlic.

VETERINÀRIA

La ceba de marcòlic capolada fins a fer una pasta homogènia s’aplica allà on s’hagi trencat un corn, s’embena bé i s'immobilitza amb parracs i pals i acaba soldant-se. La pasta barrejada amb vinagre s’aplica al braguer contra la mastitis, o també contra paràsits, nafres o èczemes al bestiar.

PREPARATS

  • Emplastre contra fractures òssies o contusions: ceba de marcòlic capolada + resina d’avet + sal + rovell d’ou + alfals.
  • Tintura de flors: antiinflamatòria.

LLIRI DE NÚRIA

LILIUM PYRENAICUM Gouan [1773, Illustr. Obs. Bot. : 25] 2n =24

És una espècie protegida als Pirineus i a la Serralada Cantàbrica. Això no vol pas dir que l’administració pública al fer pistes noves la faci desaparèixer. Es fa a les clarianes de les pinedes de pi negre (Pinus mugo ssp. uncinata) inclinades fins a 2300 m snm. Des de la zona de Camprodon a la de Vielha, i més enllà, fins a Astúries. És similar a l’espècie anterior, però, té les flors grogues (amb punts vermells), o molt rarament de color rosat ataronjat, i les anteres les té d’un vermell més clar que el marcòlic. Les fulles no les té disposades per pisos sinó alternes; i són abundants fins la mateixa inflorescència (tot i que a sota són menors). També es cultiva a alguns jardins de la zona pirinenca alta. Hom l’empra (macerant les flors en licor d’anís o en oli) com a succedani d’Arnica montana, contra cremades, cops, ferides, inflamacions.

PREPARATS

  • Emplastre vulnerari per curar ferides: ceba de marcòlic + oli + sal + julivert + malví + carbassina (Bryonia dioica) + Umbilicus rupestris + ruda.
  • La ceba del Lliri de Núria cuita es dona al bestiar que s’ha fet mal a les potes. També s’introdueix la pasta dins les ferides del bestiar perquè cicatritzin ràpid.
  • Bullida aquesta ceba en llet i barrejada amb llard s’aplica a grans infectats. Cal canviar l’emplastr cada 3 hores.

Per llegir-ne més informació, descarrega't el document