A Espanya hi ha unes 25 espècies de Fumaria. A Catalunya unes 20. Les espècies del gènere Fumaria, força semblants entre si, tenen en comú que són plantes anuals, amb fulles pinnatisectes, les joves de la base ternades, inflorescències en raïm terminal que neix oposat a la fulla, amb flors zigomorfes, allargades i estretes, de color blanc i rosat, amb la part apical dels pètals interns amb taca porpra, i sèpals laterals membranacis, caducs; i pètals (4) oposats per parelles, essent el superior més gran, amb un esperó curt basal, i amb l’àpex una mica alat, i els laterals (interns) units a l’àpex formant una mena de cresta amb 2 ales; i el petal inferior lliure. Les flors tenen 2 estams triples, el superior amb un nectari basal dins l’esperó. Cada estam té 3 anteres, el central amb 2 teques, i els laterals amb una. Estigma amb 2 papil·les. Fruit (aqueni) globós, una mica arrugat al madurar i assecar-se, amb 2 favèoles germinals a l’àpex.
Fumaria officinalis té les flors petites (8 mm) i molt rosades. El fruit, mat, més ample que alt, rugulós, truncat, una mica emarginat; els sèpals fan de més de 1.5 mm, però són més estrets que la corol·la; les fulles tenen segments de menys de 1.5 mm d’amplada. Si no és del tot erecta gairebé, o almenys no s’arrossega plana a terra. Els raïms neixen de peduncles curts i són força densos, amb bràctees la meitat de llargues que el pedicel, que és patent o erecto-patent. Sèpals dentats. Ales del pètal superior tacades de porpra alavora la punta. Fruit de 1.8-2.2 x 2.2-2.5 mm, emarginat o apiculat, però molt poc. La rel és tendra, gorga, curta. Hi ha la subespècie típica (ssp. officinalis) que té el pètal inferior subespatulat i els sèpals de més de 2 mm, amb raïms amb 10-45 flors, sèpals de 2.5-3.5 x 1-1.5 mm, corol·la rosada, fruit de 2 x 2.5 mm rugulós, truncat al cim, emarginat vist de costat, o pla vist des del costat més estret. La planta pot créixer fins a 60 cm si s’enfila entre d’altres. I hi ha la ssp. wirtgenii, tota ella menor, amb pètal inferior abruptament espatulat, obtús, i sèpals de menys de 2 mm, raïms de 10-24 flors, sèpals de 1.5-2 x 0.75-1 mm, corol·la d’un rosa més pàl·lid, fruit de 2-2.2 x 2.2-2.5 mm, arrodonit, glauc rugós, truncat però amb apícul persistent, no emarginat mirat des del costat, arrodonit vist del costat més estret. Sol ser una planta força ajaguda que no aixeca més de 20 cm. 2N=48.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Planta de guarets incipients, terres remogudes, marges de camins, vinyes, i horts. Es fa a bona part d’Europa i regions properes, a les zones temperades d’Amèrcia i al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda. A Catalunya es fa a bona part del territori, de terra baixa fins l’estatge subalpí. A la península hispànica falta a la zona de més a ponent, al NW i al SW.

ESPÈCIES SIMILARS

FUMARIA PARVIFLORA. Fàcil de distingir per les flors mendues, de 3-5 mm, blanques. Margees de camins de les zones baixes. Contra càncer, abscessos, furóncols, ferides, febre, espasmes, mal de ventre, bultos; laxant, diürètica, anodina, depurativa. Conté criptopina; dihidro-sanguinarina.

FUMARIA CAPREOLATA (Fadristerns, «Conejillos de las Vallas»). De flors majoritàriament blanques, grans (11 mm), amb ales estretes que no arriben a l’àpex de la flor, amb sèpals més amples que la corol·la, i fruits llisos no apiculats, amb pedicals recorbats. És molt comuna a la muntanya baixa. Emprada contra colitis, indigestió, mal d’estómac, dolors, Alzheimer, depressió, tristesa, palpitacions, hepatitis, obesitat. També contra la neurastènia, malalties del fetge, i palpitacions. Contràriament al que es divulga, és una planta sana i no és pas tòxica, si bé molt concentrada pot provocar nàusees. Potser fins i tot és més medicinal o bona que la Fumaria officinalis. Esotèricament s’ha emprat també en exorcismes i per a atraure els diners.

HISTÒRIA I ESOTERISME

DIOSCÒRIDES assegurava al segle I que el suc de la planta amb una mica de goma aràbiga impedeix el creixement de les pestanyes. El suc de la Fumaria amb el suc de Rumex i vinagre neteja la pell de pigues, costres, taques, ronxes, espinilles. Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la fumària (fumitory) és planta regida per Saturn. El xarop fet amb la planta és molt bo pel fetge i la melsa, desobstrueix i aclareix els humors que podrien causar lepra, picors, crostes, etc. És bo contra la icterícia i per fer orinar. La planta seca en pols cura la tristor, i encara més ho fan els fruits. El destil·lat de la planta tendra amb una mica d’aigua de roses cura les úlceres a la boca o a la gola, fent-ne gàrgares. El suc de la planta ficat als ulls calma la irritació i aclareix la vista, tot i que fa plorar de picor. Per atraure diners al negoci, cal espargir l’aigua de la planta pel terra del local. A l llar, el mateix foragita els mals esperits. Absna de demana run augment de siu, alguns belgues netegen amb aigua de Fumaria les sabates, per aconseguir-ho. A la Borgonya francesa (Dijon) posar un ram de Fumaria a la finestra d’una noia siginfica que les calúmnies que d’ella s’han divulgat no són tan falses. És planta de l’element Terra.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amarga
  • anticancerígena
  • antidiabètica
  • antiespasmòdica
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antisèptica
  • aperitiva
  • colagoga
  • colerètica
  • cosmètica
  • depurativa
  • diürètica
  • elastificant d’artèries
  • estomacal
  • hepàtica
  • inhibidora de l’alfa-amilasa
  • inhibidroa de l’acetil-colinesterasa
  • inhibidora de la butiril-colinesterasa
  • laxant
  • sedant
  • sudorífica
  • tònica
  • vermífuga
  • vomitiva (massa concentrada)

USOS MEDICINALS DE LA FUMARIA OFFICINALIS

• abscessos • acne • adenopatia • Alzheimer • anorèxia • arteriosclerosis • ateromes • aterosclerosis • bradicàrdia • bronquitis • càlculs biliars • càncer: • cansament • capil·lars fràgils • carbuncle • colesterol alt • còlic biliar • conjuntivitis • couperose • costes • depressió nerviosa • dermatitis (+ pebre negra) • diabetis • dispèpsia • disquinèsia biliar • èczema • edemes • escaldadures • esclerosis de fetge • escorbut • estomatitis • ferides • fongs a la pell (UE fulles xafades) • gota • hemorràgies oculars • hemorroides • hepatitis • herpes • hipertensió • icterícia • indigestió • inflamació • lepra • melanconia • nàusees • neuropaties diabètiques • paràsits intestinals (Haemonchus contortus, etc.) • pigues • psoriasis • restrenyiment crònic • sarna • sífilis • tabaquisme • taques a la pell • tènia • tuberculosis • ull gandul (ambliòpia) • vista cansada.

Per llegir els seus noms populars, els seus principis actius i els efectes fisiològics, descarrega't el document