És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
GOSSETS
Antirrhinum majus L. [1753, Sp. Pl. : 617] 2n=16(32)
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Escrofulariàcies es distingeix per tenir les flors gamopètales, superovàriques, anisostèmones, i tenir el fuit en càpsula. Dins la família de les Escrofulariàcies, el gènere Antirrhinum es distingeix per tenir el calze amb 5 lòbuls quasi iguals, la base de la corol·la gibosa, i les flors agrupades en raïms terminals. I dins el gènere, Antirrhinum majus es distingeix per tenir les fulles atenuades a la base, no més de 5 cops més llargues que amples, els pedicels més curts que els sèpals, les tiges no volubles, corol·la de tons vermells, tiges en part glabres, bràctees diferents de les fulles. Antirrhinum majus és una planta herbàcia perenne o vivaç, glandular-pubescent a la inflorescència, amb tricomes glandulars de 0.2-0-4 mm, pluricel·lulars, translúcids, groguencs, rectes, patents. Tiges de 35-65 cm o més, dretes, gruixudes, simples o poc ramificades, no volubles. Fulles de 18-65 × 6-20 mm; les inferiors oposades, les superiors alternes; de lanecolades-el·líptiques a estretament oblongues, subagudes, atenuades a la base, primes, flexuoses, planes, de color verd fosc pel dors i porpres pel revers, glabres o una mica pubescents-glandulars. Pecíol de 1-2 mm. Inflorescència densa, amb 10-20 flors oloroses, alternes, amb bràctees de 5-7 × 4-6 mm, diferents de les fulles; ovades, obtuses (o agudes), alternes.
