Pedicel de 2-5 mm, dret, recte, però més curt que la bràctea. Calze amb sèpals de 6-10 × 3-5.5 mm, ovals, obtusos, densament pubescents-glandulosos, amb tricomes de fins a 0.3 mm. Corol·la de 33-45 mm, porpra, amb tub porpra o blanquinós a l base, amb venes porpres; glandular-pubescent. Llavi superior erecto-patent amb el si de 8-10 mm i els lòbuls de 11-13 mm d’amplada, amplament ovals, plans-divergents, sense venes porpra, amb una taca porpra a la base. Llavi inferior erecto-patent, sense venes porpra, blanc a la base. Paladar de color groc. Gepa basal de 1.5-3 mm que sobresurt dels sèpals. Estigma capitat. Ovari súper amb placentació axial, de forma ovoide-globosa o suborbicular, amb nombrosos òvuls amb un sol tegument amb la nucel·la reduïda i amb poques cèl·lules. Estil amb un sol estigma capitat, bilobulat. Disc nectarífer present. Estams 4, didínams, divergents, amb filaments adnats a la base de la corol·la, poc exserts o inclosos. Anteres amb 2 teques mol divaricades, amb dehiscència longitudinal a través de 2 fissures. Grans de pol·len tricolporats. Càpsula de 12-15 × 10-12 mm, amplament oblongo-ovoide, obtusa, de paret llenyosa, glandular-pubescent, amb tricomes de fins a 0.6 mm. La càpsula s’obre per 3 forats o porus superiors. Llavors de 0.8-1.1 mm, oblongo-ovoidees, reticulades, negres, amb crestes longitudinals regularment anastomosades, denticulades. NOTA: molts dels noms populars fan referència a que prement pels costats la flor s’obre com si fos una boca. MALURES: àfids, antracnosis, Botrytis, Frankliniella occidentalis, Phytium. Se n’han descrit moltes subespècies i varietats, així com híbrids.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en terrenys assolellats pedregosos, marges de camins i feixes de la terra baixa a l’estatge subalpí. Cultivada en jardineria on s’han seleccionat alguns cultivars. Originària del Sud d’Europa, s’ha introduït a Amèrica, Àsia i Austràlia. A la península escasseja al terç més occidental i silícic.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antiinflamatoris
  • amargants
  • astringents
  • detergents
  • diürètics
  • emol·lients
  • estimulants
  • hepàtics
  • resolutius
  • vulneraris

USOS MEDICINALS

  • acne UE
  • càncer de còlon
  • càncer de pulmó
  • colitis
  • eritemes UE
  • escorbut
  • ferides UE
  • hemorroides UE
  • mal de queixal
  • pirosis (coragre)
  • tumors anals (TIJ)
  • úlceres a la boca

ALTRES USOS

De les flors se’n pot extreure un tint que no necessita mordent, però amb alum es torna verd daurat. Força cultivat en jardineria on s’aconsegueixen cultivar flors de diversos colors: groc/bronze, blanc/rosa, bronze, rosa daurat, groc/vermell, blanc/magenta, magenta, vermell.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document