
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Pedicel de 2-5 mm, dret, recte, però més curt que la bràctea. Calze amb sèpals de 6-10 × 3-5.5 mm, ovals, obtusos, densament pubescents-glandulosos, amb tricomes de fins a 0.3 mm. Corol·la de 33-45 mm, porpra, amb tub porpra o blanquinós a l base, amb venes porpres; glandular-pubescent. Llavi superior erecto-patent amb el si de 8-10 mm i els lòbuls de 11-13 mm d’amplada, amplament ovals, plans-divergents, sense venes porpra, amb una taca porpra a la base. Llavi inferior erecto-patent, sense venes porpra, blanc a la base. Paladar de color groc. Gepa basal de 1.5-3 mm que sobresurt dels sèpals. Estigma capitat. Ovari súper amb placentació axial, de forma ovoide-globosa o suborbicular, amb nombrosos òvuls amb un sol tegument amb la nucel·la reduïda i amb poques cèl·lules. Estil amb un sol estigma capitat, bilobulat. Disc nectarífer present. Estams 4, didínams, divergents, amb filaments adnats a la base de la corol·la, poc exserts o inclosos. Anteres amb 2 teques mol divaricades, amb dehiscència longitudinal a través de 2 fissures. Grans de pol·len tricolporats. Càpsula de 12-15 × 10-12 mm, amplament oblongo-ovoide, obtusa, de paret llenyosa, glandular-pubescent, amb tricomes de fins a 0.6 mm. La càpsula s’obre per 3 forats o porus superiors. Llavors de 0.8-1.1 mm, oblongo-ovoidees, reticulades, negres, amb crestes longitudinals regularment anastomosades, denticulades. NOTA: molts dels noms populars fan referència a que prement pels costats la flor s’obre com si fos una boca. MALURES: àfids, antracnosis, Botrytis, Frankliniella occidentalis, Phytium. Se n’han descrit moltes subespècies i varietats, així com híbrids.
Es fa en terrenys assolellats pedregosos, marges de camins i feixes de la terra baixa a l’estatge subalpí. Cultivada en jardineria on s’han seleccionat alguns cultivars. Originària del Sud d’Europa, s’ha introduït a Amèrica, Àsia i Austràlia. A la península escasseja al terç més occidental i silícic.
De les flors se’n pot extreure un tint que no necessita mordent, però amb alum es torna verd daurat. Força cultivat en jardineria on s’aconsegueixen cultivar flors de diversos colors: groc/bronze, blanc/rosa, bronze, rosa daurat, groc/vermell, blanc/magenta, magenta, vermell.