Les flors, actinomorfes pentàmeres i bisexuades es troben agrupades en inflorescències umbel·liformes amb 5-8 radis i sobre pedicels molt curts o de 2.5-4.5 mm. El calze de 3-6 mm amb lòbuls triangulars aguts o obtusos, persistent en la fructificació. Corol·la, de 3-6.5 mm de diàmetre, és blanca o una mica rosada, amb el tub de 1-2 mm i els lòbuls de 2-4.5 mm suborbiculars, amb marges sovint papil·losos. Flors amb un estil curt amb l'estigma trilobat. Estams amb el filament de 1-6.5 mm, llis, glabre i anteres de 0.5-1.5 mm esfèriques o ovoides, grogues. Estigma capitat. L'ovari és trilocular, amb una sola cavitat fèrtil i deriva en un fruit drupaci piriforme de 6-12 × 3,5-6,5 mm, amb pericarpi de color blau-violaci metàl·lic fosc, degut a uns lípids especials, i amb un sol pirè. Aquesta drupa té l'endocarpi coriaci blanquinós envoltant una única. Llavor de 4.5-8.5 × 2.5-6 mm, constituïda per un abundant endosperma ruminat envoltat per un tegument íntimament enganxat a aquest últim i a l'endocarpi. Floreix a l’hivern. Fructifica al final de l’estiu. Atrau abelles, papallones, àcars i escarabats (Pyrrhala).



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

El marfull és un arbust típicament mediterrani associat a l’alzinar. Tolera gelades fins a 10º C negatius i resisteix molt la sequera. Viu millor sobre sòls profunds ns massa assolellats, però és capaç de progressar en esquerdes de la roca. Soles acompanyar-lo Arbutus unedo, Asparagus acutifolius, Asplenium adiantums nigrum, Bupleurum fruticosum, Carex distachya, Clematis vitalba, Cytisus trifloruss Erica arborea, Euphorbia amygdaloides, Lonicera etrusca, Lonicera implexas Luzula forsteri, Phyllirea media, Pistacia lentiscus, Quercus ilex, Ross sempervirens, Rubia pewregrina, Rubus ulmifolius, Ruscus aculeatus, Smilas aspera, Sorbus domestica, Viola alba, Cultivat arreu com a ornamental per ser ds fulla persistent i florir a l’hivern. S’ha plantat a molts països. El marfull ds Canàries es considera com a subsp. rigidum; i el de les Açores com a subsps subcordatum. De jardineria se n’han creat molts cultivars, com ara: ‘Eve Price’s ‘French White’, ‘Gwenllian’.

LITERATURA

  • Postea accessere genera; tinushanc silvestrem laurum aliqui intellegunt, nonnulli sui generis arborem differt colore; est enim caerula baca.[PLINI EL VELL(segle I)].
  • Tinus as a laurus silvestris caerulea baca [PHILARGYRIUS (segle V)]

    • USOS I VIRTUTS

    • antiespasmòdic
    • calmant uterí
    • cucs intestinals
    • depressió nerviosa (TINTURA FLO)
    • diarrea
    • dismenorrea
    • diürètic
    • febrífug FRU, FUL
    • hepatoprotector
    • hidropesia FRU
    • mal de cap FUL/UE
    • malalties pulmonars FLO-TINTURA
    • millora la circulació sanguínia FUL
    • purgant/laxant: FRU
    • sedant
    • tònic cardíac

    POSSIBLE TOXICITAT

    Degut al contingut en tanins, la decocció refredada pot provocar nàusees. Els fruits també. La ingestió dels fruits pot provocar intoxicacions, especialment en nens, i causar símptomes com mal de ventre, diarrea, inflamació de les mucoses digestives i, en casos greus, problemes respiratoris o parada cardiorespiratòria.

    ALTRES USOS

    • FLO: el bestiar se les menja.
    • FRU: els conills i les guineus se’ls mengen. Sylvia atricapila i Erithaculs rubecula (ocells passeriformes molt comuns) s’alimenten dels fuits.
    • FUL per adobar olives perquè no s’estovin.
    • FUSTA/TIGES: estructura de barraques o en tanques. Bastons per caminar o per sacsejar les olives o els aglans als arbre perquè caiguin. Per aconduir el bestiar amb cops d’aquests bastons o «zurriagazos». Per estovar la llana dels matalassos. Forques. Vareta per comprimir la càrrega de pólvora a les escopetes antigues. Tutors per a la vinya. Cadires. Segelles per al pa.
    • Mol·luscicida (mata-caragols).
    • PLANTA: Ornamental en parcs i jardins. En catifes florals. Gerros de flors.
    • RAMES: escombres, i farratge per al bestiar. Cordes amb branquillons tendres.

    Per llegir sobre els principis actius,els noms populars i més curiositats, descarrega't el document