A Abies alba Miller les fulles, almenys a les rames inferiors o mitjanes, estan disposades gairebé en un sol pla (sub- dístiques), ―si bé a les puntes estan més desordenades― són emarginades al centre de l’àpex, fosques per la cara adaxial i més clares per sota, i molt aplanades, d’1.5-3 cm x 1.5-2 mm, flexibles; i té pinyes de 10-15-(20) x 3-4 cm, amb esquames tectrius exertes i amb limbe cuspidat. Aments masculins de 7-12 mm, agrupats a la part inferior de les rames. El tronc és recte en general. Les rames fan pisos força horitzontals. Borrons poc resinosos. L’escorça és llisa i blanquinosa als arbres joves, però després, amb els segles, es fa una mica rugosa i fosca. La capçada sol ser cilíndrica i molt més alta (fins a 20 metres correntment) que estreta. Branquillons pubescents, de color ocre grisós primer any i després grises. Borrons aguts, no resinosos.



USOS DIVERSOS DE L’AVET (ABIES ALBA)

Les rames de l’avet les empraven els Neandertals (Söningen) fa 400.000 anys per a fer llances d’uns 2 m. Les rames i el fullatge són tant atapeïts que en una ocasió varen salvar d’una mort segura un paracaigudista. Nicholas Stephen Alkemade (1922-1987), soldat britànic, caigué sense paracaigudes des d’uns 6.000 metres, la nit del 23 al 24 de març de 1944 sobre territori alemany nevat. El viny o boll de les fulles d’avet es pot donar a les vaques quan escasseja el farratge al final de l’hivern. La reïna líquida es retira a l’estiu de petits talls, practicats als bonys del tronc d’arbres vells, i es recull en una mena d’esquellots clavats de cap per amunt. La trementina de l’avet (Abies alba) s’anomena també trementina d'Estrasburg. Molts productes de destil·lació de la fusta d’avet s’empren en perfumeria, cosmètica, medecina, i com a ingredients de vernissos. La fusta s’empra per a fer xalets (carcasses, parets i bigues), contraxapats, violins, pianos, harmòniques, guitarres, pals de batedores, tambors, i òrgans; a més de pals de vaixells de vela, i com a matèria prima per a pasta de paper.

USUS MEDICINALS

Els grups de flors masculines (marrons) no són resinosos. Les pinyes sí que ho són. Les arrels no. S’empren pinyes, flors, reïna, escorça, rames amb fulles, i arrels. Posar una rama d’avet tendra (amb fulles) a l’habitació ajuda molt a respirar millor per la nit, quan es tenen afeccions pulmonars. La reïna, presa en excés, pot donar lloc a atacs d’asma en persones al·lèrgiques. L’essència o destil·lat de la trementina va bé per untar-se mans i peus i així prevenir congelacions quan anem a l’alta muntanya a l’hivern.

En general, les propietats de l’avet són:

  • antiartrític
    anticancerós
    antihelmíntic
    antireumàtic
    antisèptic
    astringent
    balsàmic
    cicatritzant
    cosmètic
  • depuratiu (resina)
    diürètic
    febrífug
    laxant
    mucolític
    sudorífic (resina bullida en llet)
    vasoconstrictor
    vulnerari

Les pinyes s’empren (en xarop) (soles o amb camamilla) contra: ardor d’estómac, grip, bronquitis, refredat. Deixades macerar en aigua freda (i sucre) donen una beguda refrescant (típica del Montseny). L’oli de macerar les pinyes s’aplica al pit quan hi ha congestió pulmonar. I el decuit de les pinyes verdes s’empra contra l’afonia.

En ús extern, la reïna/oli/trementina s’aplica en:

  • abscessos
    carn-esqueixats
    ciàtica
    conjuntivitis
    cops: emplastre amb xocolata + sucre + resina
    dermatitis
    ferides petites (animals i persones)
    furóncols: escorça blanca de Sambucus nigra +Ulmus glabra + resina d’avet.
    fractures d’ossos
    gingivitis
    grans: ceba cuita + trementina + llard dolç
    herpes
    mal de queixal
    mal de ronyons (en paper d’estrassa)
    miàlgies
    neuràlgies
    os del braç trencat: paper d’estrassa embegut amb clara d’ou batuda, oli d’avet.
    os del pit fracturat: 9 plecs de paper d’estrassa embegut en mel amb oli d‘avet i pols d’encens.
    ossos dislocats: emplastre de farina + sabó + licor d’anís + resina d’avet.
    ossos esquerdats (resina calenta + mel+immobilització embenada)
    ossos trencats: ceba de Lilium martagon + resina d’avet aplicada i ben immobilitzada.
    sinovitis
    talls
    tendinitis (canell, etc.)
    torçades
    tumors
    úlceres infectades

En ús intern, la reïna (unes poques gotes) es pren en:

  • artritis
    asma
    afeccions cardíaques
    afeccions cerebrals (manca de memòria,arteriosclerosi)
    afeccions respiratòries (tuberculosi, pulmonia, bronquitis, asma)
    afonia
    amigdalitis
    artritis
    càlculs (pedres)
    cansament
    cistitis
    estrenyiment (a les vaques)
    febre
    gastritis
    gonorrea
    gota
    hemorroides
    infeccions (pell, pulmons, ronyons)
    intoxicació per fòsfor
    leucorrea
    paràsits intestinals
    pulmonia
    retenció de líquids
    reuma
    sinusitis UI / UE (bafs)
    tos
    tuberculosis
    tumors
    úlceres internes (estómac, etc.)
    varius

Els borrons resinosos s’empren contra: bronquitis, catarro, pulmonia, tos. Formen part d’algunes fórmules de ratafies o licors digestius, junt a la closca de nou verda i moltes altres plantes.

Les flors (masculines) s’empren contra:

  • cansament (banys)
    catarro (xarop)
    herpes
    infeccions
    raquitisme (banys + fulles)
    reuma
    tos *
    tumors freds

* Barreja expectorant i balsàmica (JFC): 1 got de llet + 1 cullerada de flors d’avet + 1 figa seca esmicolada + 2 dàtils + 3 panses. Es bull 5 minuts, es deixa reposar, es cola i es pren repartit en dues vegades, ben calent.

Les rels s’empren per prendre’n la decocció contra: dolors d’hèrnia, mal de queixal.

L’escorça s’empra com antisèptica, cardio-protectora, anti-ateromatosa, i astringent. També, presa, com a preventiva de diabetis; i, glopejant el decuit, contra mal de queixal.

Les branques(amb fulles) s’empren com expectorants i sedants bronquials. Mastegar una punteta prevé les càries. Banys generals del decuit afegint-hi un niu de formigues del Pallars: contra febres de Malta.

La mel d’avet actua com a antibiòtic contra bacteris resistents (Acinetobacter baumannii, Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis). Les abelles la fabriquen partir de les excrecions de les puntes de les rames o a partir de les dels pugons Todolachnus abieticola. També com a anticancerós contra: HeLa (carcinoma de coll de matriu), SW620 (adenocarcinoma colo-rectal metastàtic), adenocarcinoma epitelial de mama MCF-7, CFPAC-1 (carcinoma pancreàtic derivat de metàstasis hepàtica), i carcinoma pancreàtic MIA PaCa-2. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6399710/

XAROPS.
A) de la Cerdanya: pinyes verdes d’avet + Achillea ceretana + Equisetum arvense + Pinus sylvestris + Tussilago farfara + Verbascum pulverulentum. Es prepara amb molt de sucre i es pot prendre directament o introduint-lo en una infuisió de camamilla o de Te de Galba (Sideritis hyssopifolia).
B) del Pallars. Pinyes d’avet + Artemisia campestris + Calluna vulgaris + Eucalyptus globulus + Pinus sylvestris + Populus nigra + Sambucus nigra + Tanacetum parthenium +Thymus vulgaris.
C) rodanxes de pinyes d’avet intercalades entre capes de sucre roig embegut amb vi.
BARREJA
A) anticatarral de l’Empordà: puntes de rames d’avet + Borago officinalis + Malva sylvestris + Plantago major + Pulmonaria affinis + Sambucus nigra.

ESOTERISME

ARBRE DE NADAL. A Catalunya, abans del cultiu en viver a Espinelves de l’avet Abies x masjoanii (= Abies pinsapo x Abies alba x Picea abies) era costum tallar i posar a casa o a la plaça principal un avet de l’espècie Abies alba, adornat i amb llumenetes. També alguns tallaven un petit pi de l’espècie Pinus sylvestris amb la mateixa finalitat. I recentment ja és potser més comú substituir el vegetal per material sintètic. L’origen de la tradició ha de raure als països nòrdics. Fins cap el segle IX allí celebraven el naixement del deu del sol i la fertilitat (Frey) adornant un arbre perennifoli durant el solstici d’hivern i dies posteriors. Però amb l’evangelització, Frey va ser substituït per Crist. Per a Sant Bonifaci (segle VIII) els ornaments de l’arbre de Nadala tenien un significat. Les pomes recordaven el pecat original. I les llumenetes la llum del món (Jesucrist). Els regals posats al peu de l’arbre per als nens els podia posar o bé Santa Claus (Papà Noël), els Reis Mags, o Sant Nicolau. La popularització de la tradició de posar l’arbre a la plaça principal del poble data almenys de principis de segle XVII a Alemanya. A principis del XIX a Finlàndia. A mitjans del XIX a Anglaterra, amb la reina Victòria i el seu espòs Albert. A Madrid va implantar-se la moda el 1870, amb Alfons XII. En general sembla que als països protestants la moda estava més implantada que als catòlics. Luter alguna cosa hi tenia que veure. L’estrella a l’arbre recorda la que va guiar als Reis Mags. Les boles brillants recorden la temptació del pecat original. Els llaços més o menys constitucionals recorden els lligams de les famílies unides. Les llums donen idea de la restauració de Crist a tot l’arbre genealògic. Alguns hi veuen en l’arbre la forma de la torre de Babel, l’origen de les discòrdies entre els súbdits de Nemrod (besnét de Noè, adversari de Abraham, i per a alguns, fundador de la maçoneria). La moda universal de l’arbre de Nadal, data només des de just després de la Segona Guerra Mundial. Va ser divulgada pels soldats americans després d’envair Alemanya.
Per la REVETLLA DE SANT JOAN, a la Val d’Aran, fan una festa amb l’avet. Donen set voltes al voltant de l’avet caigut per atraure així la bona sort durant tot l’any. Per la revetlla de Sant Joan a molts països nòrdics posen el maj stanger (tronc d’avet pelat i decorat) a la plaça principal. Hi ballen al voltant durant el dia i la nit, i l’endemà el cremen. La vigília de Sant Joan a Wolfeck (Àustria) un noi completament cobert per rames d’avet, i acompanyat per una quadrilla de companys esvalotadors, va demanant llenya a les llars per on passa. I quan li’n donen canta quelcom com ara. « Arbres del bosc vull. No vull llet agre, sinó cervesa i vi, perquè l’home del bosc estigui alegre i divertit».
Les branques d’avet beneïdes pel Diumenge de Rams es posen a finestres i balcons per protegir la casa de llamps, i/o mals esperits.
Per evitar els danys d’una pedregada a l’hort, alguns pagesos (de l’Alt Urgell) claven branques d’avet al terra abans de la tempesta o el dia de La Santa Creu (3 de Maig).
A Rússia, per fer ploure, pujaven tres homes als avets grans del bosc. Un imitava el so dels trons. L’altre les espurnes dels llamps. I el darrer, el soroll de la pluja. Els germans bessons dels shuswaps poden fer ploure tirant avall les puntes de les rames dels avets.
Pel primer de maig a França, Alemanya, Espanya, Anglaterra, es feia una festa similar amb l’arbre magenc. L xerinola s’estenia durant el segle XVI cap els bosc i moltes noies ja no en tornaven verges.
El quart diumenge de quaresma, a Eisenach (Alemanya), feien rodar una roda des de dalt la muntanya. Dins hi havia un ninot de palla que representava la mort. L’endemà tallaven un avet alt i el col·locaven a la plaça dret després d’haver-lo adornat. Els homes del poble hi pujaven per arribar a les cintes que l’adornaven.
A Lapalisse (França) al començar la verema posen un ninot de massapà penjant d’un avet que duen en carro a casa l‘alcalde. El treuen quan s’acaba la barema i reparteixen el ninot perquè se’l mengin entre els veïns.
Per lliurar-se dels dolor de la gota, els homes de Sonneberg (Alemanya) feien un nus amb una cinta en una rama d’un avet i li resaven quelcom com ara: « Deu te guardi, noble avet; et porto ma gota. Ací faré un nus i hi lligaré la meva gota. En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén».
CAFEOMÀNCIA. La figura d’un avet, en els pòsits de cafè en un got, significa amor a la soledat. I, en els pòsits en un plat, fortalesa, a pesar de no tenir una cura delicada d’un mateix.
SOMNIAR en avets diuen que significa vigor (fins i tot sexual), alegria, i pau; però que cal seguir posant dedicació als assumptes quotidians perquè progressin. O que cal ajudar un amic sincer que necessita la nostra ajuda. També significa, quan veiem les seves pinyes, sorpresa plaent, per haver ajuntat allò útil amb allò agradable. Si trobem les pinyes al terra, això significa que l’atzar ens ajudarà i n’estarem contents.

TREMENTINAIRES

Eren dones de la zona de Tuixén - La Vansa. Almenys durant els segles XIX i XX emigraven dues temporades l’any: al final de la tardor i a final de l’hivern. Venien herbes, trementina (destil·lat), pega negra (colofònia impura de Pinus sylvestris + Juniperus communis), oli de ginebre (brea); i resina líquida o oli d’avet. La pega negra s’empra, amb oli, per a curar ossos trencats. Es fon i s’hi afegeix l’oli per empastifar la zona afectada que es cobreix amb parracs i s’immobilitza amb fustes i benes. És curiós que trencant en bocins un pa de pega negra, al cap d’unes hores ell sol es repara i es torna d’una sola peça un altre cop. L’aiguarràs o essència de trementina tenia sobre tot la virtut de desinfectar talls. L’oli de ginebró, molt pudent, s’empra per a combatre paràsits intestinals o fongs. I l’oli d’avet era per curar refredats. En un farcell també hi duien herbes per vendre, com ara Hyssopus officinalis (hisop), Jasonia glutinosa (te de roca), Nicotiana tabacum (tabac negre), Ramonda myconi (orella d’os), Salvia lavandulifolia (sàlvia), Saxifraga longifolia (corona de rei), Scabiosa columbaria (escabiosa), Silene saxifraga (salsufragi), Thymus serpyllum (serpoll), Veronica tenuifolia (herba del tifus). També venien un oli especial contra el tifus fet amb molts ingredients. Feien el camí a peu, arribant fins la Segarra, i aturant-se a dormir a una masia o altra. Anaven vestides de negre i normalment anaven en parella (a vegades amb algun nebot petit, o algú del qual podessin prescindir al mas d’on venien). Tenien molt d’accent lleidatà o de català occidental. El darrer viatge el feren el 1984. A Tuixén hi ha un museu dedicat a elles i s’hi celebra una fira i festa de les trementinaires a principis de desembre. http://www.trementinaires.org


Per llegir més coses sobre l'avet, descarrega't el document