El calze queda reduït a una coroneta d’esquames. Flòsculs amb corol·la tubulosa, glabra, de 17-25 mm, amb el tub blanc i el limbe (9-12 mm) de color de rosa violaci amb 5 lòbuls lineals desiguals. De superfície llisa o amb glàndules molt esparses. Estams 5 amb filaments glabres, que es mobilitzen activament per alliberar el pol·len. Anteres amb apèndixs entre lanceolats-acuminats i sagitats a la base. Ovari únic format per 2 carpels, ínfer, unilocular, amb un sol òvul anàtrop. Superfície estigmàtica a l’interior dels estimes. Vil·là blanquinós tenyit de roig, amb 2 rengles de setes de 7-11 mm (1-2 de 11-14 mm), escàbrides-denticulades, a penes un cop més llarg que l’aqueni. Aquenis (cípseles) sub-tetragons (amb 4 solcs), de 4-5.5 × 2-3 mm, de color castany, glabres, amb placa poligonal apical de marge enter i nectari central (persistent) i hílum subtetragon. Cada planta pot arribar a produir fins a 40.000 llavors Té una rel principal, carnosa, de fins a 30 cm o més de llarg i altres molt més fines secundàries. Aquest card pertany a la subfamília de les Cinarocèfales, o la més actualitzada de les Carduoideae, que dins la gran família de les Compostes es distingeix per tenir les flors totes tubuloses, amb l’estil inflat formant una mena de bus sota les rames. I dins la subfamília dels cards, el gènere Onopordum es distingeix per tenir un involucre comú a totes les flors, vil·là caduc, estant reunides les setes formant una anella, estams amb filaments del tot lliures; receptacle nu, profundament alveolat; i aquenis subtetragons estriats transversalment. I, dins el gènere, amb unes 50 espècies, O. acanthium es distingeix per ser tota la planta en general blanquinosa, i per tenir un tija molt ben desenvolupada, alada (ala de 4-25 mm), amb la major part de les fulles basals pinnatífides o pinnatipartides, i involucre amb bràctees involucrals patents o reflexes després de la floració, no glanduloses, de 2-3.5 mm d’amplada, acabades amb una punta espinosa linear-subulada molt llarga, capítols subsèssils, amb floretes de 18-25 mm.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa vora les masies, cledes, en terres remenades no extremadament seques, argiloses, amb una mica de matèria orgànica i força fosfats i nitrats; a la terra baixa, muntanya mitjana i zones baixes de l’estatge subalpí. A la península es fa arreu llevat de al terç SE. Es troba a l’Europa occidental, i més escassament a Algèria i Àsia occidental i meridional. S’ha escampat com a invasora pels Estats Units, Amèrica del Sud, SE d’Austràlia i Nova Zelanda.

SUBESPÈCIES

Se n’han descrit unes quantes subespècies a més de la típica (=acanthium): araneosotomentosum, ceretanum, gautieri, gypsicola, schultesii. També s’han descrit els híbrids amb O. illyricum (= × spinosissimum) i amb O. corymbosum (= × humile).

HISTÒRIA

PLINI EL VELL (segle I) escrigué que «Onopradon cum ederunt, asini crepitus reddere dicuntur». És a dir, que els ases fan molta fressa quan mengen aquest card. Una llegenda explica que al pas dels soldats romans (o normands) que cridaven als ser punxats per aquest card els escocesos es desvetllaren i pogueren resistir l’embat. I aquesta és la raó per la qual aquest card és l’emblema nacional d’escòcia. AVICENNA (segles X-XI) emprava aquest card contra el càncer de matriu. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «cotton thistle» és planta regida per Mart. Recorda que DIOSCÒRIDES i PLINI el recomanaven contra la torticolis. I que GALÈ (segle II) el recomanava contra les convulsions i el raquitisme infantil.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • antibacterià (p.p. onopordo-picrina)
  • anticancerigen (p.p. lactones sesquiterpèniques)
  • antihemorràgic
  • antiinflamatori
  • antisèptic cutani UE
  • aperitiu
  • colagog
  • cordial
  • depuratiu
  • diürètic
  • emmenagog REL
  • estimulant
  • estomacal
  • febrífug
  • hipotensor
  • inhibidor de l’ACE [p.p. (E)-1-oxo-3,4-dihidro-1-H-iso-cromèn-7-il-3-(3,4-dihidroxi-fenil)-acrilat]
  • tònic
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • amigdalitis (bacteriana) amb mucositat
  • Bacillus subtilis
  • càncer: cervell, còlon, fetge, glioblastoma, leucèmia, limfoma, mama, matriu, melanoma, ovari, vulva
  • cremades UE
  • dermatitis UE
  • èczemes UE
  • edemes
  • febre
  • ferides UE
  • hipertensió
  • icterícia
  • indigestions
  • Micrococcus luteus
  • nerviosisme
  • Staphylococcus aureus
  • úlcera d’estómac
  • Staphylococcus epidermidis
  • úlceres UE

USOS CULINARIS

Les tiges tendres, pelades, es mengen com si fossin espàrrecs. El cor dels cards (receptacle) es menja com si fossin escarxofes. Les fulles pelades, o les arrels tendres es mengen ben cuites, adobades amb llard. Les floretes tendres es cullen per suplir el safrà. El suc fermentat (alcohòlic) de les tiges és un tònic que desinhibeix. La flor s’empra com l’herba-col per quallar la llet.

PREPARATS

  • HOMEOPATIA: Onopordum acanthium + Primula veris + Hyosciamus niger: remei cardiotònic i sedant.
  • COSMÈTICA: pomada amb extracte de flors, fulles i tiges antiagnig (Gattefossé).

EFECTES FISIOLÒGICS

L’efecte antiinflamatori de les llavors d’Onopordum acanthium es deu en gran part a l’arctigenina i a l’arctiïna (= arctigenina-4’-O-D-glucòsid), a més de a l’àcid iso-clorogènic, Aquest efecte es palesa in vitro sobre cèl·lules HUVECtert inflamades prèviament amb TNF-alfa i LPS. L’efecte antiinflamatori es constata per una davallada de la secreció per part d’aquelles cèl·lules endotelials d’E-selectina i de producció d’IL-8. Per altra banda, els lignans, els flavonoides i les lactones sesquiterpèniques de la rel d’Onopordum acanthium redueixen l’expressió de la COX-2 i de NF-kappaB, i la producció de NO, LOX- 5 i COX-1. La major inhibició sobre el NF-kappaB, la té però, la 4-beta,15-dihidro-3- dehidro-zaluzanina C, ja que a 10 microM exerceix una inhibició del 91%. A 20 microM l’efecte antiinflamatori s’ha palesat sobre els macròfags RAW 264.7 (estimulats amb LPS, IFN-gamma) i sobre al mucosa intestinal, amb una reducció de NO, PGE2, COX-2, NF- kappaB1. L’activitat antitumoral (de l’extracte de fulles) té lloc almenys mitjançant l’estimulació de fins un 38% de l’activitat de les cèl·lules NK, amb l’ajuda de la IL-2. L’extracte fet amb cloroform a 30 micrograms/mL exerceix una IC50 sobre les HeLa, les MCF7 i les A431 a 6.5-6.4-4.5 micrograms/mL, respectivament; i l’extracte similar de les arrels, 6- 4.4- 10.3, respectivament. L’extracte fet amb metanol de fulles i flors té efecte apoptòtic sobre les cèl·lules U-373 de glioblastoma amb una IC50 de 310 micrograms/mL. Sobre les cèl·lules de leucèmia humana HL-60 la 4-beta,14-dihidro-3-dehidro-zaluzanina C actua amb una IC50 a 3.6 microM. A l’apoptosis que provoca hi estan implicades les caspases 3 i 9. L’onopordopicrina té activitat antitumoral contra les cèl·lules KB derivades de les HeLa. També té efecte antiproliferatiu contra les HL60 i efecte citotòxic contra les P388, A549, HT29. La zaluzanina C té efecte citotòxic contra les A549, les SK-OV-3, les SK- MEL-2, les XF498, les HCT15, les HL560, les P338, les HepG2, les HeLa, les OVCAR-3. En aquesta casos inhibeix la translocació del peptidil-ARNt. El beta-eudesmol té efecte inhibidor sobre la germinació de les llavors d’Amaranthus retroflexus, i de Poa anua. L’elemaniòlid-11(13)-dehidro-melitensina-beta-hidroxi-butirat inhibeix quasi del tot la germinació dels grans de blat.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document