
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Estil de fins 0.9 mm. Estigmes globosos o capitats. Mericarpis de 0.8-1.8 mm oblongs o ovoides, negrosos, glabres o amb tricomes de 200 micres, llisos o una mica arrugadets. Dins el gènere és fàcil determinar aquesta espècie perquè no és pas anual, ennegreix a l’assecar-se, té més de 4 fulles per verticil, persistents, no rasposes, amb flors rotàcies, grogues, amb lòbuls apiculats i fulles sense glàndules epidèrmiques d’1 mm d’ample, ovari glabre.
Es fa en esquerdes rocoses adobades, o en prats grans poc adobats sobre sòls profunds, o en marges de camins amples herbosos, sempre en indrets ben assolellats i més aviat secs, però també en lleres de rius, marges de séquies, marges de bardisses. Poden acompanyar-lo:Anthoxanthum odoratum, Arrhenatherium elatius, Brachypodium sylvaticum,Filipendula hexapetala, Origanum vulgare, Rubus caesius,Thymus serpyllum, Trisetaria flavescens, Vicia cracca. Al món es fa a l’hemisferi Nord i també a Nova Zelanda. A la península es fa arreu llevat del SW, massa silícic. A Catalunya es fa a les muntanyes de Tarragona, i també a la Serralada Prelitoral, a la Serralada Transversal, Pirineus i els contraforts. Va des de la terra baixa fins l’estatge alpí. Abunda, per exemple, al Capcir, al peu de les pinedes de pi roig.
A Escandinàvia és coneguda com a herba de la deessa Frigg, que ajudava en els parts a tenir menys dolors, cas que se’n tinguessin. La planta es posava a sobre el jaç. Una altra versió relaciona la planta amb la Marededéu que la va posar al jaç del Nen Jesús perquè sabia que els porcs i les ases no la volen menjar, per més que els encanta a les vaques, i calma la son dels nens petits.
Curiosament és de les poques plantes que millora si s’asseca malament. Si mentre s’ha estès per assecar-la a l’exterior rep aigua de pluja i després s’asseca una segona vegada, aquesta fermentació l’ajud a atenir més propietats medicinals. Per quallar la llet de cara a fer mató es posa com si fos herba-col un grapadet de la planta en remull en aigua tèbia durant 2 hores i després s’afegeix aquesta aigua a la llet (crua). Per tenyir els teixits de vermell s’empra la rel, i per tenir-los de groc les flors. Sempre amb alum com a mordent.