Estil de fins 0.9 mm. Estigmes globosos o capitats. Mericarpis de 0.8-1.8 mm oblongs o ovoides, negrosos, glabres o amb tricomes de 200 micres, llisos o una mica arrugadets. Dins el gènere és fàcil determinar aquesta espècie perquè no és pas anual, ennegreix a l’assecar-se, té més de 4 fulles per verticil, persistents, no rasposes, amb flors rotàcies, grogues, amb lòbuls apiculats i fulles sense glàndules epidèrmiques d’1 mm d’ample, ovari glabre.



NOMS POPULARS

  • Català: Espunyidella groga/Quallallet/ Herba colera/Herba de la mel/ Herba del mató/ Herba de Sant Joan/ Herba dels talls/ Herba mosquera/ Herba nuada
  • Castellà: Cuajaleche/Cuajaleches / Galio / Hierba sanjuanera / Presera / Sanjuanera/agana/ flor de San Juan/ Hierba cuajadera/ Yerba de la grana
  • Gallec: agana, agano, callaleite, coalha-leite, erva-coalheira, erva-do-coalho, espunidella groga, espuñidera groga, herba d'o rodesno, herba d'o rodicio, herba da agana, herba do agano, herba do rodesno, herba do rodicio, herba dos aganos, herva col, herva colera, herva de mato, preseira, presoira, presoiro, rodesno.
  • Portuguès: Coalha-leite / Erva-coalheira / Erva-do-coalho / Galião/ Erva coalhadeira / Erva-coalheira
  • Euskera: legarr-bedarr, ziabelar hori, ziabelar horia, ziabelar-horia, ziabelarr.
  • Francès: Caille-lait jaune/Gaillet jaune / Gaillet jaune caille-lait jaune / Gaillet vrai
  • Anglès: Lady's bedstraw/Cheese-rennet / Cheese-running / Lady’s bedstraw / Lady's / Maid's-hair / Our lady's bedstraw / Petty mugget / True bedstraw / Yellow bedstraw / Yellow lady's bedstraw / Yellow spring bedstraw
  • Alemany: Echtes labkraut/Echte labkraut / Gelbes labkraut / Käse-labkraut / Labkraut / Liebfrauenstroh / Liebkraut / Mundfäulkraut / Sternkraut / Wahre labkraut / Wegekraut
  • Danès: Jomfru marias sengehalm/Gul snerre
  • Japonès:せいようかわらまつば
  • Norueg: Frøyagress / Jomfru marias sengehalm / Marifegra / Melkeyste / Modra / Ystegress / Gul maure
  • Persa-Farsi:شیر پنیه
  • Polonès: Przytulia właściwa
  • Rus: Подмаренник настоящий
  • Suec: Honungsgräs / Jungfru marie sänghalm / Trätogräs / Gulmåra
  • Turc: Hakiki yoğurtotu / Sarı yoğurtotu / Yoğurtotu
  • Xinès: 蓬子菜/ 篷子菜

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en esquerdes rocoses adobades, o en prats grans poc adobats sobre sòls profunds, o en marges de camins amples herbosos, sempre en indrets ben assolellats i més aviat secs, però també en lleres de rius, marges de séquies, marges de bardisses. Poden acompanyar-lo:Anthoxanthum odoratum, Arrhenatherium elatius, Brachypodium sylvaticum,Filipendula hexapetala, Origanum vulgare, Rubus caesius,Thymus serpyllum, Trisetaria flavescens, Vicia cracca. Al món es fa a l’hemisferi Nord i també a Nova Zelanda. A la península es fa arreu llevat del SW, massa silícic. A Catalunya es fa a les muntanyes de Tarragona, i també a la Serralada Prelitoral, a la Serralada Transversal, Pirineus i els contraforts. Va des de la terra baixa fins l’estatge alpí. Abunda, per exemple, al Capcir, al peu de les pinedes de pi roig.

ESOTERISME

A Escandinàvia és coneguda com a herba de la deessa Frigg, que ajudava en els parts a tenir menys dolors, cas que se’n tinguessin. La planta es posava a sobre el jaç. Una altra versió relaciona la planta amb la Marededéu que la va posar al jaç del Nen Jesús perquè sabia que els porcs i les ases no la volen menjar, per més que els encanta a les vaques, i calma la son dels nens petits.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticoagulant
  • antiespasmòdica
  • antioxidant
  • cardioprotectora
  • depurativa
  • diürètica
  • febrífuga
  • immunomoduladora
  • mucolítica
  • preventiva de butllofes als peus (posant-l’hi)
  • repel·lent de mosques
  • sedant (presa o posant-la ala coixinera) • sudorífica
  • vulnerària (+ mantega)

PREPARATS

Curiosament és de les poques plantes que millora si s’asseca malament. Si mentre s’ha estès per assecar-la a l’exterior rep aigua de pluja i després s’asseca una segona vegada, aquesta fermentació l’ajud a atenir més propietats medicinals. Per quallar la llet de cara a fer mató es posa com si fos herba-col un grapadet de la planta en remull en aigua tèbia durant 2 hores i després s’afegeix aquesta aigua a la llet (crua). Per tenyir els teixits de vermell s’empra la rel, i per tenir-los de groc les flors. Sempre amb alum com a mordent.


Per llegir més informació, descarrega't el document