NOMS POPULARS

  • Alemany: Ackeringeblume, Ringblume, Butterblume, Dotterblume, Echte ringelblume, Gartendotterblume, Garten-ringelblume, Goldblume, Ingelblum, Rinderblume, Ringelrose, Ringula, Sonnenbraut, Sonnenwende, Studentenblume, Totenblume, Warzenkraut, Weckbröseln, Wucherblume.
  • Altaragonès: Gauchas, Maravilla, Ramo Calabazero.
  • Anglès: Bull's eyes, Common Marigold, Garden Marigold, Gold Bloom, Hollygold,
    • Marigold, Marybud, Poet's marigold, Poor man's saffron, Pot, Pot Marigold, Ruddles, Scotch-marigold.
  • Àrab: Alosha, Atunjaq, Kamisha Bahar, Oqhuwan
  • Aragonès: Despidenovios, Gauchas, Gauche, Maravilla, Ramo Calabacero.
  • Bable: Azucena, Canándula, Maravilla, Maravillas, Margarita, María.
  • Castellà: Azucena, Caldo, Caléndula, Caléndula Oficinal, Calta, Caréndula, Clavel de
    • Huerto, Clavel Silvestre, Clavel, Clavelina, Clavellinas, Cóngola, Corona de Rey, Coronas de Rey, Espantanovios, Esposa Del Sol, Flamencuela, Flamenquilla, Flor De Difunto, Flor De Muerto, Flor De Pastor, Flor de Todos los Meses, Hierba Centella, Hierba del Podador, Maravilla, Maravilla de Jardín, Maravillas, Maravillas Mejicanas, Maravillas Tudescas, Margarita, Margaritas, Marquesita, Mejicanas, Mercadela, Mercaderes Dorados, Mercaderes Melados, Mercaderes Reales, Mercaderes Rizados, Mercaderes, Mexicanas, Pichacamas, Reineta, Reinita, Rosa de Muerto, Rosa de Muertos, Tarántula, Tudescas, Virreina.
  • Català: Boixac, Boixac de Jardí, Boixacs, Calèndula, Clavellina de Mort, Clavellines de Mort, Flor d'Albat, Flor d ́Aubat, Flor de Jaumet, Flor de la Meravella, Flor de Meravella, Flor de Mort, Flor de Tot l’ ́Any, Galdirons, Galdiró, Garronada, Gauget, Gaugé, Gauja, Gauges, Gaujat, Gojat, Gojats, Grangets, Grauget, Graujets, Groguet, Groguets, Jaumets, Llevamans, Mal d’Ulls.
  • Euskera: Aingeru Lorea, Aingeru-lorea, Balsamo-belarra, Ebaqui-belarra, Ilen Kultibatu, Ilena, Ilherrilili, Illen, Marabilla.
  • Francès: Calendule, Fleur de Souci, Fleur de Tous les Mois, Souci, Souci Officinal, Souci des Jardins, Tous les Mois.
  • Gallec: Caléndula, Herba Centella, Lenzoa.
  • Grec: Καλέντουλα η φαρμακευτική, Καλεντούλα, Καλέντουλα
  • Hebreu: ִצ ָפּ ְר ֵני- ָחתוּל ְמצוּיוֹת
  • Italià: Fior Rancio.
  • Japonès: キンセンカ, きんせんか
  • Llatí medieval (CARLEMANY): Solsequiam.
  • Mallorquí: Gojats, Llevamans, Llevamà.
  • Portuguès: Belas-noites, Boas-noites, Bonina, Boninas, Calendulas, Caléndula,
    • Caléndula-hortense, Calêndula, Cuidados, Malmequeres, Malmequeres de Todos os Meses, Maravilha, Maravilha Bastarda, Maravilhas, Maravilhas dos Jardins, Maravilhas- bastardas, Maravilhas-dos-jardins, Marianas.
  • Rus: Nogotki, Ноготки́ лека́ рственные, Календула лекарственная, Кале́ ндула лекарственная, Кулен
  • Sumeri: I-Mur-Pani.
  • Turc: Tıbbi Nergis
  • Ucraïnès: Нагідки лікарські, Календула / Календула лікарська
  • Valencià: Boixac, Fló de Tot l ́Añ, Gauche, Llevamà, Meravella, Pet de Frare, Petet, Ungla
    • de Gat.
  • Xinès: Chin Chan Hua, To-Kinsen-Ka.


HÀBITAT I CULTIU

Espècie cultivada, derivada d’alguna de les espècies silvestres mediterrànies (C. aegyptiaca, arvensis, C. incana, C. pachysperma, C. palaestina, C. stellata, C. tripterocarpa). Probablement originària de l’Orient Mitjà, Egipte o l’Índia. Hom la cultiva a jardins a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia. Els majoristes l’importen dels Balcans, Egipte, Polònia o Hungria. Suporta, al Ripollès, temperatures de fins a 15 graus C sota zero (segons LLUÍS RODRÍGUEZ SALA). Se’n coneixen moltes varietats de jardí. Algunes són les següents (amb el color de les flors una mica diferent):

  • 'Alfa' (taronja fosc)
  • 'Calypso Orange' (amb major ratio de monoèsters de triterpenoids)
  • 'Chrisantha' (multicorol·la groga)
  • 'FiestaGitana'
  • 'Golden Emperor' (ocre)
  • 'Indian Prince' (taronja vermellós fosc)
  • 'Jane Harmony', 'Sun Glow' (groc brillant)
  • 'Lemon' (groc pàl·lid)
  • 'May Orange'
  • ‘Montserratensis’ (extinta - potser híbrid amb C. arvensis)
  • 'Orange Prince' (taronja)
  • 'Pink surprise' (multicorol·la amb anell interior més fosc que l’exterior) ◦ ‘Pleniflora’
  • ‘Parviflora’
  • 'Variegata' (groc) (fulles amb taques blanques)

Als jardins donen olor i alegria als marges dels parterres i jardineres. Necessiten sòls ben drenats, assolellats, llimosos, sense massa adobs. Toleren pH entre 4.5 i 8.2. Poden durar molts anys, si els agrada el terreny, reproduint-se per llavors. Atrauen papallones, hemípters com Orius sauteri, i sirífids ──que es mengen els pugons──. També atrauen abelles. Combinen bé a l’hort amb els tomàquets i l’alfàbrega. Cal regar-les quan faci calor. No suporten un excés d’humitat o d’ombra. Un bon substarcte seria la barreja de sorra amb terra de jardí preparada. Es poden adobar a l’estiu, cada 2 setmanes, amb una mica d’adob líquid per a plantes ornamentals. Millor tallar les flors pansides. Poden atacar-la fongs com ara: Alternaria, Cercospora, Colletotrichum. Per evitar- ho podem afegir cuprosan o zineb un cop a la setmana el primer mes. Contra l’oïdi hom recomana tirar sofre en pols per sobre les plantes. Si aparagués Rhizoctonia o Sclerotinia, no hi ha més remei que eliminar les plantes afectades i desinfectar el terra. Si aparagués Botrytis, caldrà aturar els recs, o eliminar les plantes afectades. Contra Puccinia o altres fongs, aplicar fungicides o bé oli essencial de Llimona. Les larves de la mosqueta Phytomiza provoca pèrdua de la floració. Altres malures que poden afectar-la són la mosca blanca, les erugues nocturnes, els bernats-pudents, nemàtodes (Meloydogone), paneroles blanques, tisanòpters, etc. Es pot sembrar directament o en planter, pel mes de març. Si es sembra pel juny, aleshores floreix a l’hivern. Perquè germinin les llavors millor que estiguin ben cobertes per una capa de terra, i a temperatures entre 15 i 20 o C. Germinen al cap de 20 dies. Les plantes poden acumular selectivament Cadmi i Plom del sòl. A la rizosfera hi ha endomicorrizes vessículo-arbusculars i Paenibacillus polymyxa, Bacillus amyloliquefaciens, i B. velezensis.

Imatge ricomes calendula

Tricomes (200 micres de long.) al marge de la fulla.



DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Del gènere Calendula, al món hi ha poc més d’un centenar d’espècies descrites, si bé només 25 poden considerar-se importants o més exteses.

ESPÈCIES SIMILARS (properes)

Calendula alpina. Contra berrugues.

  • Calendula arvensis [Castellà: Maravilla Silvestre, Hierba del Podador, Hierba Vaquera, Arañas, Madreoveja, Uña de Gato, Pedo de Fraile; Català: Inflabou, Llevamà Bord, Llevamal, Panets]. Es caracteritza per tenir les lígules menys del doble de llargues que les bràctees de l’ involucre. Les fulles són oblongo-lanceolades sèssils o lleugerament abraçadores, ciliades. Les bràctees de l’involucre tenen un voraviu escariós estret. Flors grogues o ataronjades, de 1 a 3 cm de diàmetre. Planta de 30 cm com o molt, bastant ajaguda. Es fa silvestre en prats secs sobre sòls remogutss i aclarts, com per exemple a les vinyes abandonades. És l’espècie silvestre més comuna a Europa. S’empra igualment, i fins i tot té més fama que C. officinalis, en especial contra el càncer o tumors, com a sudorífica, per a fer venir la regla i com a tatuatge efímer per als peus. És bona per als conills i gallines, i per rentar els cavalls].
  • Calendula incana ssp. algarbiensis [costa SW de la península hispànica]
  • Calendula incana ssp. carbonelli
  • Calendula incana ssp. greuterii
  • Calendula incana (= suffruticosa) ssp. microphylla
    • [costa de Pontevedra]
  • Calendula maderensis [illes de Madeira]
  • Calendula multiflora. Contra berrugues.
  • Calendula stellata [costa S/SE i N. d’Àfrica]
  • Calendula tripterocarpa [SE de la península hispància i Formentera]


HISTÒRIA

Uns 2000 anys abans de Crist els sumeris empraven la Calendula officinalis, barrejada amb Camamilla i Ruda, contra el mal d’estómac. De la planta en deien I-Mur-Pani (flor de cap d’any). L’empraven de diverses maneres. Potser la més habitual era l’ungüent.

Contra el mal d’estómac empraven la Regalèssia i la Ruda amb Camamilla i Calèndula. La Calèndula sola l’empraven contra:

  1. cabell debilitat
  2. gingivitis
  3. icterícia i malalties hepàtiques
  4. irritació als ulls
  5. mal d’estómac
  6. mal de queixal
  7. malalties venèries o de la pell
  8. otitis
  9. picades d’escorpins o serps
  10. posessió de fantasmaes (probablement afecciones nervioses com ara epilèpsia)

Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), és una planta regida pel Sol i pel signe del Lleó. Creu que estimula el cor, ajuda a expulsar toxines, i actua contra el xarampió i la verola. El suc, barrejat amb vinagre, alleuja immediatament la inflamació. Contra la febre aplicava un emplast al pit a base de flors de Calèndula, llard, trementina i colofònia.

La tradició naturista germànica, des de SEBASTIAN KNEIPP (segle XIX) fins a MARIA TREBEN (segle XX), i passant per BOHN, HALENSER, STÄEGER, tenia a aquesta planta com a suprema per a guarir, sobre tot, talls i càncer.

El metge naturista HONORIO GIMENO PÉREZ (segle XX) es ventava d’haver guarit moltes dones de Blanes de càncer de mama, provocat per la contaminació de la fàbrica tèxtil, SAFA, només amb Calendula arvensis.

Recentment (2002-2004) es va comercialitzar un extracte de Calendula a les farmàcies (PF2, com a IN-PFS, del laboratori Dunia Motion). Però, al cap de poc de sortir al mercat, es va retirar, i amb la fama de que havia estat una ensarronada més de les de falsos remeis contra el càncer.



PROPIETATS DE LA CALÈNDULA

  • acaricida (10% extracte amb etanol)
  • analgèsica
  • angiogència
  • antibiofilm a les lentilles per als ulls
  • antibiòtica (Campylobacter jejuni, Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Micrococcus luteus, Pseudomonas aeruginosa, Sarcina lutea, Staphylococcus aureus, Trichomonas)
  • anticancerígena
  • antiemètica
  • antiespasmòdica
  • antiflogística
  • antifúngica (Candida, Geotrichum candidum)
  • antigenotòxica (protectora ADN) (01-2 mg/Kg)
  • antihelmíntica
  • antihemorràgica
  • antihiperlipidèmica
  • antihistamínica
  • antiinflamatòria tòpica
  • antioxidant (fins i tot front al fum del tabac)
  • antiparasitària
  • antitumoral
  • antiverionsa (verí de coleòpters)
  • antivírica
  • aperitiva
  • astringent
  • bactericida
  • cardioprotectora
  • carminativa
  • cicatritzant (estimulant de la formació de teixit granulat)
  • citotòxica
  • colagenogènica
  • colagoga
  • colerètica
  • colorant alimentària i tèxtil
  • comestible (també per als gossos) • cosmètica
  • depurativa
  • desintoxicant
  • desobstruent limfàtica
  • diaforètica (sudorífica)
  • diurètica
  • ecbòlica (accelera el part)
  • emmenagoga (fa venir la regla)
  • epitelitzant
  • espasmogènica (extracte aquós)
  • espasmolítica (extracte oleós)
  • estimulant
  • estomacal
  • febrífuga
  • fungicida
  • hepàtica
  • hepatoprotectora (contra aflatoxines) • hidratant dèrmica
  • hipotensora
  • indicadora de pluja o de foscor (quan les flors es tanquen)
  • neuroprotectora (en especial de l’striatum)
  • perfum (OE)
  • protector renal front al cisplatí • repel·lent de paparres (Ixodes) • sedant
  • sudorífica
  • tònica
  • vasodilatadora
  • vermífuga
  • vulnerària
  • xampú (fa el cabell més clar)


USOS

  • abscessos
  • acne
  • aftes
  • al·lèrgies
  • amebiasis
  • amenorrea (manca de mesntruació)
  • anèmia
  • ansietat
  • àntrax
  • aterosclerosi
  • berrugues
  • cabell debilitat
  • calor i cor debilitat per la calor
  • càncer de bufeta de l’orina
  • càncer de fetge (HepG2)(fulles)
  • càncer de mama
  • càncer de matriu
  • càncer de pàncrees
  • càncer de pell
  • càries (amb Equisetum)
  • carnesqueixats (fins i tot al tendó d’Aquil·les)
  • caspa
  • estomatitis vírica
  • estrenyiment
  • exodòncies (preserva os alveolar)
  • faringitis
  • febre (especialment en nens)
  • ferides
  • fetge congestionat
  • fístules intestinals
  • flemons
  • fongs (anus, boca, pell, penis, peus, vagina)
  • furóncols
  • galindons
  • ganglis del coll inflamats (en nens)
  • gangrena (planta tendra: peus / mans) • gasos
  • gastritis
  • gastroenteritis
  • grans
  • grassa excessiva a la sang
  • GRAVES (malaltia de) (goll hipertiroideu autoimmune)
  • grip
  • hematúria (sang a l’orina) • hemorràgies
  • hemorroides
  • hepatitis A
  • hepatitis autoimmune
  • herpes zòster (combina bé amb aciclovir)
  • hipertensió
  • icterícia
  • impetigen
  • indigestions
  • insolació (OE és protector UVA) • insomni (homeopatia)
  • intoxicació per cisplatí (ronyons i medul·la òssia)
  • intoxicació per tetraclorur de Carboni (fetge) (evita davallada de: SGPT, SGOT, ALP)
  • irritació per bolquers
  • Leishmaniosi cutània
  • leucèmia
  • leucorrea
  • limfedema
  • liquen pla
  • llavis amb queilitis exfoliativa • mal d’estómac
  • mal de cap
  • mal de coll
  • cistitis
  • colangitis
  • colecistitis
  • colesterol alt
  • colitis ulcerosa
  • congestió pèlvica
  • conjuntivitis
  • convulsions
  • cops
  • cor dèbil
  • cremades
  • cucs intestinals
  • depressió
  • dermatitis
  • diarrea
  • dismenorrea
  • disquinèsia biliar
  • durícies
  • ectima (dermatosis pústulo-ulcerosa)
  • èczemes
  • edemes
  • enteritis
  • episiotomia (ajuda a cicatritzar després el tall pel part)
  • erisipela
  • escrofulisme
  • espasmes gastrointestinals
  • esquerdes (mugrons, llavis, pell)
  • mal de queixal (amb flor de Malva)
  • mareig
  • masegades
  • melanoma (PMC1513589)
  • memòria perduda per diabetis
  • menorràgia
  • metàstasis
  • mononucleosi
  • mossegades
  • mossegades de serps
  • mucositis per irradiació (radioteràpia) contra càncer de gola o per 5- fluorouracil
  • mussols (abscesoss als ulls)
  • nàusees
  • nemàtodes (Heligmosomoides polygyrus)
  • nevus pigmentari
  • otitis (mal d’orella)
  • paperes
  • penellons
  • periodontitis
  • picades d’insectes etc.
  • picor anal
  • pigues
  • placa dental
  • psoriasi
  • radiodermatitis
  • rampes (oli)
  • rascades
  • reuma (alcoholatur UE)
  • ronyons debilitats
  • sarna
  • SIDA (extracte amb dissolvents orgànics)
  • sífilis
  • talls
  • taquicàrdia
  • tifus
  • torçades
  • triglicèrids alts
  • tuberculosis
  • úlcera d’estómac
  • úlceres a la pell (especialment les cronificades)
  • úlceres a les cames
  • úlceres duodenals
  • úlceres al turmell
  • úlceres cancerosas
  • úlceres de decúbit
  • ulceres estomacals (gastroduodenals)
  • ulls irritats
  • ulls lleganyosos
  • vaginitis per fongs o per bacteris
  • varicela
  • varius
  • vista debilitada
  • voltadits
  • vòmits


USOS VETERINARIS

  • Com a alimentària es dona a les vaques perquè millorin la qualitat de la llet, o a les gallines perquè ponguin ous amb el rovell més ataronjat. Contra la rinitis amb tos de cabres, cavalls i vaques, es mulla el morro amb gotes d’extracte de Calèndula.
  • Com a anticancerígena es dona a les gosses amb càncer de mama, o simplement amb mastitis.
  • Com a antiinflamatòria alguns menescals l’empren homeopàticament contra abscessos, creamdes, metritis, úlcers,
  • Com a cicatritzant s’empra als neonats aplicanda al cordó umbilical tallat, creamdes, úlceres, fístules.
  • Com a contraverí s’empra en homeopatia contra picades d’escorpins.
  • Com a emmenagoga es dona a les femelles que tinguin problemes amb la menstruació.


EFECTES NOCIUS

A algunes persones els provoca una al·lèrgia circulatòria en forma de migranya. Una quantitat normal podria fer venir massa regla. En cas de tenir la regla, cal prendre’n com a màxim una punteta, per a prevenir una hemorràgia excessiva. S’ha descrit un cas de xoc anafilàctic pel contacte amb la planta. Diuen que la dosisi letal mitjana LDm és de 25 mL d’oli essencial (OE)/Kg (animal). L'oli essencial pot produir somnolència; o reaccions al·lèrgiques (en algunes persones). A la llarga, prenent molt de Calèndula, pot quedar afectat el fetge lleugerament, apujant-se una mica les transaminases ALP, ALT, AST i la urea a la sang (BUN). Recomanen no prendre'n pas durant l'embaràs.



PREPARATS I BARREGES

  • Alcohol camforat + oli de maceració de Calèndula + oli de Ricí: contra tumors cancerosos.
  • Col·liri amb nanopartícules d’àcid esteàric i taurodeoxicolat (com a surfactant) amb extracte de Calendula.
  • Col·lutori contra la gingivitis: 5% barreja d’extractes hidroalcohòlics de Calèndula, Jingebre, Romaní.
  • Digestiva contra el mal d’estómac: Calendula+ Marduix (Origanum majorana) + Til·la.
  • Extracte activat amb rajos làser. Durant 15 minuts s’apliquen (650 nm) a les flors. Uns 250 g de planta es tracten també igual de tant en tant mentre estan en suspensió en 1 L d’aigua a 4o C durant 1 setmana, i es va remenant. Després se’n separa l’extracte acolorit més espès i es conserva a -70 o C. Al final es liofilitza i es torna a solubilitzar (10mg/mL), i es filtra per filtre de millipore de 0.45 micres. Sembla ser actiu in vivo /in vitro contra melanoma i altres càncers amb eficàcies variables: B16 (76%), B9 (72%), MDA MB231 100%, ANDO2 (100%), AGS (100%), DU 145 (72%), HELA (90%), IMIN PC1 (100%), A549 (100%), DLD1 (83%), JURKAT (100%).
    • https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1513589/
    https://hera.ugr.es/tesisugr/16129921.pdf

  • Extracte hidroglicòlic (propilenglicol, butilenglicol): per a úlceres a les cames. Actua com a antioxidant ja a 0.2 mg/L.
  • Extracte tou: 300-500 mg/dia.
  • Flors de Califòrnia (tipus Flors de BACH): per als qui tenen poca ma esquerra o tacte en les relacions interpersonlas, que els costa comunicar-se o dialogar, perquè no saben ser sincers.
  • Fongs al mediastí i al peritoneu al voltant del fetge: Calèndula, Camamilla de Mahó, Camamilla Dolça, Card Marià, Centaura, Cúrcuma, Fenigrec, Genciana.
  • Homeopatia: 1) Barreja cicatritzant a base de Calendula, Arnica, Hypericum, Symphytum.
    2) Barreja analgèsica (traumeel).
  • Llet: bullir fins a reducció a 1⁄3 el que càpiga de la planta tendra en un bol amb llet. (Contra mal d’estómac, fins i tot si és per neoplàsia).
  • Mescla pel fetge: Boldo + Calèndula+ Camamilla Dolça + Card Marià (llavors) + Centaura + Combretum + Carxofera (fulla) + Dent de Lleó + Desmodium + Fenigrec (llavors) + Genciana + Maduixera (fulles) + Menta Piperita + Regalèssia + Romaní + Xanthium spinosum.
  • Mescles de l’herbolari JOSEP FERRAN COMAS: 1) per regularitzar la menstruació: Aloysia citriodora (Maria-Lluïsa) + Artemisia vulgaris + Calendula (prendre’n 9 dies abans que vingui). 2) pel fetge: Calendula + Centaurium + Mentha piperita + Peumus boldus + Urtica dioica + Xanthium spinosum (remullar tota una nit i prendre en dejú). 3) per l’estómac afectat per neoplàsia: Calendula + Equisetum telmateia + Plantago major + Silybum marianum (bullir 5 minuts, reposar, i anar prenent durant el dia). 4) pels èczemes: Calendula flors + Equisetum telmateia + Juglans regia fulles + segonet de Civada (1 cullerada per 1 L; es bull 5 minuts, es deixa reposar, i se’n fan banys o compreses).
  • Oli essencial (=OE). Preu aproximat de 4 g = 15 €. Ideal contra fongs, grans, picades, i afeccions de la pell o musculars.
  • Oli de maceració: un cop les flors ben assecades, es posen dins oli en maceració a sol i serena 40 dies. Aquesta preparació afavoreix l’aparició de formes epoxidades de la luteïna, lupeol i eugenol, d’activitat antineoplàsica mamària destacada. Una segona manera de fer- ho és més ràpida. Es mullen les flors amb alcohol i, en acabat, es posen dins oli al bany Maria una hora, i al final es cola i s’envasa.
  • Poció sedant i emmenagoga del doctor J. VALNET: 10 g extracte de Calendula + 3 g tintura de Morus nigra + 5 g alcoholat de Melissa + q.s.p. 200 mL xarop simple (2-4 culleradetes al dia).
  • Pols de Calèndula + llard + aiguarrás natural + colofònia: fortifica el cor i abaixa la febre, aplicant-ho externament al pit. [N. CULPEPER].
  • Pols vulnerària per a úlceres greus: Arnica montana + Calendula officinalis + Mentha arvensis + Santalum album.
  • Pomada del doctor H. LECLERC: 5 g de tintura de Calendula + 10 OZn + 10 g lanolina + 10 g vaselina (contra impetigen, èczemes esquamosos o liquenoides).
  • Pomada feta amb mantega o margarina.
  • Possets: bullida amb llet i vi, mel i canyella.
  • Suc de planta fresca.
  • Tintura o alcoholatur 2-4 g /dia
  • Tissana de les 5 flors: Borago + Calendula+ Lavandula + Sarothamnus + Viola tricolor
  • Vinagre de Calèndula (suc): antiinflamatori.


COMESTIBLE

Les fulles o les flores es mengen crues com a amanida, soles o barrejades amb altres ingredients. Porten vitamines i minerals. Les lígules seques s’empren per a donar gust i color a arrossos, sopes o pastissos. Els fruits contenen més d’un 30% de proteïnes i més del 40% d’olis.



MÀGIA

Posada la planta a l’aigua on ens banyem, ens fa més respectables i admirats. Posada a la butxaca durant un examen o un judici, ens fa caure en gràcia. Posada sota el llit, ens fa tenir somnis profètics, en especial respecte a qui ens hagi robat alguna cosa. Tocant per sobre les flors, anant descalços, ens farà comprendre millor el llenguatge dels ocells.
Vegi’s també a preprats i barreges: flors de Califòrnia.



PRINCIPIS ACTIUS

  • Àcids grassos: calèndic (llavors), dimorfecòlic (llavors).
  • Alcohols triterpènics (alfa i beta amirina, taraxasterol, calenduladiol, arnidiol, faradiol, triols pentacíclics)/ᴪ taraxasterol-3-O-miristat / arnidiol-3-O-miristat.
  • Àcid salicílic.
  • Àcids fenol-carboxílics: clorgènic, cafeic, cumàric, vainíllic .
  • Aminoàcids.
  • Colorants (ésters de colesterina amb àcid esteàric, làuric, mirístic, palmític, pentadecílic; carotina), calendulina. Caroteneids: luteïna, zeaxantina, flavoxantina, auroxantina, beta- carotè, licopè, luteoxantina, violoxantina, criptoxantina, mutaxantina, rubixantina. Xantofil·la.
  • Cumarines: umbel·liferona, aesculetina, aesculina, cichoriïna, scopoletina.
  • Fenilpropanoids: àcid cafeic; àcids di-O-cafeoïl-quínics.
  • Esterols lliures i glucosídics.
  • Flavonoids: quercetina, isoquercetina, rutina, isorhamnetina, narcissina, thypahenòsid.
  • Glicòsids d’àcids fenòlics.
  • Glicòsids flavonòlics: 2’-rhamnosil-rutinòsid, derivats de quercetina, isorhamnetina 3- O- glucòsid, rutinòsid, neohesperidòsid, 2(G)-rhamnosilrutinòsid, quercetina glucòsid, neohesperidòsid, 2(G)-rhamnosilrutinòsid.
  • Glicòsids sesquiterpènics (aloaromadendrol, epicubelol, officinòsids C & D, ionona glucòsids (=officinòsids A & B): antivírics.
  • Glicòsids triterpènics: calendulaglicòsid A, calendulaglicòsid A 6'-O-metil-éster, calendulaglicòsid B (rels), calendulaglicòsid B 6'-O n-butil-éster, calendulaglicòsid D2, calendulaglicòsid F, calendulaglicòsid G, etc.
  • Hidrocarburs.
  • Mucílag.
  • Matèria amargant amorfa: calendina.
  • Monoésters triterpènics: faradiol-3-O-palmitat, faradiol-3-O-miristat, faradiol-3-O-laurat, arnidiol-3-O- palmitat, arnidiol-3-O-miristat, arnidiol-3-O-laurat, calenduladiol-3-O-palmitat, calenduladiol-3-O-miristat.
  • Oli no volátil.
  • Oli volátil (0.02 % en les flors, 0.4% els receptacles): mentona, isomentona, terpinè, muurolè, alfa-cadinol 21%, T-cadinol, alfa-cadinè, llimonè, cariofil·lè, pedunculatina, 1,8- cineol, beta-ionona 5,6-epòxid, dihidroactinidiòlid, geranilacetona, carvona 18%, cariofil·lè- cetona.
  • Poliacetilenoids.
  • Polisacàrids inmunoestimulants (rhamno-arabino-galactà, arabinogalactans).
  • Resina.
  • Quinones: alfa-tocoferol, fil·loquinona.
  • Saponines hemolítiques derivades de l’àcid oleanòlic // (flors) : glucurònids de l’àcid oleanòlic / calendasaponines A, B, C, D// (rels) : glucòsids de l’àcid oleanòlic // (llavors): àcid 28 O-β-D-glucopiranosil-oleanòlic 3-O-β-D-glucopiranosil (1→3)-β-D-àcid oleoanòlic glucopiranosidurònic //(llavors): àcid oleanòlic 3-O-β-D-glucopiranosil (1→3)-β-D-àcid glucopiranosidurònic.

Per a més informació, vègi’s:

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3934385/
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3841996/


EFECTES FISIOLÒGICS

La combinació de Card Marià, Camamilla i Xicoira, amb Calendula, activa in vitro la proliferació de limfòcits.

La medicina tradicional xinesa recomana la Calèndula per refrescar el fetge i fer circular el Xuè.

El lupeol (present també al Dent de Lleó, al Fenigrec, el Desmodium o la Camamilla), inhibeix la leucèmia i els melanomes humans. També és inhibidor de la tripsina i de la quimotripsina (proteases); i protegeix la membrana dels lisosomas, per exemple, en artritis reumatoide. [El lupeol-linoleat, encara més). Inhibeix també l’excreció d’oxalats a la orina i el dany causat per ells a les nefrones (medible pels enzims LDH, ALP, GGT, beta-glucuronidasa, N-acetil- glucosaminidasa).

Els alcohols triterpènics: ᴪ taraxasterol-3-O-miristat / arnidiol-3-O-miristat protegeixen la mucosa intestinal i hi fan com de barrera contra els superoxidants.

La producció d’àcid hialurònic és promoguda per la saponina localitzada als fruits de la Calèndula: àcid oleanòlic 3-O-β-D-glucopiranosil (1→3)-β-D-àcid glucopiranosidurònic. En canvi la producció de melanina és estimulada per una altra saponina dels fruits: àcid 28 O-β-D-glucopiranosil- oleanòlic 3-O-β-D-glucopiranosil (1→3)-β-D-àcid oleoanòlic glucopiranosidurònic.

El faradiol sembla ser el component més important com antinflamatori. Així que es pot calibrar la qualitat de la planta pel contingut en faradiol.

Extractes de Calèndula han fet augmentar l’acció de l’aciclovir contra el virus de l’herpes. Tot i que han resultat alterants de la bona replicació cromosomàtica del fong paràsit Aspergillus, en canvi, s’han captingut bé respecte la replicació de les cèl·lules mares sanguínies en ratolins i d’altres teixits de mamífers, sense mutacions, sense alteracions cromosòmiques. Els extractes no aqüosos (sinó orgànics) de Calèndula actuen molt contra el virus de la SIDA, ja als 30 minuts de les aplicacions a teixits infectats. També actúen contra el virus de l’estomatitis vesicular i els rinovirus (en especial la fracció epicubebol-glucòsid-1). Extractes orgànics (amb etanol o amb hexà) activen la transcricpió del NF-kappa-beta, i augmenten la IL-8 als queratòcits. L’extracte etanòlic inhibeix l’acció de la col·lagenasa als fibroblasts.

L'efecte protector contra la isquèmia (angina de pit) i la pèrdua de potència del ventricle esquerra i l'aorta té lloc amb la Calèdula mitjançant l'activació del Akt i del Bcl2 i la inhibició del TNFα.



EFECTES FISIOLÒGICS DELS PRINCIPALS PRINCIPIS ACTIUS

  • ÀCID ASCÒRBIC
  • ÀCID ÚRIC
  • ALCALINITAT EN ORINA
  • ALUMINI
  • ARTRITIS
  • ASMA
  • ASMA (PREVENTIU)
  • ATEROSCLEROSIS
  • BACTERIS
  • CADMI
  • CÀNCER (PREVENTIU)
  • CATARROS
  • CROHN
  • DEPRESSIÓ
  • DOLORS
  • ÈCZEMES
  • EDEMES
  • ENCEFALITIS
  • ESCORBUT
  • FERIDES
  • FÍSTULES (PREVENTIU)
  • GLAUCOMA
  • GINGIVITIS
  • GRIP
  • GRIP (PREVENTIU)
  • HEMORRAGIES
  • HEPATOTOXICITAT
  • HERPES
  • HIPERCOLESTEROLÈMIA
  • HIPERTENSIÓ
  • HISTAMINA
  • INFERTILITAT
  • INFLAMACIONS
  • INTERFERÓ BAIX
  • INTOXICACIONS
  • LEPRA
  • LLAGA DECÚBIT
  • MIGRANYA
  • MUCOSITATS ESPESSES
  • MUTACIONS
  • NITROSAMINES
  • OBESITAT
  • ORQUITIS
  • OSTEOARTRITIS
  • OSTEOPOROSIS
  • OXIDACIONS
  • PARAQUAT
  • PARKINSON
  • PAROTIDITIS
  • PERIODONTITIS
  • PLOM
  • POLIOMIELITIS
  • PULMONIA
  • RETENCIÓ D’ORINA
  • SARRAMPIÓ
  • TUMOR DE PULMÓ
  • ÚLCERES


Per a més informació, descarreguis el document redactat per Alexis Rossell