Dins les Umbel·líferes el gènere Coriandrum es distingeix per no tenir espines, tenir les fulles més o menys dividides, el fruit glabre, sense agullons, no comprimit, mericarpis amb 5-4 costelles, flors blanques, umbel·les amb 3-8 radis amb les flors exteriors radiants, i les fulles caulinars (no basals) dividies en cintes fines linears.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Planta cultivada com aromàtica, a ple sol i sense gelades ni fredorades, amb força saó en terreny argilós, sense res de salinitat i amb no massa matèria orgànica. Es pot trobar subespontània en marges d’horts, camins, cases de pagès. Oriünda del Nord d’Àfrica, Grècia i de l’Àsia temperada. A Catalunya és més fàcil trobar-la a terra baixa no massa lluny del mar. Es cultiva sobre tot al Marroc, Egipte, Romania, Bulgària, Polònia, Mèxic, Argentina, Estats Units, Canadà, Rússia, Xina i l’Índia. Suporta temperatures entre 7 i 27 o i es fa en climes amb pluviometria entre 300 i 2600 mm anuals. Pot estar sobre sòls àcids (pH5) o bàsics (pH8). Preferix terreny esponjós i fèrtil. Se sembra a l’hemisferi Nord des de març i novembre, preferentment en lluna vella, i creix en 3 mesos.

ESPÈCIES SIMILARS

Coriandrum tordylium, silvestre a Síria. Persicaria odorata, coneguda com cilandre del Vietnam (efectiu contra càncer de boca), difereix molt de l’aspecte del Coriandrum. VARIETATS: var. microcarpum, de Rússia i Europa de l’Est. Amb fruits de 3 mm però amb molt més oli essencial.

HISTÒRIA

Els antics egipcis coneixien la planta tal com en dona testimoni el papir d’EBERS (segle XVI a.C.). Cita un remei contra les cremades a base d’escorça d’acàcia, ordi, coloquíntida, celiandre i llet de mare, que cal tapar-ho amb fulla de ricí. A la Xina s’emprava almenys ja durant la dinastia Ha (segles II-I a.C). A la Bíblia (Èxode16:31) el coriandre és citat perquè el mannà que recollien al Sinaí s’assemblava a les llavors del cilandre. Per a DIOSCÒRIDES (segle I), el kórion refreda, i en cataplasma amb farina d’ordi o pa cura l’erisipela i els herpes. Amb mel i panses desinflama les butllofes, els testicles i el carboncle. També es pot aplicar amb farina de faves en escròfules i tumoracions. La llavor beguda amb vi dolça fa que surtin els cucs dels intestins i augmenta la quantitat de semen. Però si se’n pren massa altera l’enteniment. Contra els tumors superficials molt calents va bé aplicar suc de la planta amb vinagre, aigua de roses i carbonat o òxid de Plom. PLINI EL VELL (segle I) l’emprava contra nafres que creixen ràpid, cremades, carboncles, otitis, inflamació dels testicles, lleganyes als ulls (amb llet de dona). Al segle X es coneixia al Japó i al XIV a Anglaterra. Al segle XVIII va ser reintroduït pels portuguesos a la Xina i al Japó.

BARREGES I PREPARATS

  • Pastilles contra les febres biliars (medecina ayurvèdica): celiandre + regalèssia + rel de Cyperus rotundus + gulancha (Tinospora cordifolia)
  • Vi d’HIPÒCRATES: vi + poncelles de canyella xinesa + celiandre + cardamom
  • Licor de l’amor perfecte: 40 g pela de llimona + 30 g farigola + 15 g canyella + 10 g vainilla + 10 g celiandre + 10 g macís (flor de nou moscada) + sucre + aiguardent
  • Llavors carminatives: anís verd + comins + comí de prat o alcaravea + celiandre + fonoll + ajowan
  • Mel de celiandre, de camps extensos que visiten les abelles.

USOS CULINARIS

  • Adob general, a base de FRU (pols) + comí (pols) + vinagre + sucre
  • Aigua del Carme: Melissa officinalis + Matricaria chamomilla + Lippia triphylla + Tilia tomentosa + Coriandrum sativum + Cinnamomum zeylanicum + Angelica archangelica + Myristica fragrans + Hyssopus officinalis + Citrus aurantium + Citrus lemon + Citrus bergamia + Origanum majorana + Pimpinella anisum + Vanilla planifolia + Rosmarinus officinalis + Eucalyptus globulus+ Thymus vulgaris + Prunus amygdalus + Mentha piperita.
  • Amanides
  • Arròs amb pollastre FUL
  • Bahrat: pàprika + xilis + pebre negra + clau + canyella + nou moscada + cardamom + comins castellans + celiandre. S’escalfa la barreja en mantega.
  • Bunyols de Quaresma (FRU): farina 500 g + 125 mL llet + oli + mantega 50g + celiandre + anís verd en gra o matafaluga 15 g + 125 g sucre + 4 rovells d’ou + sal 5 g + 1 pela de 1/2 llimona raspada + 30 g llevat + 10 g licor d’anís o 40 mL de vi moscatell. Es fa la massa amb la farina, el sucre, la mantega, el llevat i la sal i un cop feta s’hi va afegint l’anís en gra, la llimona i la llet i al final els rovells. Es deixa reposar 2 hores perquè pugi la massa. Després es van treien porcions i se’n fan anells i es van fregint en oli abundant. Després s’ensucren amb més sucre (en pols) i unes gotes del vi o del licor.
  • Cafè: FRU + cardamom
  • Carns FUL
  • Cervesa belga
  • Chimol (salsa): tomàquet + pebrots verds + ceba + FUL
  • Chimol: tomàquet picolat + ceba + sal + llimona + FUL
  • Chutney FUL
  • Curri (FRU en pols): cúrcuma + comí castellà + celiandre + pebre blanca + gingebre + pebre vermell + ajowan + fenigrec + clau + macís +cardamom + caiena + anet
  • Cus-cus
  • Escabetx del bacallà de quaresma
  • Garam Masala: comins castellans + celiandre + canyella + cardamom + clau + llorer hindi + pebre negre + nou moscada + ametlles + cubeba + pebre llarga + pebre de Jamaica + ceba + coco + safrà.
  • Gin menorquí (30-40o): alcohol de destil·lar cereals fermentats, amb ginebrons i angèlica i celiandre. La marca Xoriguer és la més coneguda, i, si es barreja amb el doble volum de llimonada s’obté la famosa «pomada» que no és per res una crema cosmètica, sinó una beguda alcohòlica refrescant molt popular ales fetes menorquines, que a alguns arriba a trastocar-los, arribant desencadenar brots esquizofrènics.
  • Guacamole FUL: 4 alvocats madurs + 100 g tomàquet + 100 g ceba + 1 llima o llimona + xili + celiandre FUL + sal
  • Guasacaca: alvocat + pebre verd + all + ceba + FUL
  • Jaeng Prik (a Tailàndia): xili + gingebre + galanga + all + ceba + Kaempferia pandurata + comins castellans + celiandre FRU FUL + Citrus hystrix. S’empra amb llet de coco per afegir a les gambes, i d’això en resulta un «curry» que segons alguns sibarites és la millor menja del món.
  • Khumeli-Suneli (de Geòrgia): marduix + sajolida + anet + alfàbrega + pebre negra + càrtam + julivert + menta + celiandre + fenigrec. Barreja per cuinar pebrots.
  • Licors anisats OE
  • Mandioca /tapioca /iuca bullida FRU
  • Ous deixatats FUL
  • Pa de sègol FRU
  • Pastisseria: galetes, brioixos, pastissos
  • Peix FUL
  • Ras-al-hanut: cubeba + pebre allargada + pebre negra + grana del paradís + xilis + llavors d’aloc + nou moscada + canyella + clau + cardamom + celiandre + roses + marihuana
  • Rel cuita (a Tailàndia)
  • Salsa pebre
  • Salsa verda FUL
  • Salsitxes alemanyes
  • Sambar podi: llenties + pa fi d’arròs + celiandre + comins castellans + fenigrec + xilis + pebre negre + llavors de mostassa + assa-fètida + fulles de curri (Murraya koeningii)
  • Sopes (FUL)
  • Uchucuta (FUL + xilis)
  • Vi: FRU + cardamom + bàlsam de Gilé (Commiphora opobalsamum)
  • Zhoug: celiandre FUL FRU + xilis + all + cardamom + pebre negre + oli d’oliva. Barreja pastosa típica del Iemen.
    • NOTA: si tenim por que les fulles estiguin contaminades per material fecal, es poden desinfectar submergint-les 5 minuts en una dissolució molt diluïda, de color rosa molt clar, de permanganat potàssic en aigua freda.

VETERINÀRIA

  • En truites arc-de-sant-Martí (Oncorhynchus mykis) un suplement de celiandre millora la immunitat, el creixement i el metabolisme i evita infeccions amb Yersinia ruckeri.
  • En conills i altre bestiar afegir celiandre a la pitança fa que es formi menys metà als gasos digestius, que també són menors.
  • En vaques, barrejat amb herba i comins ajuda a treure els gasos intestinals quan hi ha timpanisme.
  • En gallines ponedores la barreja de celiandre, all i probiòtics els augmenta a immunitat. El ciliandre sol ja augmenta la immunitat i podria donar-se com a substitut d’antibiòtics contra bronquitis, el virus de Newcastle, i infeccions de la bursa.

USOS AGRÍCOLES

L’OE s’empra contra diverses malalties del raïm i dels alvocats.

POSSIBLE TOXICITAT

Hi ha persones que desenvolupen al·lèrgia de contacte amb la planta sobre tot quan deixen la pell molt exposada al sol. Un abús pot donar embotiment mental, estat hipnòtic, i alterar el fetge i donar diarrea. De tota manera fins a 3 g/Kg en ratolins no es presenten símptomes de toxicitat, apart una disminució de la lipidèmia , de la ingesta i del pes. Per altra banda, en embrions de pollet el celiandre FRU provoca malformacions a l’esquelet, el tub neural, el cor i els ulls. En resum, estaria contraindicat en embarassades. Una possibilitat d’augment de la toxicitat seria que al sòl hi hagués Cessi, que a 125 ppm ja s’acumularia de manera perillo per a qui el consumís. Per altra banda, les fulles FUL de plates cultivades en condicions normals, sense oligoelements tòxics al sòl, gràcies segurament al contingut en clorofil·lina, actuen com antimutagèniques contra les nitrosamines com la 4-nitro-O-fenil-etièn-diamida. Hi ha hagut algun cas d’anafilaxis per menjar pa contenint celiandre. Els símptomes han estat: urticària, edema de laringe, angioedema de la cara, esternuts.

EFECTES FISIOLÒGICS

A 2-5 mg/mL l’extracte aquós de celiandre en cèl·lules de càncer de pròstata PC-3, LNCaP a les 24 hores fan que hi disminueixi molt l’expressió d’Akt, Bcl-2 (a les PC-3) i l’Akt (a les LNCaP). A la vegada fa que s’incrementi l’expressió del p53, de caspasa-9, caspasa-10, PTEN, DR5, TRADD, PUMA, NOXA. L’expressió de DFR4 s’incrementa ales LNCaP, i la d’APAFi BID a les PC-3. EL celiandre inhibeix la formació de colònies, la invasió; i la migració cel·lular (a les PC-3, però no a les LNCaP). L’(E)-2-dodecenal amb una EC50 a 40-80 nM activa els canals de Potassi neuronals KCNQ2/KCNQ3 i això té un efecte anticonvulsiu, i els canals de Potassi al cor KCNQ1/KCNE1 amb una ED50 a 160-360 nM. El lloc d'ancoratge de l’(E)-2-dodecenal es juxtaposa entre els residus al segment transmembrana KCNQ S5 i el linker S4-5. Els (E)-2-alkenals amb una porció d’aldehid insaturat alfa,beta, presents al celiandre, activen la via Keap1/Nrf2 associada a la protecció cel·lular antioxidants i desintoixicants. Els fruits de celiandre tenen un efecte hipolipidèmic clar: abaixa els nivells de LDL- colesterol i de VLDL-colesterol i apuja el de HDL-colesterol. Al fer incrementar la LCAT estimula la degradació del colesterol a àcids biliars fecals i esterols neutres.


Per llegir molt més sobre el coriandre, descarrega't el document