La càpsula fa 6-12 × 5-10 mm, i és subglobulosa, arrodonida a la base, una mica estriada, amb setes disperses, amb el disc amb 7-12 radis estigmàtics, pla-convex, amb lòbuls imbricats. Llavors diminutes i molt abundants, arronyonades, reticulades, de color bru clar. Se n’ha descrit moltes varietats:

  • agrivagum:ambsegmentterminalfoliarmoltgran
  • conicum:discestigmatíferagut,netamentcònic
  • pallidum:tijaprima,florblanquinosa,petita
  • strigosum:ambpèlsaplicatsalspeduncles
  • subintegrum:defullesenteres
  • trichocarpum:ambsetesescampadesperlacàpsula
  • vestitum:plantabaixa,molthíspida,florsrosadesoviolades
  • violaceum:fullesmoltincises,bipinnatífides,florsviolades


NOMS POPULARS EN CATALÀ

  • ababol (Franja de Ponent, Crevillent)
  • babol (Ribagorça, Vallès),
  • babola
  • badabadoc (Badalona, les Garrigues, Mollet del Vallès, Sabadell) – badoc (Granollers)
  • bambarol (Almenar)
  • cama-roja (Ribera del Xúquer)
  • capellà
  • caputxí (Balaguer) [«Pròpiament són les roselles florides vermelles; abans de florir, la canalla agafa les poncelles i pregunta si és frare o monja, i les esclafa donant-se un cop al front: si és blanca, és monja; si és vermella, és frare.»—DCVB]
  • colet
  • flare, flari (Segrià)
  • gall (Anoia) [gall-gallina: joc infantil, en el qual cullen un manoll de roselles en poncella, i preguntant-se un a l’altre: «Gall o gallina?», les van obrint d’una en una prenent-les amb la punta dels dits i esclafant-les amb un cop sobre el front; si surten, vermelles, són galls; si surten color de rosa, són gallines (Borén).—DCVB]
  • gallaret (Aiguafreda, Anoia, Besalú, Conflent, Empordà, Olot, Osona, Ripollès, Sant Celoni)
  • galleranc (Banyoles)
  • gallet (Mallorca)
  • gall-gallaret (Banyoles, Besalú)
  • lloca (valencià)
  • monja (Priorat), mongeta (Otos)
  • paparola (Canet de Mar, Terrassa)
  • paparota (Olesa de Montserrat)
  • paramà, paramans (Pirineu, Garrotxa)
  • pepagall (Alt Camp, Vila-rodona)
  • peperepep (Baix Penedès, Tremp)
  • pep-perepep (Clariana, Pallars, Penedès)
  • piperepip (Santa Eulàlia de Riuprimer)
  • pipiripip (Artés, Calaf, la Palma de Cervelló, Manresa)
  • pipiripit (Barcelona)
  • pupurupup (Agramunt, Vidreres)
  • puput (Castellserà, Malgrat, Noguera, Sallent, Urgell)
  • quec-querequec (La Bisbal del Penedès)
  • quequerequec (Barcelona, Cardona, el Vendrell)
  • quic-querecoc (Maresme)
  • quic-quiriquic (Barcelona)
  • quiquiriquic (Barcelona, Esparreguera, Empordà, Girona, Prats de Lluçanès)
  • roella (Alt Urgell, Mallorca, Noguera, Palafrugell, Tàrrega, Vall Fosca)
  • rosella (Alcoi, Barcelona, Cerdanyola, Elx, Vall d’Uixó)
  • ruella (Amposta, Camp de Tarragona, Conflent, Empordà, Mequinensa, Rosselló, Solsona, Tortosa)
  • vermelló (Rosselló)

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en camps de cereals, marges de camps o camins, conreus no desherbats, guarets, pastures, des del nivell del mar fins a l’estatge subalpí. És d’Europa, Àsia central i occidental, i l’Extrem Orient, i de l’Àfrica del Nord. No resisteix ni el clima tropical ni els terrenys inundats. A Catalunya es fa arreu on no s’han abocat herbicides o on hi ha grans extensions de bosc sense camps.

HISTÒRIA

El Papaver rhoeas és molt menys narcòtica que el cascall (Papaver somniferum), però ja s’emprava durant la IV dinastia egípcia. Les llavors o «span» també s’empraven com a calmant. Però en temps antics, des de fas 30.000 anys, era molt més emprat el cascall. Per als grecs la rosella s’associa al déu de la son, Gipnos i el representaven com un jove que lluïa una corona feta de flors de roselles. THEOFRAST (segle IV a.C.) deia que les poncelles de roselles es menjaven. Una llegenda romana relaciona la rosella amb les llàgrimes que Venera, la deessa de l’amor, va vessar al descobrir que el se estimat Adonis era mort. Cada llàgrimes convertí en una flor de rosella i per això les flors cauen de seguida, com les llàgrimes de les dones. DIOSCÓRIDES (segle I) deia del mēkōn rhoiás que perd ràpidament la flor, derivant el nom de rhéō (fluir) i que la rel blanquinosa és amargant. Recomanava coure 5-6 càpsules en 3 gotets (de 135 mL) de vi fins que es redueixi el líquid a dos gotets (ciatis) i que ho prenguin els que tinguin insomni. Prenent la barreja de llavors (67 g) amb hidromel (beguda de fermentació alcohòlica de la mel diluïda en aigua) fa que s’estovi el ventre. Això es barreja als pastissos de mel i sèsam amb la mateixa intenció. Les fulles aplicades en cataplasma desinflamen. La decocció de fulles i càpsules aplicada en compreses també indueix la son. GALÈ (segle II) deia que és perillós prendre la llavor. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) escrivia que la rosella silvestre és bona per prevenir l’epilèpsia. El xarop o altres preparats fets amb les flors és bo contra la pleuresia. L’aigua destil·lada de les flors és bona contra els excessos en la beguda, bevent-ne al vespre i pel matí. També és bona contra la febre, l’agitació i la inflamació.

ESOTERISME

Planta relacionada amb la Lluna, amb el déu Gipnos de la son i amb Demetera, la deessa de la mare terra. La filla de Demetera, Persèfone, estava al camp recollint roselles quan va ser raptada tot d’una per Hades, déu dels inferns. Demetera la va cercar per tot el món i va fer aturar mentrestant no la trobava la producció dels camps de tot el món. Al final Zeus es va compadir de la situació i va arribar a un pacte amb Hades, deixant Persèfone lliure sis mesos. La flor fomenta la creativitat Per incrementar l’atractiu sexual recomanen dur una bosseta de color vermell o rosat de vellut amb unes llavors de rosella dins. Una altre opció és posar les llavors dins el menjar de l’invitat que volem que s’enamori de nosaltres. Menjar les flors tendres que no s’han obert encara afavoreix la fertilitat en les dones i procura sort i prosperitat. Per tornar-se gairebé invisible cal beure el vi preparat amb llavors de rosella deixades macerar 15 dies i prenent-lo durant 5 dies seguits en dejú, abans de fer la prova. Per atraure la prosperitat la bossa ha de ser de color violeta. Per obtenir una resposta a una pregunta important s’escriu en tinta blava sobre un paper blanc la pregunta i s’amaga el paper dins una poncella de rosella. La poncella s’ha de deixar tota la nit sota el coixí perquè la resposta aparegui en forma de somni. També es pot optar per banyar-se 7 dies seguits a la banyer en aigua tèbia on s’hagi abocat la infusió de les flors de rosella. Mentre s’és dins cal resar la següent oració: « Pare amorós, sigui la Vostra Santa Voluntat revelar-me amb un somni el que desitjo saber, com ho vas fer als nostres predecessors; concediu-me això per la glòria del Vostre Sant Nom». Somniar en roselles vol dir que algun amic ens està sent infidel. També consol o alleujament dels dolors. I una crida a ser més responsable.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • antiasmàtica
  • anticancerosa
  • antiespasmòdica
  • antimutagènica
  • antitussiva
  • antivírica
  • cosmètica
  • digestiva
  • estimulant
  • expectorant
  • febrífuga
  • hipnòtica
  • humectant
  • inhibidora de la neuraminidase
  • mucolítica
  • narcòtica suau
  • pectoral
  • sedant
  • somnífera
  • sudorífica
  • tintòria
  • tònica

PREPARATS

  • Cataplasma oculars o contra les potes de gall.
  • Extracte tou: 0.2-0.4 g/dia (en píndoles).
  • Flors pectorals: Althaea officinalis + Antennaria dioica + Malva mauritiana + Papaver rhoeas+ Tussilago farfara+ Varbascum thapsus + Viola odorata
  • Fulles macerades en alcohol: per curar ferides. Però cal collir-les abans de la sortida del sol o després de la posta.
  • Liniment de pètals remullats en licor d’anís: en UE contra contusions, talls, dolors, abscessos, grans, reuma, mal de cap.
  • Supositoris calmants: extracte de roselles 200 mg + ungüent populi 1 g + mantega de cacau 3 g + cera blanca q.s.p. 1 supositori.
  • Tisana de 10 g de flors seques per 1 L, infusió de 10 minuts per prendre’n 3-4 tasses al dia. Primer pot donar una mica d’excitació però de seguida apareix l’efecte més durador, sedant. Les flors costen força d’assecar; s’accelera el procès posant-les al forn a poca temperatura.

USOS CULINARIS

Les fulles collides abans de la floració es mengen cuites. El preboggion és una barreja lígur amb la qual es farceixen els raviolis, o que s’afegeix al brou o a la truita o a les patates bullides. Les llavors s’empren per adornar pastissos i brioixos. Segurament el que es ven són llavors de Papaver somniferum, però passen per les de Papaver rheoas. Els pètals s’empren en xarops i begudes no alcohòliques. Les poncelles (reulles) es mengen crues en amanida o directament.

VETERINÀRIA

Les llavors agraden molt als ocells de gàbia. Per a molts animals les fulles de la rosella són tòxiques.

TOXICITAT

Més val no conduir o practicar activitats perilloses mentre s’està sota els efectes de la rosella. Tampoc convé prendre alcohol, ja que la reacció creuada pot ser molt desagradable. S’han descrit casos d’intoxicació amb Papaver rhoeas, segurament creuada amb la de l’alcohol, amb símptomes com nàusees, inquietud, ofec, miosis (ninetes contretes), espasmes, convulsions, bromera, taquicàrdia o bradicàrdia sinusal, acidosis làctica, pèrdua de força a les extremitats, pèrdua de la consciència. Hi ha persones al·lèrgiques a les roselles que reaccionen amb urticària.


Per llegir més, descarrega't el document