Circells de fins a 15 cm, simples, no ramificats. Inflorescència masculina en raïms de fins a 17 flors amb peduncle glandulós. Lòbuls del receptacle de 3-4 mm, lanceolats, acuminats; corol·la de 8-13 mm, amb lòbuls alternant amb els del receptacle, triangulars i glandulosos per la cara interna; amb estams amb filament pubescent vil·lós, i anteres amb el connectiu eixamplat cap a la punta. A les anteres hi ha tricomes amb una cèl·lula basal d’un milió de micres cúbiques (en la prefloració), que tenen la cèl·lula distal de menys de 10000 micres cúbiques. El nucli de la cèl·lula basal doble el seu ADN cada 32 hores fins a assolir 256 C o 512 pg. El nucli de la cèl·lula distal no arriba a 4 C. Inflorescència femenina en corimbes de fins a 7 flors amb peduncle glabre o glandulós. Corol·la de 3.5-6-5 mm, amb estil de 3.5-4.5 mm. Fruit de fins a 10 mm de diàmetre, llis, glabre, verd quan és jove, després groc i al final vermell, amb llavors de 4-6.5 × 5.5 mm, plano-convexes o biconvexes, amb la testa coberta d’una pruïna i granets molt fins.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Viu en marges inclinats ombrívols de boscos prop antigues poblacions de pagès. Sol fer- se en marges de boscs vora les masies antigues. És de la meitat occidental d’Europa. Tot i no soler ser abundant es troba dispersa arreu a Catalunya fins els 1650 m snm.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Bryonia alba. Flors de color verd blanquinós, i fruit negre al madurar. Es fa al centre i Nord d’Europa, a més de al Caucas i zones del Nord del Caucas.
  • Bryonia aspera. Es fa al Caucas i a les muntanyes del Nord del Pakistan.
  • Bryonia laciniosa. És del Sud de l’Índia. Té els lòbuls de les fulles molt estrets.
  • Bryonia marmorata. És de l’illa de Còrcega. Fulles a penes lobulades.
  • Bryonia verrucosa. És planta vivaç de fulles grans pentagonals, flors d’1 cm de diàmetre, de color groc, i fruits madurs de 2 cm de color taronja. Es fa a les Illes Canàries, llevat de a Fuerteventura.

HISTÒRIA

És planta emprada des de bell antuvi i podem suposar que els ibers la conreaven. TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a. C.) deia que la rel és càlida i amargant, i per això s’empra contra pigues i per depilar. Amb els fruits es depilen les pells. DIOSCÒRIDES (segle I) descriu la planta amb força precisió. Diu que els fruits s’empren per a pelar els cuirs. I els brots de les tiges, cuits, es mengen com a diürètics i laxants. Contra les nafres dolentes a les cames s’aplica la planta (fulles, tija o arrel) amb sal. La rel amb fenigrec i besses és cosmètica i va bé contra acne, pigues, cicatrius, i taques. La rel, cuita amb oli fins que s’estovi, també neteja la pell d’aquestes impureses, i fa que s’esvaeixin els morats vora els ulls i les imperfeccions a les ungles. Contra les bosses de pus o abscessos, cal aplicar un emplastr de la rel cuita amb vi. La rel capolada s’aplica per a recol·locar els ossos del cos humà. En ús intern, 4 g es prenen contra l’epilèpsia, cada dia, durant un any. La mateixa dosis és adient contra l’atac de feridura o el vertigen. Contra el verí de les serps cal prendre’n 8 g, però cal tenir en compte que a aquesta dosis és abortiva i trastoca la ment, gairebé paralitzant-la. La rel en decocció és diürètica. Contra l’asma, i altres espasmes i carn-esqueixats, prendre-la amb mel. Contra l’esplenomegàlia, prendre’n en beguda 2 g barrejada amb vinagre, cada dia durant un mes. També serveix el cataplasma de la rel amb figues, aplicat a la zona de la melsa. El suc primaveral de la rel, amb xarop, va bé contra la sarna o la lepra. També va bé aplicar el fruit madur capolat sobre les zones afectades, desfet en oli. Per augmentar la producció de llet barrejar el fruit amb grans de blat i anar xuclant-lo. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) confirma que la rel és un purgant fort que destorba l’estómac i el fetge; i per tant cal no precipitar-se al prendre-la. Però, presa amb molta mesura, és molt bona contra les malalties del cap com l’epilèpsia, el vertigen i mareig, atacs de feridura, i convulsions, ja que lleva els mals humors del cervell. També és bona per llevar el reuma de les articulacions i tendons; i contra les rampes i dolors als costats, la hidropesia i la retenció d’orina. Neteja els ronyons de sorra i pedres. Obra les obstruccions de la melsa i li lleva l’esclerosis. La rel bullida en vi, bevent-ne un cop a la setmana l’anar al llit, neteja la matriu i ajuda a que surti el fetus mort. Uns 4 g de rel amb vi blanc fa venir la regla. La barreja de mel amb rel triturada neteja els pulmons de flegmes i redueix la tos als qui tenen asma; i també és bona per desfer coàguls interns. Tant les fulles con els fruits o la rel netegen les nafres dolentes, gangrenes i herpes. La rel, i encara millor el seu suc blanc, neteja la pell de barbs, pigues, taques, cicatrius lletges, lepra, crostes, sarna o altres imperfeccions. L’hidrolat de la rel (destil·lat) fa el mateix efecte però més suau. La rel aplicada allà on s’ha fracturat un os fa que es recol·loqui i l’ajuda a soldar-lo. També fa que la pell s’alliberi de punxes o espines clavades. La rel amb vi, i una mica de llard, neteja abscessos, i infeccions a les articulacions i voltadits.

LITERATURA

«Si vols conservar la vaca sana dona-li rel de tuca i gençana». «Tuca i altavia fa tornar el bou de mort a vida». «La tuca i la berbena treuen el bou de pena».

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiva (rel aplicada al coll de la matriu; o en banys de seient)
  • analgèsica (perifèrica i central)
  • anticancerígena
  • anticonvulsiva
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant FLO
  • antiproliferativa
  • antipsicòtica
  • antireumàtica
  • antitumoral
  • colagoga
  • comestible (circells)
  • depilatòria FRU
  • diürètica
  • ecbòlica
  • emmenagoga
  • expectorant
  • galactagoga
  • hepatoprotectora
  • hipotensora
  • immunomoduladora
  • inhibidora de la tripsina
  • irritant
  • mucolítica
  • purgant
  • rubefaent
  • sudorífica
  • tòxica (rel, fulles, fruits)
  • vomitiva

HOMEOPATIA

En homeopatia s'usa molt per a terrenys tuberculínics: asma, bronquitis, pulmonia, tuberculosi, processos pulmonars crònics, pleuresia, catarro, grip. També contra ciàtica, lumbago, gota, i psicosis (5CH). Provoca molt embotiment mental a dosis a la 5CH, però ja no a la 9 CH. Contra el poc rendiment esportiu, millor a la 9CH també. Les sensacions que provoca la Bryonia dioica i que l’homeopatia corregeix són: irritabilitat, capficar-se per la feina i aversió al treball mental, delir-se per tornar a casa o per romandre-hi, somnis sexuals, mal de cap al front al desvetllar-se, molta set però poques ganes de beure, delir-se per menges amb espècies, basques, rots, diarrea i/o restrenyiment amb gasos, i menys duresa als pits abans de la menstruació.

TOXICITAT

Els circells és poden menjar frescos (tuques), com a espàrrecs fins, però la resta de la planta és tòxica. És planta tòxica (i abortiva), especialment els fruits (per una proteïna de 66 KD). Uns 4 fruits ja poden donar molts problemes, i uns 15 poden matar un nen. Les fulles i l’arrel poden ser tòxiques però no pas tant com els fruits, i menys ho serien si s’assequessin o es bullissin. Tendres provoquen diarrea, còlics, i hemorràgies. La rel mal assecada es colonitza de fongs (Didymella, Leptospahaeria, Pseudoperonospora i altres) que podrien ser tòxics. La DL50 de l’extracte hidroalcohòlic de les fulles de Bryonia dioica en rates és de 4.2 g/Kg. Però dosis repetides cada dia de 250 mg/Kg en ratolins no provoquen efectes tòxics. Amb dosi de 2 g/Kg d’extracte orgànic de la rel, ja el primer dia els ratolins mostren dificultat per respirar, poc moviment i anormal, salivera, i alguna convulsió i al final mor.

PREPARATS

  • Ungüent antiinflamatori i vulnerari Umbilicus rupestris + all + julivert + Sedum rupestre + Ruta graveolens + Lilium pyrenaicum (ceba) + rels de malví (Althaea officinalis ) + oli.
  • Ungüent contra ferides, infeccions a les potes,i voltadits:rel de carbassina + all + rel de julivert + escorça de freixe + ruda: es bull tot plegat en greix de gallina. Serveix per les persones i els animals.
  • Cataplasma de rels bullides de malví i carbassina: contra grans i furóncols.
  • Decocció de la rel + farigola + sabó antic: per rentats vaginals diaris per curar el càncer de matriu.
  • Tintura dels fruits madurs: contra dolors reumàtics en UE. També s’hi afegia romaní i llimona.
  • Rel: banys, cataplasma, decocció, oli (en fred o fregint-ho) , vinagre, vi, sal. Si es vol conservar un cop collida, caldria assecar-la al forn un cop tallada en rodanxes. Si es té a l’abast i no es vol matar la planta, es pot anar tallant les arrels secundàries o rames de la principal.
  • Cataplasma contra el tifus: arròs + rel de carbassina capolada + flor de taronger + greix de porc UE (12 hores).
  • Enlleixiuada: rel de carbassina + romaní + oli d’oliva + cendra + Tanacetum parthenium.
  • Decocció UI 10g/L: 1-2 tasses al dia.
  • Pols 0.5-3 g per dia (purgant, vomitiu)
  • Tintura: 2-5 g per diabetis.
  • Suc: 4-12 g en algun líquid saludable (sucnde fruita, etc.) 2 cops per setmana, contra l’epilèpsia
  • Vi: 75 g de rel + 1 L de vi blanc. 50-60 g per dia com a diürètic en hidropesia.
  • Oximel: 20 g rel capolada + 250 g de mel + 350 g de vinagre. Bullir_Ho 1/2 hora.
  • Colar. Cada 2 hores prendre’n 2 culleradetes de cafè, contra les bronquitis cròniques.
  • Supositoris: extracte de rel de carbassina 150 mg + extracte de Colutea arborescens 300 mg + mantega de cacau 5 g. Un supositori al dia com a laxant.
  • Tintura contra els morats: 10 g tintura de rel de Bryonia + 20 g tintura d'Arnica montana Una culleradeta de cafè per 100 g de sèrum fisiològic, en compreses.

VETERINÀRIA

  • UE per ferides del bestiar. L’aigua de bullir les tiges servia per rentar el braguer contra la mastitis a les vaques. També la rel en ungüent contra la coixera. Contra la ronya: aigua de coura la rel UE o bé oli de ginebre + rel de carbassina + llard de porc.
  • UI a vegades s’ha donat al bestiar la rel cuita, contra indigestions o diarrea. Els porcs senglars es deleixen per menjar-la. Als gossos els purguen les fulles. L’aigua de coure la rel es dona a les vaques per ajudar-les a expulsar les aigües durant el part. Contra el prolapse vaginal de les vaques: ungüent de rel fregida en oli en UE. També en UI després del part de les vaques, amb rel de genciana. L’aigua de la rel combat la hipotèrmia (per mal temps) amb tos i refredat a les vaques.
  • Remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet. Arròs de paret (Sedum) + boixets (Calendula) + arrel de floravia (Centaurea calcitrapa) + arrel de carbassina (Bryonia) + arrel de malví + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3 grans d’all. Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn.
  • Arrel de carbassina (Bryonia dioica): es feia servir pels constipats i per les vives (angines) dels cavalls. Se’ls posava a l’estable enmig del menjar. Ho diu la CARME CORTINA, de Can Roca, de Pardines.
  • Contra anorèxia (i per guarir nafres): rel de carbassina + vinagre + sal.
  • Contra els cucs intestinals als porcs: rel de carbassina + sègol.
  • Contra el borm («moquillo») en cabres o vaques: aigua de coure la rel.

Per llegir més sobre la carbassina, descarrega't el document