Fulles basals, de fins a 10 cm, com formant una roseta, similars a les caulinars, peciolades, runcinades pinnatipartides o pinnatisectes, a vegades (si ha plogut molt) lirades, de contorn oblong ovat, amb el lòbul terminal obovat, o semicircular quan hi ha hagut molta pluja, dentat ample, amb 3-5 parells de lòbuls laterals obovats oblongs, dentats, més petits i més dentats si la planta ha crescut en condicions de sequera. Fulles superiors hastades, amb el lòbul terminal oblong lanceolat, a vegades linear (si hi ha hagut sequera), amb fins a 2 lòbuls laterals. Totes les fulles tenen pèls rígids de base inflada, antrorsos (dirigits cap el cim), adpresos (ajaguts). Raïms de flors que es fan allargant al fructificar, amb pedicels d’uns 2 mm al fructificar la planta, engruixits no gaire més prims que el gruix dels fuits, rígids, adpresos, poc separats de l’eix. Sèpals d’uns 2 mm, més o menys erectes amb pèls esparsos al dors. Pètals de 3- 4 mm d’un groc pàl·lid. Estams laterals de 2.2-2.5 mm, els del mig de 2.5-3 mm, amb anteres de 0.5 mm grogues. Fruits de 13-17 mm, adpresos, subcilíndrics-cònics, llisos, sense rugositats, de punta aplanada, amb abundants pèls tous més o menys corbats o sense; amb les valves amb 3 nervis ben marcats al madurar. Estil de menys d’1 mm. Estigma bilobat. 8-14. Llavors de 1-1.3 × 0.6-0.8 mm obliquament truncades, de color castany, finament puntuades.



NOMS POPULARS

  • Català: herba dels cantaires/erisimó / eríssim / herba de cantors / Herba de sant Albert / Llúcia / Te de canonge.
  • Castellà: erísimo, hierba de los cantores, Hierba de san Alberto, jaramago, rabanillo, anda tú, enciendecandiles, escoba de pimpájaro, escoba fina, escobas de pan y queso, hierba de los chantres, hierba de los predicadores, hierba del predicador, hierba meona, jaramago espigado, mancocho, morondo, pajizo, pimpájaro, pimpájaro mollar, rinchos, rábano, sisimbrio, xaramago común de las paredes y linderos, xaramago de Fragoso, yerba de San Alberto, yerba de los cantores, yerba de los chantres./
  • Portuguès: Eríssimo / Eríssimo-das-boticas / Erva-dos-cantores / Erva-rinchão / Rinchão / Saramago-rinchão/ Erva-alheira / Rinchão.
  • Euskera: mendaski, mendaskia.
  • Francès: Sisymbre officinal/Herbe au chantre / Herbe aux chantres/ Vélar / Vélartortelle.
  • Anglès: Hedge mustard/Bank cress / Common hedge mustard / Eastern rocket / Hairy-pod hedge-mustard / Hedge weed / Singer's plant.
  • Alemany: Weg-rauke/Hederichkraut / Raukensenf / Wege-rauke / Wilder senf.
  • Danès: Rank vejsennep.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Planta de replans de terres remenades i marges de camins no massa secs. Volt força sol, prefereix terrenys bàsics, argilosos, nitrificats. Als herbassars vora camins poden acompanyar-lo Anacyclus clavatus, Bromus rigidus, Carduus tenuiflorus, Malva sylvestris, Hordeum leporinum; però sovint forma colònies uniespecífiques. No tolera per res la salinitat i els fems. Força comuna a bona part del món: Europa, Àsia occidental, Amèrica i SE d’Austràlia.

ESPÈCIE SIMILAR

Tot i ser d’un altre gènere, Hirschfeldia incana, per la seva abundància i per formar colònies en indrets similars, tot i que en general més secs i més il·luminats, es podria confondre amb l’herba dels cantaires. De fet sovint la venien en substitució de l’herba dels cantaires. Però els fruits els té no tan adpresos, no tan llisos sinó bonyeguts, i amb el bec cònic i tot el fruit no aplanat sinó cilíndric, i amb les valves uninervades. Això apart, forma una mata més ramificada, gairebé més ampla que alta. Curiosament l’herba dels cantaires autèntica es ven amb el nom d’»erísimo».

PROPIETATS MEDICINALS

  • Afrodisíaca
  • agonista/estinulant del TRPA1 (transient receptor potential ankirin-1)
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antimutagènica
  • antioxidant
  • astringent
  • bactericida
  • diürètica
  • estimulant
  • estomacal
  • expectorant
  • fungicida
  • laxant
  • mucolítica
  • nematicida
  • relaxant musculatura llisa (tràquea)
  • rubefaent
  • sedant
  • tònica cardíaca

USOS MEDICINALS

(Les inflorescències de la planta fresca, mastegades, és la part més efectiva)

  • Aeromonas hydrophila
  • afonia (laringitis)
  • angiocolitis (bufeta del fel inflamada)
  • asma
  • Aspergillus niger
  • bronquitis
  • bronquitis asmàtica
  • càlculs renals
  • càncer de laringe
  • catarro
  • Chryseobacterium indologenes
  • Clostridium pefringens
  • còlic biliar
  • cor debilitat
  • Enterococcus faecalis
  • escorbut
  • faringitis
  • febre
  • hemorràgies
  • mal de coll
  • mastitis
  • Micrococcus luteus
  • orquitis
  • Penicillium sp. pl.
  • refredat
  • restrenyiment
  • ronquera
  • Staphylococcus aureus, MRSA
  • tabaquisme
  • tos
  • veu dèbil
  • Vibrio alginolyticus

Per llegir sobre els principis actius, descarrega't el document