És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
HERBA PRIMA
Asperula cynanchica L. [1753, Sp. Pl. : 104] 2n = 20, 40
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
L’herba prima pertany a la família de les Rubiàcies. El gènere Asperula es distingeix per la inflorescència laxa, lòbuls de la corol·la curts i fulles en grups de 4 o lòbuls més grans que el tub i aleshores flors i fruits no recoberts per bràctees plegades, fruit esferoidal, totes les flors bisexuades, rames superiors amb bràctees i bractèoles. Dins el gènere, Asperula cynanchica es distingeix per ser planta perenne amb les bràctees foliars no ciliades, corol·la de més de 2 mm, zona inferior de les tiges amb 4 fulles (de 0.3-1.2 mm d’amplada) per nus, ovari papil·lós, inflorescència en dicasi, corol·la de 2.4-4.5 mm hipocrateriforme, de color entre rosa, lila i blanc, amb tub de 2.3-2.9 mm obcònic. Se n’han descrit a la península unes subespècies diferents de la típica:
- occidentalis: plantes amb nombrosos estolons que fan arrels i tiges estèrils nombroses i lòbuls de la corol·la que superen una mica el tub. Es fa a sorrals i dunes de la costa, sovint amb flora anòmales.
- pyrenaica: fulles no inferiors de 1-2.1 mm d’amplada, oblanceolades, peduncles dels dicasis menors que les fulles axil·lars en general, i tota la planta té una mena de pruïna, tiges estèrils escasses, lòbuls de la corol·la (a vegades només 3) menors que el tub. En terrenys secs rocosos calcaris, de 1000 a 2300 m snm, dels Pirineus.
- paui: planta robusta de les fissures de roques calcàries a les Balears, de 13-48 cm més o menys ascendent o erecta, fràgil; fulles basals de 1.5-8 1.1-3.5 mm de formes diverses entre linears i oblongues, les de la zona mitjana o superior de 7-36 × 0.7-3.1 mm, curtament aristades linears-oblongues, flors tetràmeres., corol·la de 3-8 mm amb tub de 2-5 mm amb lòbuls de 1-3 mm amb la cara interna papil·losa. Encara dins al subespècie es distingeix la var. dianensis per la corol·la hipocrateriforme amb estil de fins a 5.8 mm enlloc dels 1-6 de la varietat típica; i estigmes que arriben al nivell del cim de les anteres; és de les roques vora Dènia (Alacant).
- aristata: tiges de 0.7-1 mm de gruix, fulles de 8-15 × 0.5-1 mm, tub de la corol·la de 2.5-4 mm i corol·la de 4-8 mm; de terra baixa i muntanyes de clima mediterrani fins 1800 m snm.
