I dins la subespècie típica (cynanchica), caracteritzada per les fulles no inferiors de 0.5- 0.9 mm d’amplada, lanceolades amb peduncles del dicasis molt majors que les fulles axil·lars, i per no tenir pruïna, encara s’han descrit varietats:

  • tenuiflora (=cynanchica): es troba a Andorra, fa de 10 a 65 cm però és poc densa, mat, amb nusos no inferiors majors que les fulles (5-15 × 0.5-0.9 mm). Però a Montserrat les plantes fan 14-19 cm, i les fulles són flàccides de 13-34 × 0.9-1.9 mm.
  • girbauii: de les crestes calcàries navarres, molt densament cespitosa amb tiges de fins 15 cm prostrades, brillants amb entrenusos menors que les fulles de 3.2-8 × 0.3-0.6 mm.
  • brachysiphon: general al llevant i Nord de la península fa mates de 35 cm de diàmetre amb tiges poc separades
  • psammophila: als sorrals del NE peninsulars són plantes una mica crasses, laxes, molt ramificades de fins gairebé 1 metre en cimes dicasials (o bípares), agrupades com en corimbes o en espigues, sense estolons i sense tiges estèrils i tub de la corol·la més del doble major que els lòbuls.


NOMS POPULARS

  • Català: herba prima, canyeta d'or, espartet, herba de la Mare de Déu, herba de la grava, herba de l ́esquinància, herba de setge, herba del muset, herba del nuset, herba dels set nusos, herba pixadora, herba turbera, julça, serpentina, herba de l'esquinància, canyeta d ́or, espartet, herba de la Mare de Déu, herba de setge, junça vera, serpentina
  • Castellà: asperilla de flor roja, bregandia, hierba de la esquinancia, hierba del cabrón, hierba torqueira, asperilla, asperilla de flor roja, aspérula, barrita de oro, bregandia, cinánquica, hierba de la inflamación, hierba de la piedra, hierba de la próstata, hierba del cólico, hierba del pinillo, hierba tosquera, hierba tripera, mataperros, orinadera, palico de oro, palillo de oro, palito de oro, pinillo, pinochetas, prima bregandia, rociadera puntiaguda, rompepiedras, rubilla de cruz, rubilla lisa encarnada, serpentina, varilla de oro, yerba de la esquinancia, yerba del cabrón, yerba del cólico, yerba tosquera.
  • Euskera: eskinancia, eskinantzia, eskinanzia.
  • Francès: Aspérule à l'esquinancie/Herbe à l'esquinancie
  • Anglès: Squinancy wort/Quinsy-wort / Sqinancywort / Squincywort
  • Alemany: Hügel-meier/Hügel-waldmeister/Bräunewurzel / Hügel-meister

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en terrenys pedregosos calcaris del Nord de la península, centre i llevant. Entre el Ripollès i Andorra es fa amb: Argyrolobium zanoni, Avenula bromoides, Brachypodium phoenicoides, Coronilla minima, Globularia vulgaris, Helianthemum italicum, Hippocrepis glauca, Koeleria vallesiana, Leuzea conifera, Linum narbonense Linum sudffruticosum, Ononis natrix, Satureja montana, Santolina benthamiana, Seseli montanum. És espècie típicament europea que arriba al Caucas, al Rif i fins la Gran Bretanya i zones meridionals escandinaves.

ESOERISME

La planta posada dins els pantalons o faldilla ja fa orinar.

USOS MEDICINALS

  • antiinflamatòria
  • càlculs biliars
  • càlculs renals
  • càlculs salivals
  • calorades
  • depurativa
  • diarrea
  • digestiva
  • dismenorrea
  • diürètica
  • edemes
  • emmenagoga
  • enteritis
  • hemorràgies (petites), talls
  • hepatoprotectora
  • hipertensió
  • infeccions d’orina
  • laxant
  • mal de coll
  • mal de ventre
  • prostatitis
  • protectora dels ronyons
  • retenció d’orina
  • timpanisme (gasos)
  • vaginitis
  • vasotònica

PREPARATS

  • Contra refredat: herba prima + Viscum album + Melissa officinalis + bedoll (borrons).
  • Per les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, sense gana, es fa bullir l’herba de cop (Hypericum perforatum) amb la planta de la centaura (Centaurium umbellatum), herba prima (Asperula cynanchica) i 3 pomes (amb la pela). Es bull tot i, quan està quasi sense aigua, s’hi posa 1⁄4 L de xarop de sidra, i s’hi afegeix sucre roig (3 cullerades). Es pren a cullerades. [CECÍLIA CLOTA]

Per llegir una mica més sobre l'herba prima, descarrega't el document.