Onagra

Oenothera biennis L. [1753, Sp. Pl. : 346] 2n=14

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Les Onagràcies ―família amb 22 gèneres i 650 espècies― es distingeixen per tenir flors dialipètales, inferovàriques, diplostèmones, per no ser ni aquàtiques ni bulboses, i per tenir el calze amb 4 lòbuls. El gènere, dins la família de les Onagràcies ―que comprèn a Catalunya les silvestres Circaea, Epilobium, Ludwigia, Oenothera, i les cultivades Gaura, Fuchsia― es distingeix per tenir les flors 4 sèpals i 4 pètals (caducs) i 8 estams, llavors sense plomall de pèls, i tub de l’ovari/receptacle de més de 10 mm. I dins el gènere― que comprèn unes 145 espècies americanes, de les quals 70 s’han adaptat com adventícies a Europa―, Oenothera biennis es distingeix per tenir els pètals grocs de 1-3 cm,, sèpals verdosos, i les càpsules atenuades a l’àpex, llavors anguloses, inflorescència no interrompuda per rames laterals. És una planta herbàcia dreta que pot arribar a fer 2m d’alçària, de tiges verdes o tenyides de vermell, amb tricomes adpresos o patents, i a la inflorescència glandulífers. Fulles de la roseta basal de 10-25 × 2-5 cm, oblanceolades una mica dentades. Fulles caulinars de 5-20 cm estretament el·líptiques. Inflorescència densa, amb bràctees de 1.5-5 cm lanceolades o estretament ovals. Tub de l’hipanti (ovari/receptacle) de 2.5-4 cm, amb tricomes adpresos, altres patents i altres glandulífers. Sèpals de 1.2-2.5 cm, verdosos o groguencs, amb dents menudes de 1.5-3 mm, erectes a la poncella. Filaments estaminals de 8-15 mm. Anteres de 3-7 mm. Ovari de 1-1.3 cm. Estil de 3-5.5 cm.

Estigma voltat per les anteres ala floració. Fruits de 2-4 × 0.4-0.6 cm, de secció circular, atenuats a l’àpex. Llavors de 1.1-2 × 0.5-1.1 mm, anguloses, prismàtiques. És fàcil d’observar en pocs minuts com s’obre una flor a partir d’una poncella. També com cauen les flors, que duren només un dia o dos. Grans de pol·len grans, triangulars, units per viscina. Se’n reconeixen 2 subespècies: biennis (flors sense olor amb pètals de 1.5-2.5 cm) i nervi central al final vermellós); suaveolens (flors amb olor de tarongina, pètals de 3-3.5 cm, nervi central sempre verd). L’altra espècie que possiblement veurem, tot i no ser massa comuna a Catalunya és Oenothera rosea, tota ella molt menor, i de flors roses menudes.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a lleres de rius, sorrals humits, marges de camins, terres remenades pobres en nutrients, amb saó, bàsiques, però no salines. La ssp. biennis està repartida per Catalunya i la ssp. suaveolens és més gironina. Provinent d’Amèrica del Nord és invasiva a Amèrica del Sud, Europa (des de 1614), Àsia, Àfrica del Sud, Nova Zelanda.

PROPIETATS MEDICINALS

activa nm-23 (gen supressor de metàstasis)
analgèsica
antiagregant plaquetària
antiangiogènica
antiasmàtica
antidiabètica
antiespasmòdica
antiinflamatòria
antitrombòtica
antiulerogènica
astringent ESC FUL
cosmètica OLI
digestiva
dilata el coll de matriu/ecbòlica
fibrinolítica
inhibidora de l’aldosa reductasa (LLA)
inhibidora de la catepsina D (p.p. oenothera-lanasterol A)
inhibidora de la ornitina-descarboxilasa (p.p. oenothera-lanasterol A)
inhibidora de la síntesis de prostaglandines inflamatòries i de leucotriens
permet beure més alcohol sense emborratxar-se (?)
protectora dèrmica
protectora d’endotelis vasculars
protectora i regeneradora del glutatió
relaxant fibra llisa
reprimeix l’HER-2/new
sedant
sedant del nervi pneumogàstric
tonifica fetge i melsa

PREPARATS

Extracte fluid: 5 g/dia
Extracte contra trastorns renals i intestinals: extracte fluid d’onagra + extracte fluid de Solidago virgaurea (a parts iguals): una culleradeta de cafè 3-5 cops al diabetis.
Extracte contra les enteritis: extracte fluid d’onagra 20 g + extracte fluid de nabius 30 g: 40 gotes cada 2 hores (HENRI LECLERC).
Infusió: una culleradeta de a planta triturada per tassa d’aigua. Prendre a glopets durant el dia.
Oli: 6-8 g(dia (2-4 g en nens). 3-4 g en dolor mamari. En artritis reumatoide prendre’n almenys 3 mesos seguits.
Tintura: 5-40 gotes segons calgui.

USOS CULINARIS

La rel cuita es menja com si fos salsifí, o es pot afegir al vi per millorar-ne el sabor. Les tiges joves també, però no són tan gustoses ni molt menys. Les flors es mengen en amanides. L’oli es pot ser servir per amanir, i és molt ric en àcid gamma-linolènic. L’oli s’empra com a cosmètic, combinat amb vitamina E com a conservant. De les flors se n’extreu un tint groc. Les tiges triturades fins a fer-ne pols s’empren com a cosmètic també contra les taques vermelles a la cara. De la planta se n’obté un tint groc. Els indis Lakota cremaven les llavors d’onagra com encens. Les llavors alimenten ocells granívors silvestres. El nèctar alimenta papallones, abelles i borinots. Malauradament, alguns pugons també s’alimenten dels suc de la planta.

TOXICITAT

Combinar l’oli d’Oenothera biennis amb anticoagulants pot sobreactuar. Combinada amb fenotiazines pot donar lloc a convulsions, sobre tot en esquizofrènics. Una sobredosis d’oli de bella-de-nit pot provocar mal de cap i nàusees, sobre tot amb l’estómac buit. O diarrea. En tot cas no recomanen prendre ni abans ni després d’una operació quirúrgica. Algunes persones no toleren bé l’oli d’onagra que els provoca nàusees, mal de cap i diarrea.

Per llegir sobre els principis actius, els noms populars i més, descarrega't el document

Descarrega't el document

ONAGRA