Dins la família de les Crucíferes, o de la col (Brassicàcies), el gènere Cardaria es distingeix per ser del grup amb fruit curt o silícula (menys de 2.5 cops més llarg que ample), en forma de cor, a penes una mica alat o no alat, ni orbicular ni massa emarginat, i amb les valves reticulades. La var. repens té els fruits a penes reticulats i poc cordiformes i molt inflats. Es fa a Europa i Amèrica del Nord. La var. dunense té les fulles gruixudes amb nervació molt sobresortint i es troba a les platges de sorra marítimes. La discussió sobre si la planta pertany al gènere Cardaria o Lepidium, des del punt de vista bioquímic, pels polipèptids dels enzims dels cloroplasts (RuBisCO), sembla ser que pertanyeria a la secció Lepia (tribu Lepidiae) del gènere Lepidium. Les plantes d’aquesta secció Lepia DC tenen les silícules ovals, emarginades, amb valves carinades poc alades i les fulles caulinars superiors auriculades i amplexicaules; a més dels cotiledons enters. FULLES: en secció transversal mostren el nervi principal en semi-cercle, una epidermis una mica ondulada a la cara abaxial; sempre amb cèl·lules rectangulars o escairades; també col·lènquima amb 2-3 capes; i parènquima amb 4-8 capes a sobre el feix vascular; i parènquima de cèl·lules poligonals regulars; i un feix complet d’esclereida al cim del feix vascular. El parènquima del mesòfil consisteix en 4 rengles de palissada, excepte a la zona central on hi ha 2-3 capes de parènquima espongiforme i mesòfil iso-bilateral. El pecíol, en secció, mostra una epidermis ondulada trilateral amb cèl·lules escairades, i a sota 1-2 capes de col·lènquima; i a la zona de sobre el feix vascular, 2-6 capes de parènquima poligonal. TIGES: en secció transversal mostren epidermis amb cèl·lules escairades, cobertes per sobre per una cutícula gruixuda. Per sota la bicapa epidèrmica, als reforços angulosos hi ha col·lènquima de 3 capes. Sota el col·lènquima hi ha 5-6 capes de parènquima cortical. L’esclerènquima es troba formant 3 capes sobre els feixos floemàtics. El parènquima medul·lar és unilateral hexagonal, i està format per 24-26 capes de cèl·lules. REL: en secció transversal mostra tricomes perifèrics. Les 10-18 capes de parènquima radical està format per cèl·lules cada cop menors cap el centre de la rel. Hi ha càmbiums de 2-3 capes entre el floema i el xilema. El xilema secundari es troba sota el càmbium, i el xilema primari més a l’interior. El parènquima medul·lar està format per 8-24 capes de cèl·lules escairades rectangulars.



NOMS POPULARS

  • Alemany: Pfeil-kresse, Herzkresse, Türkische-kresse
  • Anglès: Hoary-cress, thanet-cress, white-top, heart-podded hoary-cress, hoary pepper- wort, holly-cress
  • Àrab: قنيبرة حادة
  • Aragonès: corona, coronas, coroneta.
  • Armeni: Կոտեմ վայրի (kotem vayri)
  • Basc/euskera: draba-belar, lanfina zuria, lanjina zuri, lanjina zuria.
  • Castellà: babol, blanquilla, capellanes, capellán, cochlearia falsa, draba, flor de muerto, floreta, floretas, florida, hierba blanca, hinchace, lobón de huerta, mastuerzo bárbaro, mastuerzo oriental, masuerzo oriental, papola, saponaria.
  • Català: amor de pagès, afrontapagesos, bàbol, bàbols, capellans, colet, coleta, cresta de gall, farots, floretes blanques, frares, guixes, herba apoderada, herba blanca, morrissà gros, morritort, muixos, pàpoles, palitra, papol, papola, papoles, paula, pelitre, sabonera. Estonià: Harilik võõrkress
  • Finlandès: Kynsimökrassi
  • Francès: passerage drave, pain blanc
  • Grec: Βρωμολάχανο / Καρτάρια
  • Holandès: Pijlkruidkers
  • Hongarès: Koshomlok
  • Italià: cocola, lattona
  • Persa/Farsi: ازمک
  • Polonès: Pieprzycznik przydrozny
  • Portuguès: erva-da-fome, erva-fome
  • Turc: Yabani tere
  • Txec: Vesnovka obecná
  • Ucraïnès: Кардарія крупковидна

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Fa colònies en marges de camins i talussos o terrenys remenats poc inclinats i molt assolellats a la terra baixa i muntanya mitjana fins 1500 m snm. No defuig els terrenys amb salinitat. Preferix sòls argilosos bàsics no gaire humits però poc compactes i pobres en matèrica orgànica. Probablement sigui nativa europea oriental i asiàtica sud- occidental, però es troba introduïda a l’Amèrica del Nord (des de principis del segle XX) i a altres zones de climes temperats. Es fa des de Finlàndia al Marroc, i des de Portugal a Egipte. Pot estar acompanayada de Medicago lupulina i Hordeum murinum.

ESPÈCIES SIMILARS

Cardaria pubescens es fa als USA. Cardaria chalepensis es fa al Canadà.

HISTÒRIA

Al Paleolític superior la planta ja s’emprava com a medicinal a la zona de l’actual Geòrgia. La devien emprar contra reuma, febre, mal d’estómac i galindons. I sembla ser que els antics egipcis (segle XVII a.C.) coneixien també i empraven el donzell. Per a Galè (segle II) el donzell era ja aleshores una planta molt tònica. Plini ja preparava un vi aperitiu (absinthites) amb donzell. Per a Nicholas Culpeper (segle XVII) la planta és regida per Mars, i és càlida i seca. Convé contra les malalties venèries, és colerètica, diürètica i afrodisíaca, desintoxicant de bolets i mossegades d’animalons (rates, ratolins, vespes, escorpins, ), i eficaç contra mal de coll. La barreja de flors d’una cullerada de cada de donzell, romaní i arç negre (Prunus spinosa) es bull en vi i al final s’hi afegeix safrà (la meitat). Aquest remei mantindrà un home sa tota la vida, segons el botànic alemany del mateix segle Camerarius. Carl von Linné (segle XVIII), que era metge, emprà la planta contra afeccions calculoses rebels. El 1735 reconegué que la planta actua contra la malària, si bé és menys potent que la quinina. El licor d’absenta el començà a fabricar, que se sàpiga, a Couvet, a la Val de Travers (Suïsa) un home que es feia dir Docteur Ordinaire, junt amb Henriette Henriod però de seguida, empès per persecucions legals, passà a fabricar-lo a Pontarlier (França), on el 1900 hi havia 25 destil·leries, essent la principal la d’Henry-Louis Pernod (fundada el 1805). En conjunt el 1905 s’hi produïa 10 milions de litres d’absenta l’any i hi treballaven 3000 obrers. Durant la Guerra d’Algèria entre 1844 i 1847 l’absenta la bevien els soldats francesos per prevenir la malària i l’helmintiasi, a la vegada que els donava coratge. A principis de segle XX l’absenta es coneixia com «la fada verda» (fée verte). El 1915 es va prohibir a França, si bé a altres països del voltant ja s’havia prohibit uns anys abans. Sobre tot per evitar abusos entre els soldats durant la Gran Guerra. El 1923 es prohibí a Alemanya. Després s’anava fabricant il·legalment a Txèquia i a Espanya. Pernod, Pastís o Ricard produïen substituts de l’absenta. Però el 2000 s’ha tornat a legalitzar sempre que estigui per sota de 35 mg/L de thujones, posant el dia la directiv aeuropea 88/388/EEC. De tota manera les mostres antigues donen com a molt una concentració de 10 mg/L. El que podia haver passat és que s’hi hagués afegit, pels mateixos fabricants o per sabotejadors, alcohol desnaturalitzat, clorur d’Antimoni o ves a saber què en alguns lots que produís al·lucinacions i epilèpsia. Van Gogh n’abusava, a més de menjar pintura (que molt sa no deu ser). Altres absentistes foren Alan Poe, Baudelaire, Degas, Hemingway, Oscar Wild, Picasso, Verlaine, Víctor Hugo... https://es.wikipedia.org/wiki/Absenta L’absenta primera de Pontarlier es preparava fent una maceració durant 12 hores en 95 L d’alcohol de 85o, de 2.5 Kg de donzell + 5 Kg d’anís en gra + 5 Kg de fonoll en gra. En acabat s’hi afegia 45 L d’aigua. I es procedia a la destil·lació. Al producte, incolor, que ocupava uns 95 L, s’hi afegia 1 Kg de d’Artemisia pontica, 1 Kg d’hisop i 1Kg de Melissa officinalis. En acabat s’hi afegia aigua fins a fer els 100 L. I així s’obtenia una absenta de 74o. El ritual clàssic per beure l’absenta requeria d’un cullerot foradat sobre el qual s’hi posava un terrós de sucre, que es flamejava abans de submergir-lo dins la copeta del licor. O bé es submergia sense cremar després d’haver-lo regat amb aigua perquè es comencés a dissoldre. Normalment al costat de la copa hi havia un vas amb aigua per poder fer la barreja en un tercer recipient, un got gran. El 2015 Youyou Tu va rebre el Premi Nobel de Medecina pel seu treball sobre Artemisia annua i Artemisia absinthium, i llurs propietats antipalúdiques, ja descrites al segle IV per He Hong.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica (central i perifèrica)
  • antibiòtica (per a Gram+positius i Gram-negatius) (sobre tot l’extracte amb hexà)
  • anticancerígena (HeLa, L20B, RD)
  • antifúngica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • carminativa
  • comestible (fulles, bullides)
  • condiment (llavors com pebre)
  • diürètica
  • expectorant LLA
  • hipoglicemiant
  • inhibidora de la hidroxil-metil-glutaril-CoA-reductasa
  • inhibidora de la lipasa
  • laxant LLA
  • refrescant UI FULL
  • rubefaent UE LLA

ALTRES USOS

És planta mel·lífera que atrau a les abelles i molts altres insectes beneficiosos per als conreus.


Per llegir sobre els principis actius i una mica més, descarrega't el document