NOMS POPULARS

La majoria d’idiomes accepten “belladona” com a principal nom popular.
  • Anglès: bane wort, deadly nightshade, dwale.
  • Aragonès: pech.
  • Català: belladona, tabac bord.
  • Croata: bunika.
  • Euskera: beladar, belaiki.
  • Francès: cerise du diable, cerise d’Espagne, herbe à la mort.
  • Portuguès: beladama, erva-moura-furiosa.
  • Rus: Красавка обыкновенная


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Planta herbàcia, vivaç, desprovista d’espines, que arriba a fer més d’un metre. És de color verd molt fosc, ramificada, sovint trifurcada, erecta, però sovint més ampla que alta; molt finament pubescent; amb olor pesant. Tiges superiors pubescents glanduloses a la meitat superior. Fulles superiors geminades, força desiguals, sempre peciolades, ovalacuminades, enteres o molt lleugerament sinuades. Resta de fulles sempre enteres, simples, alternes, peciolades (3-95 mm), decurrents. Limbe oval-acuminat, de fins a 24 x 13 cm. Nervis patents a la cara inferior. Nervi principal alat per baix. Inflorescències en petites cimes helicoidals, o molt sovint uniflores, amb flor terminal o axil·lar. Bràctees de fins 9 x 6 cm, al costat de les fulles, i similars a elles, peciolades. Flors actinomorfes, hermafrodites, bracteades, amb corol·la de color porpra marronós (excepte a la base, de color groc verdós), axil·lars, solitàries o geminades, pedunculades (peduncles víscids de 8-24 mm), dirigides més o menys cap avall. Amb calze d’1-2.5 cm, dividit fins 2/3 en 5 lòbuls oval-acuminats, no sagitats, soldats al tub, desiguals. Calze pubescent, poc acrescent (fins a 3 cm al fruit). Primer acampanat, després més obert. Corol·la de 2-4 cm, puberulenta, tubulosa-acampanada, sense plecs, amb 5 lòbuls més curts que el tub. Tub 2.5-5 vegades més llarg que els lòbuls. Amb 5 estams desiguals (2 més llargs que els altres 3), inclosos, inserits al terç inferior de la corol·la, doblegats; amb anteres no connivents, dorsifixes, i que s’obren longitudinalment. Filaments lliures, més llags que les anteres, densament pubescents a la base. Estil de 20 -25 mm, inclús o exert. Estigma capitat (1.3-2.4 mm). Baia negra brillant al madurar, de 10-20 mm, amb 2 compartiments, globulosa, més curta que el calze. Peduncle fructífer de fins a 38 mm, víscid. Llavors reniformes o subesfèriques, alveolades, rugoses, d’1.5-2 mm. Lluc rizomatós blanquinós, carnós, amb nombrosos borrons, molt sensible a fongs, nemàtodes i larves. Rel principal axonomorfa, aprimant-se progressivament, cònica. Viu en racons poc assolellats, sobre sòls llimosos, a les vorades de bosc centoreuropeu, sobre sòls argilosos bàsics (Atropion), a la franja entre les avetoses, o pinedes de pi negre, i les fagedes. També, esgarriada, es pot trobar vora antics horts medicinals de convents o monestirs a zones inferiors entre roures o alzines. A la península hispànica es fa principlament al quadrant NE. A Catalunya, es més fàcil de trobar al prepirineu i a la serralada prelitoral, entre 400 i 2000 m sobre el nivell del mar, si bé és poc abundant arreu. Es pot tobar, a més de a l’Eurpoa central, occidental i meridional, a l’Àsia central i occidental, a l’Àfrica septenrional; i, naturalitzada, a Amèrica.

IDENTIFICAIÓ DE LABORATORI

La rel de la Belladona, o d’espècies similars, es pot identificar per proves químiques per a detectar la presència d’alcaloids amb anell tropànic. A una petita porció d’extracte de la rel s’hi afegeix àcid nítric fumant. Es deixa evaporar. Es refreda, i s’afegeixen 2 gotes d’hidròxid potàssic en dissolució alcohòlica al 5%. Apareixerà un color porpra. Mirada al microcopi, s’han de veure a la secció transversal de la rel de Belladona els cristalls d’oxalats formant pilotetes sorrenques, situades vora els feixos vasculars. Els estomes están closos per dues cèl·lules de mida desigual. Les cèl·lules epidèrmiques són ondulades, amb estries a la cutícula. Hi ha pèls glandulars i eglandulars multicel·lulars molt esparsos.
Una espècie similar, de flors grogues, de 2-3 cm, amb tub fins 2 vegades més llarg que els lòbuls; més amant dels espais ben assolellats, Atropa baetica, es fa al SE de la península hispància, principalment a Cuenca i Granada. És molt i molt rara a Catalunya: Besalú, Ports de Beceit, Sagaró.



PROPIETATS DE LA BELLADONA (ATROPA BELLADONNA)

  • al·lucinògena
  • analgèsica
  • anticolinèrgica
  • antídot de la morfina, del gas nerviós, dels carbamats i dels organofosforats
  • antiespasmòdica de fibres musculars llises (bronquis, tub digestiu, uretra, úter)
  • antihistamínica
  • antiinflamatòria
  • antimuscarínica (provoca midriasis)
  • cosmètica
  • diürètica
  • inhibidora de la producció de llet (UE)
  • laxant
  • midriàtica (dilata molt les ninetes dels ulls)
  • moderadora de secrecions: bilis, saliva, suor (però no les intestinals)
  • narcòtica
  • parasimpaticolítica
  • sedant
  • TÒXICA!
    •


ALTRES USOS

De les baies verdes se n’extreu un colorant verd emprat pels pintors de miniatures. I, de les madures, un colorant de color de propra, també emprat pels pintors. Les gotes per a dilatar les ninetes durant força minuts i que empren els oculistes són fetes a base de l’atropina de la Belladona. Les posen per a poder inspeccionar millor el fons de l’ull. Hom creu que si el temps de recuperació de la mida normal de la nineta és molt superior al normal, això és un senyal de propensió en el futur a patir Alzheimer. La Belladona s’ha emprat fins temps recents per a propiciar estats psicodèlics, junt amb la marihuana i la mandràgora. Les bruixes aspiraven la barreja per a fer prediccions. Però les al·lucinacions solen prendre un caire terrorífic la majoria de les vegades. Alguns, però, parlen d’experiències extra-corporals. I altres, d’estats de lucidesa màxima, o de gran excitació sexual. Els ungüents de Belladona (amb acònit, cicuta, opi) hom suposa que és el que empraven les bruixes per a “volar”.



PRINCIPIS ACTIUS

Com més adobat estigui el terra amb nitrògen nítric, més alccloides tindrà la planta de la Belldona. De tota manera, les plantes silvestres solen tenir-ne més que les cultivades. Els principis actius, a vegades, es concentren en major proporció en algunes parts de la planta, però en més o menys quantitat són a de per tot. Hom estima que a les fulles hi ha entre 0.3 i 0.5 % d’alcaloides, i a la rel entre 0.4 i 0.7%.


  • 3-alfa-acetoxi-tropà
  • 3-alfa-tigloiloxi-tropà
  • àcid crisatròpic
  • àcid leucatròpic
  • àcid succínic (fulla)
  • apoatropina
  • asparagina (rel)
  • atropina (rel)*
  • atroscina
  • belladonnina (rel, fulla)
  • bellaradina (rel)
  • colina (rel)
  • cuscohigrina (rel)
  • escopolamina (rel)
  • escopoletina (rel)
  • escopoletol
  • esculetina
  • fitosterols (rel)
  • hiosciamina (rel)
  • hiosciamina-N-òxid
  • hioscina
  • homatropina (rel)
  • midó (rel)
  • nicotina (fulla)
  • noratropina
  • norhiosciamina
  • piridina (rel)
  • tanins (rel)
  • tropina (rel)
  • umbel·liferona (rel)

LLAVORS: glicòsids esteroidals del grup de l’espirostan.

*L’atropina és el principal principi actiu de la Belladona. Ve a ser una purina mixta entre la pirrolidina i la piperidina, o, més precisament, una purina amb un anell tropànic. No té el pont epoxi que té la hioscina, per exemple. L’atropina pot contrarrestar el paroxisme provocat per un excés d’acetil-colina. Aquest excés pot tenir lloc degut a la inhibició de l’acetil-colinesterasa. I aquesta inhibició pot ser provocada per pesticides organo-fosforats, per exemple, o fins i tot per un abús d’antiinflamatoris no esteroides. L’atropina, presa sense mesura, provoca sequera a la boca, mal de cap i un estat psicodèlic que condueix progressivament a al·lucinacions més i més freqüents. En canvi, amb molta mesura o a dosis homeopàtiques, és un antiespasmòdic excel·lent.


TOXICITAT

D’allò més lamentable és que alguna vegada s’hagi comercialitzat una planta per una altra. Cap els anys 1970s es va arribar a vendre rel de Belladona (Atropa belladona) amb l’etiqueta de rel de Bardana (Arctium majus), per uns Laboratoris del Nord d’Espanya. Allò va donar lloc a mitja dotzena de víctimes mortals. El mateix Dr. Pius Font Quer va morir el 1964 per una suposada dosi d’atropina que li va dur el Dr. Oriol de Bolòs. Les intoxicacions amb Belladona són rares a Europa, però d’entre totes les intoxicacions amb plantes silvestres, són les més comunes. A Suïssa, per exemple, entre els anys 1966 i 1994, hi hagueren 42 intoxicacions accidentals amb Belladona, de les quals 2 conduiren a estats de coma. Les baies madures i dolces de la Belladona poden causar la mort, si se’n mengen més de 3, segons diuen. Al principi de la intoxicació, a més de sequera a la boca i dificultat d’empassar sòlids o disfàgia, es nota mareig, visió borrosa, taquicàrdia, respiració accelerada, vermellor i escalfor a la cara, ninetes dilatades, falta d’acomodació de la visió entre objectes propers i llunyanys (ciclopègia); i febre. Més endavant poden aparèixer les al·lucinacions, descoordinació motora, parla inintel·ligible, tremolors, deliris, congestió cerebral i pulmonar; i convulsions. A aquesta mena de borratxera a Croàcia en diuen “bunanje”. No cal dir que si a això si suma la borratxera alcohòlica, el resultat pot ser nefast. Abusant més només de la Belladona, finalment apareix somnolència, coma i mort, per paralització del cor, al quedar bloquejat el nervi pneumogàstric. L’antídot de l’atropina pot ser la fisostigmina (IV 0.5-4 mg) o la neostigmina, la pilocarpina, l’opi, el sulfat de quinina, il IK iodurat, el te, el cafè, els tanins (decocció d’escorça d’Alzina o Roure), o bé la mateixa rel d’Angèlica. De tota manera, el tractament més fàcil, si s’hi és a temps, per a inactivar el verí, un cop dins el tub digestiu, és el carbó actiu. Per a contrarrestar l’excitació nerviosa, valdria el diazepam, present, per exemple, a les fulles del blat; o bé el mateix opi, administrat en dosis esgraonades separades. També ajudaria banyar-se amb aigua freda. La dosis letal d’atropina s’estima entre 0.2 i 1000 gm/Kg. Cal tenir, doncs, molt present, l’extrema variabilitat de les personas en llur sensibilitat. No es recomana que en prenguin (si no és en homeopatia) les embarassades, les mares que donguin el pit, els malalts mentals, les persones amb síndrome de Down, o les persones amb el cor delicat, hipertensió, arteriosclerosi, glaucoma, retenció de líquids, retenció d’orina, prostatitis, colitis ulcerosa, megacòlon, hèrnia de hiatus, estenosis intestinal, pirosis, paràlisi intestinal, miastèmnia gravis, o taquicàrdia. És perillós prendre Belladona quan, a més, s’està prenent medicació com ara:

  • actifed
  • anafranil
  • asendin
  • benadryl
  • bromfen
  • cardioquin
  • chlor-trimeton
  • compazine
  • dexatrim
  • dimetapp
  • elavil
  • endep
  • lanoxicaps
  • lanoxin
  • mellaril
  • neo-synephrine
  • norpramin
  • pamelor
  • prolixin
  • quinaglute
  • quinidex
  • quinora
  • serentil
  • sinequan
  • sparine
  • stelazine
  • sudafed
  • surmontil
  • symmetrel
  • thorazine
  • tofranil
  • trilafon
  • vivactil

En canvi, les vaques, els cavalls, les ovelles i els conills poden menjar les fulles de la Belladona, i sembla que no els intoxiqui pas. En veterinària hom recomana l’atropina o la Belladona (com a medicament en microdosis o en homeopatia) en casos com ara: síncope post-anestèsia (com a preventiu), panteix als cavalls, còlics intestinals, mastitis aguda, sinovitis tendinosa (UE), hipotèrmia, otitis, amigdalitis, abscessos, còlics digestius (cavalls). I per a apaivagar el caràcter agressiu dels gossos que solen mossegar (5CH), malaltia de Carré (als gossos) (5CH), mastitis eritematosa (7CH) (en gosses), pielonefritis aguda (en gossos) (5CH), mareig al viatjar (9CH), o conjuntivitis dolorosa (5CH). Una pomada amb borrons de Populus nigra (Pollancre), llard, Belladona, Hyosciamus niger (Jusquiam), Morella (Solanum nigrum), fulles de Papaver somniferum (Cascall), i alcohol etílic diluït, s’aplica a grans infectats, mamelles dilatades en gosses amb embaràs psicològic, o a les zones amb picors o èczemes.

L’ús massa prolongat de Belladona en algunes ocasions ha donat lloc a ceguera. Per altra banda, s’han esmentat casos de curació del Pàrkinson després de prendre’n durant un mes, tot i estant sofrint al·lucinacions durant aquest mes.

IMPORTANT: Cal tenir present que hi ha un munt de regulacions legals contra l’ús o el cultiu de la Belladona.



CULTIU DE BELLADONA

La Belladona es pot reproduir tant sembrant les llavors, com per esqueixos (4-5 per planta) del rizoma. Les llavors germinen millor si es passen per aigua calenta fins a quedar ben netes i separades de la polpa del fruit. Es guarden a l’ombra. Millor fer la sembra en planter (50% de germinació) que a la intempèrie directament (20% de germinació). Per tal d’accelerar la germinació es poden remullar les llavors 24 hores en aigua oxigenada. Després es deixen eixugar 24 hores més, i ja es poden sembrar. Ajuda a que germinin més també l’àcid giberèlic (en pols). Cada planta pot arribar a produir 100 fruits, que pesarien uns 0.7 g cadascú. Cada fruit pot contenir unes 170 llavors, que pesen cadascuna aproximadament 1.3 mg. Millor sembrar a finals de l’estiu que a la primavera. El planter es pot fer en caixons amb una capa de dos pams de terra bona ben afemada (amb el fems ben fermentat). Per sobre caldria posar-hi una capa d’humus de mig pam de gruix. Quan tot estigui preparat i reposat (una setmana), s’hi pot sembrar les llavors, enterrant-les amb una fina capa del mateix humus. Es pot tapar amb paper de diari i anar regant-ho cada dia, no massa, durant 10 dies. Després, quan calgui. Després de 25 dies de la sembra, podem esperar veure la primera naixadera, i aleshores caldrà llevar els papers de diari. Més endavant, si fa molt de fred a la nit, podrem tapar els caixons amb boixos, i, si plou massa, afegir caldo bordelès al 0.5% a l’aigua d’un rec puntual. Al començament de la primavera, les plantes solen ja tenir una mida adient per a ser trasplantades. Cal que no els doni massa el sol. Les plantacions de Belladona poden durar 4 o 5 anys a tot estirar. Les fulles a vegades són atacades per timovirus. El planter pot ser atacat pels ascomicets Alternaria solanii, Sphaeroderma belladonnae, o Thielavia basicola. Entre els insectes que ataquen la planta destaquen: Psylliodes sp., Agriotes lineatus, Agriotes sp. pl.

Per a més detalls del cultiu de la Belladona, vègi’s allò que escrigueé Manuel Madueño Box (1950) : Clica aquí

Es poden obtenir, per manipulació genètica, plantes transgèniques productores de molt majors quantitats d’escopolamina. La hiosciamina-6-beta-hidroxilasa catalitza les reaccions oxidatives de la via biosintètica que du de la hiosciamina a la escopolamina. Es pot introduir el gen d’aquesta hidroxilasa del Jusquiam (Hyoscyamus niger), sota el control del virus promotor del mosaic de la coliflor (35S), a plantes de Belladona, amb l’ajuda del sistema de l’ Agrobacterium. A més de plantes transgèniques resistents a herbicides o productores d’escopolamina, s’han obtingut plantes híbrides de Belladonna (Atropa belladonna) amb Tabac (Nicoticana tabacum) o amb Trompetes del Judici Final (Datura innoxia). Però, la proporció del material genètic (només dels cloroplasts) aportat per la Belladona no passava del 4%.



Per a més informació sobre la Belladona descarrega't el document sencer redactat per Alexis Rosell.