MENTA ROMANA (TANACETUM BALSAMITA)
(Família de les Astaràcies o Compostes, Subfamília de les Corimbíferes, tribu de les
Anthemidees).
ETIMOLOGIA: de Tànatos (mort), Baal, i Samu. Segons la mitologia grega, Ganimedes, un jove ros i atractiu, serveix les copes a Júpiter. Va aconseguir aquesta feina immortal bevent l’aigua del Tanacet. Baal era una divinitat sumèria que invoquem sense saber-ho, o adonar-nos-en, cada cop que ens acomiadem amb un —“Vale!” —que, en realitat, caldria escriure: Baale, ja que significa “Adéu”, essent déu Baal. Finalment, “samu” era el mot sumeri per a remei o planta (remeiera). En resum, el nom científic ve a significar “remei diví per a la immortalitat”.
SINÒNIMS:
- Balsamita balsamita (L.) Rydb.
- Balsamita balsamitoides (Sch.Bip.) Tzvelev
- Balsamita major Desf.
- Balsamita major subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Kerguélen
- Chrysanthemum balsamita L.
- Chrysanthemum balsamita (L.) Baill.
- Chrysanthemum tanacetum Vis.
- Leucanthemum balsamita (L.) Over
- Pyrethrum balsamita (L.) Willd.
NOMS POPULARS
Herba de Santa Catalina, Herba de Sant Joan, Herba de Sant Pere; Menta de Santa
Maria, Herba de Santa Quitèria.
Cost (Costus Hortorum), Herba Cost, Herba Caragolera, Herba Cuquera, Herba
Santjoanera, Menta Cuquera, Menta Grega, Menta Romana, Neta.
DESCRIPCIÓ:
Planta herbàcia de fins a 1.5 m, hemicriptòfita (que perd la part aèria a l’ hivern),
rizomatosa, sense làtex, de fins a 1.5 m d’alt, amb nombroses tiges (grises, anguloses,
amb línies sobresortints) ben dretes. Estil no inflat o articulat (a la zona mitjana sota les
branques, apendiculades, piloses). Receptacle sense palletes. Aquenis sense plomall
de setes capil·lars. Flors gairebé totes tubuloses. Limbe foliar ovato-oblong, força
obtús, crenato-dentat, a vegades amb algun petit lòbul basal. Fulles molt oloroses o
mentolades (amb glàndules puntiformes) i blanquinoses (més a les fulles joves). Fulles
superiors sèssils, essent les inferiors llargament peciolades. Capítols llargament
pedunculats, petits (0.5 cm). Aquenis no comprimits, amb costes.
NOTA: A Orient, hi ha una subespècie tomentosum, de capítols de contorn irregular, i
de fulles amb recobriment blanc com de llana fina.
ORÍGENS:
Cultivat com a ornamental, des del temps dels romans, a l’estatge montà i contrades
mediterrànies altes plujoses (600-1500 m snm). Originària del Mitjà Orient (Armènia,
Pèrsia, Turquia).
ECOLOGIA:
Vol molta llum. A l’ombra, no floreix. Vol bastant de saó, ambients càlids a l’estiu, terra
força calcària (però també viu bé a la descalcificada), argilosa i adobada, però no amb
fems recents. No tolera la salinitat. Es troba a la península, a les zones de muntanya
mitjana, sempre cultivada o escampada de conreu. És escassa degut a haver passat
de moda. No es fa als terrenys àcids (zona de ponent d’Espanya).