NOMS POPULARS
Herba de Santa Catalina, Herba de Sant Joan, Herba de Sant Pere; Menta de Santa Maria, Herba de Santa Quitèria. Cost (Costus Hortorum), Herba Cost, Herba Caragolera, Herba Cuquera, Herba Santjoanera, Menta Cuquera, Menta Grega, Menta Romana, Neta.

DESCRIPCIÓ:
Planta herbàcia de fins a 1.5 m, hemicriptòfita (que perd la part aèria a l’ hivern), rizomatosa, sense làtex, de fins a 1.5 m d’alt, amb nombroses tiges (grises, anguloses, amb línies sobresortints) ben dretes. Estil no inflat o articulat (a la zona mitjana sota les branques, apendiculades, piloses). Receptacle sense palletes. Aquenis sense plomall de setes capil·lars. Flors gairebé totes tubuloses. Limbe foliar ovato-oblong, força obtús, crenato-dentat, a vegades amb algun petit lòbul basal. Fulles molt oloroses o mentolades (amb glàndules puntiformes) i blanquinoses (més a les fulles joves). Fulles superiors sèssils, essent les inferiors llargament peciolades. Capítols llargament pedunculats, petits (0.5 cm). Aquenis no comprimits, amb costes. NOTA: A Orient, hi ha una subespècie tomentosum, de capítols de contorn irregular, i de fulles amb recobriment blanc com de llana fina.

ORÍGENS:
Cultivat com a ornamental, des del temps dels romans, a l’estatge montà i contrades mediterrànies altes plujoses (600-1500 m snm). Originària del Mitjà Orient (Armènia, Pèrsia, Turquia).

ECOLOGIA:
Vol molta llum. A l’ombra, no floreix. Vol bastant de saó, ambients càlids a l’estiu, terra força calcària (però també viu bé a la descalcificada), argilosa i adobada, però no amb fems recents. No tolera la salinitat. Es troba a la península, a les zones de muntanya mitjana, sempre cultivada o escampada de conreu. És escassa degut a haver passat de moda. No es fa als terrenys àcids (zona de ponent d’Espanya).