Maduixera- Jardi Botanic Gombren

MADUIXERA

Fragaria vesca L. [1753, Sp. Pl. : 494] 2n = 14

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Les Rosàcies són plantes no paràsites ni submarines, amb fulles amb estípules, amb flors amb carpels no soldats, dialipètales polistèmones, regulars, amb 5 pètals, i fruit en polidrupa. Dins la família de les rosàcies, el gènere Fragaria es distingeix per tenir les flors superovàriques, amb calicle de 5 peces enteres o bífides, i ser plantes herbàcies rizomatoses, sense agullons, amb el fruit en poliaqueni amb receptacle suculent, estil curt subterminal, pètals blancs, de més de 3 mm, més de 10 estams; les fulles ternades, dentades, llargament peciolades, amb els rizomes coberts de les restes de fulles i estípules, i que arrelen als nusos, donant lloc a un rosetó de fulles; i flors en inflorescències cimoses. Fragaria vesca és una planta de fins a 25 cm d’alçada, i amb estolons rogencs que es poden allargar fins a 50 cm, amb una bràctea a cada nus. Tiges fèrtils ascendents, rogenques a la base, amb pèls simples, més aplicats a la zona apical. Fulles glabrescents per la cara de sobre i peluda (amb pèls aplicats) a la de sota. Folíols oval-ròmbics amb dents triangulars ovals, amples, totes iguals. Pecíol rogenc a la base, amb pèls patents. Estípules enteres, lanceolades, acuminades, piloses, de color castany. Inflorescència terminal cimosa, amb pedicels erectes durant la floració i reflexes després, amb pèls aplicats o més o menys erectes.

Bràctea inferior de la inflorescència simple (o en 3 peces), de més de 3 mm d’amplada, amb marge generalment dentat. Flors hermafrodites. Receptacle amb la zona axial ben glabra, llevat de a la base on hi ha un anell de pèls. Sèpals 5, reflexos després de la floració, de 3-7 mm, aguts, peluts (amb pèls aplicats). Peces del calicle lanceolades, piloses. Pètals de 4-8 mm entre ovals i orbiculars, ben blancs, amb la ungla curta. Maduixa de 5-15 mm, ovoide, entre turbinada i globulosa, ben vermella al madurar, amb els petits aquenis (1-1.5 mm) repartits per igual en la superfície, no enfonsats.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Al món és una espècie gairebé cosmopolita de les zones temperades fredes, però principalment es fa a Europa i Amèrica del Nord. La maduixera es fa als marges de camins ombrívols i amb força saó, a les vorades i clarianes de rouredes, pinedes de pi roig, avellanoses i fagedes. Ocasionalment també als alzinars. A Catalunya es troba una mica arreu, des de terra baixa fins l’estatge subalpí. És absent, però a les planes de l’Empordà o a les de Lleida o del Camp de Tarragona. Les maduixes del bosc, al Ripollès, es troben des de Sant Joan (24 de Juny) fins a Sant Gil (1 Setembre). Se’n poden collir fàcilment 3 Kg en una estona si es coneixen els indrets on es fan, allà on s’hagin tallat els faigs. Una mica d’efecte psicodèlic el deuen tenir perquè després d’una collita tan profitosa, a la nit al aclucar els ulls segueixes veient maduixes.

ESPÈCIES SIMILARS

Els maduixots de cultiu solen ser híbrids Fragaria x ananassa (=chiloensis x virginiana). De maduixera silvestre n’hi ha una altra espècie, ben rara de trobar al Montsec i a algunes zones del Ripollès i la Garrotxa: Fragaria viridis (=collina). Es distingeix perquè els sèpals, enlloc d’estar girats cap avall, estan dirigits cap a la punta de la maduixa, i els estolons només tenen una bràctea al primer entrenús.

HISTÒRIA

Les maduixes silvestres del cert que eren conegudes pels homes prehistòrics. OVIDI (segle I a.C-I d.C.) donava a entendre que al paradís els homes s’alimentaven de maduixes. LUCI APULEU (LUCIUS APPULEIUS) (segle II) en descrivia els usos terapèutics de les maduixes, les fulles i les arrels. Però les maduixes grosses o maduixots no es conegueren fins el segle XIV a França. Per a NICHOLAS CULPEPER, (segle XVII) la maduixera és planta de Venus. Les maduixes refreden el fetge, la melsa, la sang i l’estómac, apaguen la set i reconforten l’esperit. Però no es bo prendre’n moltes quan es té febre perquè poden augmentar les pujades de temperatura al fermentar dins l'estomac. També les fulles o les arrels bullides en aigua i vi proporcionen una beguda que refresca el fetge i la sang, i desinflama els ronyons, la bufeta i alleuja moltes altres inflamacions. També frena la menorràgia i desinflama la melsa. El destil·lat de les maduixes és un remei excel·lent contra les palpitacions i contra la icterícia. Les úlceres es poden curar amb compreses de l’agua de bullir fulles i arrels o amb el mateix suc de les maduixes. L’aigua de fer bullir fulles i arrels va bé per reforçar les genives i evitar que els dents ballin. També va bé contra el catarro. El suc de les maduixes es pot instil·lar als ulls per combatre la conjuntivitis o les cataractes; o a la cara contra ronxes allà on siguin. CARL LINNÉ (segle XVIII) va fer una cura de maduixes i es va curar de la gota. Comptant totes les varietats de maduixa, al món se’n produeixen uns quatre milions i mig de tones l’any.

ESOTERISME

A Alemanya creuen que els nens que han mort dissortadament a una edat molt curta pugen al cel amagats dins les maduixes del bosc. Els cinturons fets amb els pecíols de les fulles de les maduixeres protegeixen de les picadures de les serps. Una llegenda explica que Adam va discutir amb Eva que va marxar allunyant-se d’Adam. Ell va marxar en direcció contrària, però sense gaire esma. El sol li va preguntar si encara estava enfadat amb Eva, i ell respongué que no, que voldria tornar a estar amb ella. Aleshores el sol va anar col·locant al camí per on avançava Eva mates de romegueres plenes de mores, després gerderes amb gerds, i no va ser fins que va posar maduixeres plenes de maduixes que a Eva se li va passar l’enfadament. Aleshores va sentir l’impuls de reconciliar-se amb Adam i va tornar enrere per reunir-s’hi i donar-li algunes maduixes que encara no s’havia menjat. Somniar en maduixes té un significat sexual esperançador. Veure-les, en somnis, significa que una amistat progressarà. Menjar-les pronosticaria un petó de qui menys t’ho esperaves. Agafar-ne moltes al bosc, pronosticaria aventura sexual o guany inesperat. Però si el cistell es volca, decepció en l’amor.

ALIMENTACIÓ

Les maduixes del bosc es cullen ben madures i es mengen de seguida a l’endemà. A la nevera es podrien conservar 3 dies. Industrialment es conserven 20 dies a 3 oC amb atmosfera d’11% d’Oxigen i 10% de CO2. Solen amanir-se amb unes gotes de vinagre i sucre, o amb suc de taronja i sucre, o amb vi dolç, o amb llet o iogurt i sucre, o amb nata o crema. Però per alimentació solen emprar-se les maduixes de l’hort de la mateixa manera o en suc, batuts, pastissos, licors (per maceració), confitures. Les maduixes no convenen, per l’àcid oxàlic, als qui tenen tendència a produir càlculs d’oxalats. Ni a les persones que en són al·lèrgiques o als nens de menys d’un any i mig o ales embarassades, pel perill de desencadenar un procés al·lèrgic Les fulles més tendres es poden menjar com a verdura.

INFUSIONS

Per fer dormir: fulles de maduixera + milfulles + til·la +serpol + menta
Tisana universal (MARIA TREBEN):

PROPIETATS MEDICINALS

analgèsica
antiinflamatòria
aperitiva
anticancerígena
antireumàtica
astringent
colagoga
cosmètica
depurativa
diürètica
hepàtica
hipoglucemiant
hipotensora
immunoestimulant
laxant
pectoral
radioprotectora dels limfòcits i dels granulòcits normals (no leucèmics)
reforçant
refrigerant
tònica
vasodilatadora coronària (fulles )

Per llegir-ne més, descarrega't el document

Descarrega't el document