És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
BARDANA
Arctium lappa L. [1753, Sp. Pl. : 816] 2n=36 (família de les Compostes o Asteràcies) (subfamília Cinarocèfales; tribu Cynerae) (= Lappa major DC, = Lappa officinalis Lamk.) Arctium minus (Hill)Bernh. [1800, Syst. Verz. Pfl. Erfurt:154] 2n=36
ETIMOLOGIA
del grec “arktos” («ós») i del llatí “lappago” (nom clàssic de la planta) o del mateix grec “lapeit” (collir) o “lapas” (massa enganxosa).
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Arctium lappa és una planta bianual robusta, de 1.5 m d'alçada fins al uns 3 m, amb tiges rectes i fortes, lleugerament acanalades a la superfície, de color variada (blanc-vermell-verd) i recoberta de pèls curts blancs. Fulles basals grans, de 50 per 80 cm, ovals, cordades, amb els pecíols (els de les fulles basals) de longitud semblant a la del limbe de les fulles, però no estan buits, però sí que per dalt tenen un canal longitudinal. Revers de les fulles blanquinós pubescent. Fulles superiors molt menors i més estretes, alternes, de sabor molt amarg. Blanquinoses i dretes i enrotllades per les vores quan encara estan per desenvolupar-se. Capítols (unes 110 per planta) de 3-4 cm de diàmetre, una mica menys alts, gairebé al mateix nivell uns dels altres, en corimbes sobre llargs peduncles drets, una mica més curts que ells. Bràctees dels involucres glabres, gairebé sempre del tot verds. (A la var. purpurascens són de el tot purpurines), més llargues que les flors més altes. Flors lila-rosa, gairebé mai blanques. Aquenis de 6-7 mm amb costelletes laterals trivials i grànuls irregulars en l'àpex. De mitjana hom calcula que cada planta en pot produir uns 8200. Tiges i pecíols de les fulles radicals farcits de medul·la esponjosa. Arrel fibrosa, de fins a 1 m per 2 cm de diàmetre, gris per fora i blanca per dins. Al trencar-se deixa veure una filagarsa de fibres al voltant del tall. La rel té sabor una mica picant, dolç, i té textura cruixent. És curiós el nom d’una varietat descrita com a var. Herkules.