
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
El terres remogudes, marges d’horts i carreteres de muntanya humida, a vegades calcaris, centreeuropeus. També es fa a la Xina i als Estats Units. Pels majoristes, ens arriba en general dels països balcànics, Hongria, Bulgària, i de Polònia. A Catalunya es pot trobar de 500 a 1500 m snm, a les faldes des Pirineus, almenys al Ripollès i a la Garrotxa, (i també al Montseny). A Espanya es fa també a la província de Madrid i a la zona de Mequinensa.
Abunda a la conca mediterrània, en terrenys remoguts una mica humits. Es troba arreu a Catalunya, si bé escasseja al pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre. A Espanya es fa arreu però és rara al quadrant SW. Difereix d’Arctium lappa per la inflorescència en forma de panícula, formada per les inflorescències parcials ordinàriament racemoses, més o menys allargada, i per les bràctees involucrals més o menys vermelloses a l’àpex, essent les bràctees internes del capítol vermelloses al llur àpex, i sense que cobreixen les flors, i sobresortint els àpexs 0.5 cm de vegades; i pel pecíol de les fulles basals més o menys fistulós, buidat en canal per dalt. De mitjana cada planta pot produir uns 13400 aquenis en uns 300 capítols o infructescències. L’eruga de la petita papallona Metzneria lapella pot acabar fins amb el 70% dels aquenis de la planta. Es distingeix també per les fulles, que són bastant més llargues que amples, i pels fruits, de només 2 cm d'ample com a màxim. (La var. pubens té bràctees una mica recobertes com d'una teranyina, oberts per dalt, de 2 a 3 cm). Amb les mateixes virtuts que l'espècie típica, especialment com a depurativa, sudorífica, antitumoral i anticancerígena, diürètica, pectoral, alterativa, estomacal, i a més com emmenagoga. Conté menys inulina en la seva arrel (19%).