És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
MATAFOC
PLANTAGO SEMPERVIRENS Crantz [1766, Inst. Rei Herb., 2 : 331] 2n = 12 =PLANTAGO CYNOPS L. [1762, Sp. Pl., ed. 2 : 167], non L. [1753, Sp. Pl. : 116]
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Les plantaginàcies, família a la qual pertany aquesta planta, es caracteritzen per tenir les flors regulars, amb el calze persistent, de 4 divisions, la corol·la monopètala, escariosa, marcescent, imbricada dins la poncella, també amb 4 divisions; 4 estams, molt exerts, disposats alternant amb els lòbuls de la corol·la, amb les anteres curiosament mòbils (amb el vent), obrint-se longitudinalment; 1 estil filiforme; 1 estigma enter, papil·lós-peludet; ovari lliure; fruit sec. El gènere és fàcil de distingir dins la família perquè es tracta de plantes no aquàtiques, amb les flors reunides en capítols llargament pedunculats, i la càpsula obrint-se transversalment, amb almenys 2 llavors. I, ja dins el gènere, l’espècie es pot distingir perquè té les fulles molt estretes, linears, i el tub de la corol·la rugós, i perquè té tiges ramificades i amb moltes fulles, essent la base de la mata llenyosa, les fulles triquetres a la punta, les bràctees basals de la inflorescència acabades en punta llarga herbàcia i les bràctees mitjanes i superiors només mucronades. Plantago sempervirens és una planta llenyosa a la base, fent una mata de 40 (60) cm amb la tija ramificada des de la mateixa base, amb entrenusos de 5-25 mm, en general més curts que no pas les fulles. És una planta lleugerament pubescent, amb pèls de fins a 200 micres, la majoria tectors, més o menys patents i antrorsos. A vegades se’n pot veure algun de llarg, de 0.7 mm glandular o no.