Estams 4, exserts. Estils 2, curts, connats a la base; estigmes capitats. Fruits amb els mericarpis de 2.5-4 mm, setosos-uncinats. Llavors de 7.25 mg. És planta que adopta diferents aspectes segons l’indret on visqui. Se n’han descrit 6 ecotipus o varietats: aparine, aparinella, echinospermum, infestum, intermedium, spurium, tenerum.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És una planta arvense i ruderal molt comuna als horts, marges de camins una mica humits sobre terres nitrificades, marges de recs. Solen acompanyar-lo: Convolvulus arvensis, Lamium amplexicule , Papaver rhoeas, Urtica urens, Veronica hederifolia a terra baixa i a muntanya mitjana: Chaerophyllum aureum, Lapsana communis, Urtica dioica. Arriba fins l’estatge subalpí. És una espècie cosmopolita que escasseja o és absent de la Sibèria, Amazònia, l’Àfrica tropical, les zones desèrtiques i les gelades.

ESPÈCIE SIMILAR

Galium spurium L. [1753, Sp. Pl. : 106] 2n = 20. Tiges de fins a 140 cm, de 0.4-1.67 mm de gruix; fulles de 17-35 × 1-2.8 mm,, en verticils de 6-9, les mitjanes i les superiors linears, linears oblanceolades o linears el·líptiques, agudes, gradualment atenuades en una aresta; corol·la d’un blanc verdós, de 0.8-1.3 mm, fruit de 2-3 mm d’alçària amb mericarpis de 0.75-2.5 mm, setosos-uncinats amb base tuberculada. Es fa als camps de cereals principalment. També se’l considera subespècie o varietat de Galium aparine = Galium aparine L. ssp. spurium (L.) Simonkai.

HISTÒRIA

Una de les plantes recomanades pel famós astrònom NICOLAUS COPERNICUS (segles XV- XVI) per a les malalties renals (còlic, hematúria, retenció d’orina) era el Galium aparine, junt a l’ortiga i el romaní. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) els «cleavers» són plantes regides per la Lluna. El suc de la planta pres amb vi ajuda els qui han estat pinçats per un escurçó. Almenys protegeix el cor del verí. La planta es pot afegir a la verdura per no engreixar-se. L’aigua destil·lada de la planta presa dos cops al dia ajuda a resoldre la icterícia. La decocció de la planta atura diarrees i hemorràgies. El suc directa de la planta estronca la sang als talls. També ajunta els llavis de les ferides verdes. La pols de la planta seca i triturada també fa que cicatritzin les nafres. Bullida la planta amb llard. desinflama les amígdales untant-les amb aquest líquid. El suc aplicat als ulls els lleva el dolor. És una planta depurativa a prendre cuita a la primavera, i reforça el fetge. Per a MARIA TREBEN (segle XX) el pren com a medicinals junt a Galium mollugo i Galium verum. No fa diferències pel que es refereix a les virtuts medicinals. El recomana per depurar fetge, ronyons, pàncreas, melsa, sistema limfàtic. Externament contra malalties de la pell, ferides, furóncols, barbs, etc. Presa la infusió, la recomana contra la hidropesia, càlculs renals. I en gargarismes contra el goll, afonia, i càncer de laringe. Afirma que els burros no mengen aquesta planta. En general recomana combinar el tractament amb infusió presa a glopets tot el dia i untada a la zona afectada, a base de (millor que siguin plantes tendres) Ahillea millefolium + Calendeula officinalis + Urtica dioica. Ells transcriu el remei de RICHARD WILLFORT contra el càncer de llengua: glopejar l’aigua del Galium i prendre’n també a glopets; i el suc barrejat amb mantega com a remei contra úlceres malignes de la pell.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticancerigen
  • anticonvulsiu
  • antiespasmòdic
  • antiinflamatori
  • antiparasitari
  • aperitiu
  • astringent
  • comestible
  • depuratiu: ronyó, fetge, melsa
  • desintoxicant
  • desodorant
  • diürètic
  • febrífug
  • galactagog
  • hemostàtic
  • hepatoprotector
  • hipotensor
  • laxant
  • mucolític
  • refrescant
  • sedant
  • sudorífic
  • vulnerari

USOS CULINARIS

  • cru en amanides
  • cuit com verdura
  • qualla la llet
  • substitut del cafè (fruits torrats)

VETERINÀRIA

En ús extern s’empra contra la mastitis de les vaques.

ALTRES USOS

  • De l’arrel en surt un tint vermell per a teles; per altra banda, pres, fins i tot fa que els ossos es tenyeixin de vermell.
  • Una bona capa de 4 dits de gruix pot servir per filtrar líquids.
  • La planta pot emprar-se per llevar taques enganxoses de les mans.
  • El suc de la planta talla la llet i es pot emprar per fer mató o formatge.

TOXICITAT

Com tantes altres plantes pot arribar a ser molt tòxica si ha estat ruixada amb pesticides.


Per llegir-ne més, descarrega't el document