LLORER REIAL
Prunus laurocerasus L. [1753, Sp. Pl. : 474] 2n = c. 144, 170-180
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Prunaceae Bessey es distingeix per tenir les flors dialipètales, superovàriques, polistèmones, regulars, amb 5 pètals, 1 estil, i fruit en drupa. Dins el gènere, Prunus laurocerasus es distingeix per tenir l’ovari i el fruit glabres, les flors agrupades en raïms allargats de 7-15 cm, sense fulles al peduncle floral, i en total més curt o igual que la fulla adjacent; fulles de més de 5 cm, el·líptiques, coriàcies, perennes, amb 2-6 glàndules a la base pel revers; pètals de 3-5 mm. És un arbre que pot créixer fins 10 m d’alçària, perennifoli, no espinós. Escorça de les rames llisa, bruna gris fosca. Branquillons en general glabres, verds. Fulles esparses, de 8-16 × 2.5-7.5 cm, coriàcies, oblongo-el·líptiques, acuminades, lleugerament crenades, glabres, brillants per sobre, pàl·lides per sota, i amb 2-6 glàndules a la base prop del nervi principal i als costats. Al trencar les fulles desprenen, al cap d’uns segons, aroma a goma Pelikan (ametlles amargues).
Pecíol de 0.5-1 cm, glabre, verd. Estípules en general caduques, linears, glabres, membranàcies. Flors en raïms de 25-45 amb olor a ametlles amargues, sense fulles al peduncle. Flors suberectes, pedicels de 4 mm, patents. Receptacle de 3-4.5 mm en forma de copa, atenuat a la base. Sèpals curts, ovats, obtusos. Pètals de 3-5 mm, patents, obovats, enters, obtusos, blancs. Ovari glabre. Fruit en baia globosa negra apiculada, primer verda, després vermella i al final negra, sense pruïna.
VARIETATS: Els fruits de la varietat ‘Camelliifolia’ són més grossos. Altres varietats adients per a fer tanca vegetal baixa són: 'Cherry Brandy', 'Otto Luyken', 'Schipkaensis’ , 'Zabelina'. La varietat 'Otto Luyken' es molt baixa i de fulles estretes i de doble floració (primavera i tardor). La varietat ‘Aureovariegata’ té les fulles amb voravius grocs. La varietat ‘Magnifolia’ té les fulles de fins a 30 × 11 cm.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Oriünd dels Balcans, Turquia, Caucas i Iran, però plantat als jardins de bona part del món temperat (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia del SE), sobre tot com a tanca vegetal. A la península hispànica es troba subespontani a la zona de més el Nord, des de Galícia a Catalunya (Collserola, Maresme, Garrotxa). Es planta molt als parterres estrets de les gasolineres. En tot cas creix millor en terrenys de sòl profund ric en matèria orgànica amb molt de C i poca calç. Un gran exemplar és al parc Marion de Biarritz. Fa 14 m d’alçària i 1m de volt de canó.
PROPIETATS MEDICINALS
- anticancerós
- antiespasmòdic
- antihistamínic
- antiinflamatori
- bactericida
- carminatiu
- cosmètic
- digestiu
- diürètic
- euforitzant
- hepatoprotector
- hipotensor
- narcòtic
- oftàlmic
- parasiticida
- sedant
USOS MEDICINALS
- asma
- bronquitis
- conjuntivitis
- cremades
- dismenorrea
- faringitis
- dispèpsia
- espasmes musculars
- mal de cap
- mal d’estómac
- mal de ventre
- herpes zòster
- hipertensió FRU
- insomni
- picades d’abelles
- picors
- pirosis (cor-agre)
- pulmonia
- rampes
- reuma
- talls
- taquicàrdia
- tos (hidrolat)
- tos-ferina (hidrolat)
- úlceres canceroses
- vaginitis
- vòmits de l’embaràs
DOSIFICACIÓ I PREPARATS
- Compreses amb aigua d’un grapat de fulles per 1 L bullint-ho 3 minuts. Per aplicar en ma de cap, mal de ventre, mal d’estómac, insomni, herpes, etc.
- Hidrolat (aigua destil·lada) 2g cada vegada (fins a 10 g al dia repartits en 5 vegades).
- Xarop: hidrolat 10 g + xarop de Tolú 50 g + xarop de falzia de pou 50 g + xarop de codeïna 30 g + xarop de goma d’ametller 250 mL. 4-5 cullerades soperes al dia amb mig got d’aigua calenta cada vegada.
ALTRES USOS
Els fruits ben madurs són comestibles. En tot cas si el fruit desprenen amargor més val no menjar-los ni crus ni torrats. La llavor sí que és perillós menjar-la, i com més amargant més. De les fulles se’n pot extreure un tint ver i dels fruits un de gris verdós. La fusta, de color gris rosat, es fa servir en torneria, per fer bols, per exemple. El destil·lat o hidrolat serveix per donar aroma d’ametlles amargues als pastissos. L’oli que s’extreu dels fruits s’empra a fer sabons. L’aroma de les fulles triturades adorm i mata els insectes capturats dins recipients petits, sense fer patir l’entomòleg.
POSSIBLE TOXICITAT
El destil·lat, curiosament, està prohibit emprar-lo en cosmètica per la seva toxicitat però no està pas prohibit per a ús intern, contra, per exemple la tos-ferina. En ús extern és perillós si penetra a la sang a través d’una ferida per petita que sigui. En tot cas, un abús donaria lloc a ofec, taquicàrdia, espasmes, convulsions, pèrdua de consciència; i, finalment, la mort.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document