És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
VINCAPERVINCA
Vinca major L. [1753, Sp. Pl. : 209] 2n=92
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins el gènere, Vinca major es distingeix per tenir el marge de les fulles ciliat, amb cilis de 0.5-0.8 mm. És una planta herbàcia, rizomatosa, força dreta (fins a 1 m), estolonífera, amb fulles de 21-107 × 17-76 mm, oposades tant a les tiges fèrtils com a les no fèrtils, de forma oval, més ample a la base i més estreta a la zona superior, amb el nervi central també pilós, amb pecíol de 8-16 mm. Flors no agrupades, axil·lars, sense bràctees, amb pedicels de 16-48 mm. Calze verd, amb el tub de 1.8-3.2 mm, i lòbuls de 10-15.5 × 1-1.5 mm, amplament triangulars, amb dues dents basals i amb cilis marginals de 0.5-1 mm, i un floc apical de pèls. Corol·la de color blau violeta (a vegades blanca a la gola), amb el tub de 15.5-20 mm i lòbuls de 11-26 mm. Estil de 4-5 mm. Fol·licles de 17-56 3-8 mm, una mica torulosos (amb estrenyiments), bruns. Llavors de 8.7-9 × 2.4-2.8 mm, estretament el·lipsoides, amb la superfície reticulada-estriada, brunes. La planta pot ser atacada pels fongs Erisyphe orontii, Puccinia vincae, Verticillium albo- atrum.
