Les lígules, en nombre de 15-30, i fins a 100, són de color groc a ataronjat vermellós. Fan 2,5-5 cm. Els flòsculs, de 150 fins a 1000, són del mateix color que les lígules, i amb els estams de color marró- vermellós. Els fruits són aquenis ovalats, una mica truncats a la base, de 3-15 mm de llarg, glabres o gairebé, estriats amb finíssims solcs verticals, de color fosc; són generalment gairebé negres —encara que poden ser també blanquinoses, vermelloses, de color mel o ben clapejats o amb bandes longitudinals més clares—. El vilà consisteix en dues escates lanceolades de 2-3,5 mm acompanyades, o no, de fins a quatre petites esquames obtuses de 0,5-1 mm, totes aviat caduques. Almenys hi ha uns 50 cultivars diferents. Els tricomes del gira-sol són de dos tipus. Els biseriats capitats glandulars es troben a les fulles. Els uniseriats linears glandulars també es troben a les fulles i, a més, als pecíols, tiges i parts verdes de la flor, sobre tot a la cara de sota de les filàries (que venen a ser com el calze de la inflorescència).



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

El gira-sol és originari de l’Amèrica central. A Mèxic se n’ha trobat restes de fa 4600 anys, si bé el cultiu generalitzat allí hom suposa que data de l’any 1000 a.C. El segle XVI va passar a través dels conqueridors espanyols a Espanya i d’allí a altres països. A Rússia i a Ucraïna s’hi va introduir el segle XVIII. Actualment es cultiva a bona part del món on hi hagi terra de cultiu.

ESOTERISME

A més de ser una planta que dona aliment era respectada com a la representació del déu solar pels indígenes de Mèxic i del Perú. Una plantació de gira-sols vora la casa diuen que protegeix de la malària. El gira-sol és l’emblema nacional d’Ucraïna i de Kansas.

USOS INDUSTRIALS

Ja que les llavors contenen gairebé un 60% d’oli no és estrany que l’oli s’empri per cuinar. L’oli normal de gira-sol té un sabor més suau que l’oli d’oliva i conté 4 cops més de vitamina E. La composició estàndard d’aquest oli és de 62 % de PUFA )gairebé tot d’àcid linoleic omega-6), 25% de MUFA i 12% de SFA. L’oli verge de gira-sol té un sabor més intens però agradable. També se’n fa margarina, salsa maonesa, gelats, etc. Apart, a més, se’n fa bio-dièsel. La producció mundial l’oli de gira-sol en 2018 estav encapçalada per Ucraïna (més de 5 milions de tones), i Rússia (4.6 milions), i seguida per Argentina (1,.3 milions) i Turquia (1 milió). Hongria, França, Espanya, Romania, i Bulgària produïren el voltant de mig milió de tones aquell any. La plantació de gira-sols s’ha emprat per a extreure la radioactivitat dels sols contaminats després d’accidents a centrals nuclears. O per extreure del terra metalls pesats (Arsènic, Cadmi, Crom, Plom, Vanadi; o altres tòxics (excepte el Seleni). La resta de la premsada de les llavors es dona al bestiar. Les tiges proporcionen fibra per a fer paper. Les pipes es venen com aliment i entreteniment, ja siguin crues, cuites, amb sal o sense, pelades o amb closca. Són també un bon aliment per a molts ocells. Entre Ucraïna i Rússia el 2018 produïen 27 milions de tones de llavors de gira-sol. La producció sumada de tots els altres països no arribava, però, als 17 milions. Amb les pipes torrades s’obté un succedani del cafè. Les pipes crues tenen un enzim que coagula la llet de vaca i es pot emprar per fer formatge tendre o mató.

HISTÒRIA

El segle XVI, segons BERNARDINO DE SAHAGÚN, el gira-sol s’emprava a Mèxic contra el dolor als ulls, la febre, la indigestió i per purificar els budells.

USOS MEDICINALS

  • artritis
  • asma LLA
  • atac de feridura
  • ateroesclerosis
  • bronquièctasi LLA
  • bronquitis LLA
  • catarro TIJ
  • colesterol alt
  • cremades pel sol (preventiu FLO)
  • dermatitis
  • diabetis FUL (p.p. heliangòlid)
  • disenteria
  • dolor als ulls
  • epistaxis (sang pel nas)
  • febre TIJ
  • ferides TIJ
  • gastritis
  • glicació de proteïnes (BROT preventiu)
  • hepatitis
  • hipertensió
  • impotència sexual LLA
  • indigestions
  • laringitis LLA
  • mal de cap TIJ
  • mala circulació
  • malària LLA
  • melsa inflamada LLA
  • nerviosisme TIJ
  • neuràlgies
  • picades de serps verinoses (REL UE)
  • pleuresia TIJ
  • pulmonia LLA
  • refredat TIJ
  • retenció d’orina
  • reuma (tintura de llavors)
  • úlceres TIJ
  • visió defectuosa LLA
  • vitiligo LLA (+ cafè)

USOS DEL POL·LEN

  • Aspergillus niger
  • Aspergillus ochraceus
  • Brochotrix thermosphacta
  • Enterococcus raffinosus
  • Escherichia coli
  • Paenibacillus larvae
  • Pseudomonas aeruginosa

PREPARATS

  • Tiges tendres tallades a bocinets (50 g) en 100 g d’alcohol etílic (de boca) es deixen macerar en ampolla ben tapada a sol i serena durant un mes. En acabat es filtra i es posa en flascons. El líquid es pren barrejat amb vi blanc: 2 cullerades pel matí en dejú, durant una setmana seguida. És bo contra pleuresia, catarros, pulmonies, refredats i gastritis. També es pot aplicar en compreses per curar úlceres i ferides.
  • Tintura de fulles: prendre’n 20 gotes cada 3 hores contra la febre. ― Tintura de llavors: per fregues contra els dolors del reuma
  • El cafè fet amb pipes torrades és bo contra el mal de cap.
  • La mel de gira-sol és de color groc palla en estat líquid i de color groc daurat quan cristal·litza, fa una olor molt dèbil com a palla humida amb notes florals i olioses, i sabor dolç, refrescant, agradable, afruitat lleugerament aspre i picant a la gola. Si és pura cristal·litza en cristalls gruixuts que no acaben de desfer-se a la boca. Un camp de gira- sols pot produir molta mel. El perill, però per a les abelles, és que hagi estat ruixat amb pesticides que per altra banda tampoc els caldrien a les plantes.

TOXICITAT

Al ser una composta pot donar al·lèrgia a través del pol·len,. També s’han donat casos de dermatitis al·lèrgica per contacte amb la planta. La toxicitat de l’oli dependrà dels additius.

CURIOSITATS

Les plantes joves orienten cap el sol els llurs capítols i van canviant de direcció al llarg del dia. Les més velles ja no, queden ja més fixes. En tot cas prefereixen orientar-se cap a l’Est de bon matí. Les floretes es distribueixen dins el capítol seguint una mena d’espiral de Fermat que segueix la sèrie de Fibonaci i on, segons H. VOGEL, la distància des del centre o radi r = c √n, essent c un factor constant i n el número que indexa la floreta; i θ = n ×137.5o. Normalment hi ha 34 espirals en una direcció i 55 en la contrària. En els capítols molt grans, però, sol haver-hi 89 espirals en una direcció i 144 en la contrària.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document