NOMS POPULARS

  • Alemany: Graues Heiligenkraut, Zypressen-heiligenkraut, Graue Heiligenblume, Meerwermut.
  • Anglès: Gray Santolina, Lavender Cotton, Lavender Gray Cotton, Lavender-Cotton.
  • Altaragonès: Bocha pudenca, Bocheta, Boleta de San Juan, Boxa sanjuanera, Manzanilla, Manzanilla basta, Manzanilla del Pirineo, Manzanilla salvaje, Ontina de cabezetas, Pudidera, Sanchuanera, Untina.
  • Àrab: موصيق يلبج
  • Aragonès: Bocha, Bocha basta, Bocha conejera, Bocha de cabezeta, Bocha pudenca, Boleta de San Juan, Boxa sanxuanera, Cabezeta [inflorescència], Manzanilla, Manzanilla basta, Manzanilla del Pirineo, Manzanilla salvaje, Ontina, Ontina de cabeceta, Sanchuanera, Untina, Untina de cabezuelas.
  • Castellà: Abrótano filigranado, Abrótano hembra, Abrótano labrado, Abrótano montesino, Abrótano serrano, Abrótano montrino, Bocha, Bocha conejera, Boja, Boja blanca, Bojeta, Botonera, Brochera, Brótano, Cagamirla, Camamirla, Centonicon, Cipresillo, Ciprés bajo, Coscoxu, Escoba mujeriega, Guarda-ropa, Hierba cupresillo, Hierba lombriguera, Hierba lombriguera hembra, Hierba piojera, Lombriguera, Lombriguera española, Manzanilla, Manzanilla amarga, Manzanilla borde, Manzanilla burrera, Manzanilla del campo, Manzanilla salvaje, Manzanillera, Ontina, Ontina de cabezuelas, Paciencia, Santolina, Tombo, Tomillo chotero, Tomillo perruno, Untina de cabezuelas, Yerba cupresillo, Yerba lombriguera, Yerba lombriguera hembra, Yerba piojera.
  • Català: Botxes de Sant Joan, Camamilla de Mahó, Camamilla de Muntanya, Cordonet, Aspernallac, Botges, Botges de Sant Joan, Botgeta, Botgeta de la cascadura, Botja, Botja de Sant Joan, Botja salada, Botja santjoanera, Botges de Sant Joan, Botons de Sant Joan, Botxa, Botxes de Sant Joan, Broida femella, Camamilla, Camamilla blanca, Camamilla borda, Camamilla de Lliurona, Camamilla de Maó, Camamilla de botonets, Camamilla de botó, Camamilla de botó gros, Camamilla de la Mola, Camamilla de muntanya, Camamilla de pastor, Camamilla groga, Camamirla, Camomirla, Capellans, Cordonet, Espardenyac, Esparrallat, Esperdanyac, Espernallac, Espernallà, Espernellac, Espernelles, Espernellà, Espeternellac, Flor de Sant Joan, Flor de Sant Joan, Guarda-roba, Herba cuquera, Herba de Sant Joan, Herba de La Mola, Herba de Sant Joan, Mançanilla, Santolina.
  • Francès: Aurone femelle, Santoline petit-cyprès.
  • Gallec: Abrótano fémea, Bálsamo, Garda roupa, Gardaroupa, Herba da loba, Herba garda-roupa, Herba loba, Herba lombrigueira.
  • Grec: Λεβαντινη / Λεβαντίνη / Σαντολινα.
  • Italià: Cameciparisso.
  • Mallorquí: Camamil·la, Camamil·la de mar, Camamilla, Camamilla de Maó, Camamilla de La Mola, Camamilla de mar, Camamilla de muntanya, Camamirla blanca, Camamirla de la Mola, Camamitla, Camamitla de La Mola, Herba de Sant Joan, Santolina.
  • Occità: Ambrosia, Ambròsi, Aussent, Erbo santo, Gardarauba, Menut, Trufamanda, Tuavèrmes, Èrba santa.
  • Portuguès: Abrótano-fémea, Guarda-roupa, Pequeno-limonete, Roquete-dos-jardins, Santolina,
  • Rus, Ucraïnià: Сантоліна кіпарисовидна
  • Turc: Lavantin
  • Valencià: Abrotano, Bocheta, Botgeta, Botja, Botja fenollera, Botja pudent, Boxeta, Camamirla, Espernallac, Espernallat, Herba de Sant Pere, Mançanilla, Ontina, Pudenta.
  • Vasc/Euskera: Astakamamila, Chichari-belarra, Xixare-belar.


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Mata perenne, una mica llenyosa a la base, de rels molt resistents, i part aèria molt ramificada, molt aromàtica, amb fulles alternes, pinnatisectes (amb segments subcilíndrics més o menys imbricats, obtusos, carnosos, disposats en 4-6 rengles), d’1.5-5 cm de longitud, glabrescents o tomentoses (i grisenques); capítols pedunculats, amb bràctees escarioses almenys a la punta de dalt; flors grogues, totes tubuloses o gairebé, compactades; les del centre bisexuades, tubuloses, pentàmeres (5 dents iguals), amb el tub eixamplat per un voraviu o alta que embolcalla la part superior de l’ovari. Les flors de la perifèria, en un sol rengle, femenines, amb una lígula minúscula. Periclini hemisfèric, amb folíols imbricats. Els exteriors lanceolats, acuminats, carenats; els interiors, oblongs, còncaus, escariosos a la punta, que és obtusa però lacerada. Palletes del receptacle estretament oblongues, obtuses, glabres al cim. Receptacle hemisfèric. La mata pot fer 1-3 pams d’alçada i el doble d’amplada. Peduncle del capítol força llarg, una mica engruixit sota el capítol subglobulós. Pertany a la família de les Compostes; i a la tribu de les Anthemidae. És a dir, són plantes sense làtex i amb la majoria de flors tubuloses, amb l’estil sense l’engruiximent medial típic de les Cynarae. Amb fulles esparses, i capítols duts per tiges amb fulles a la base almenys; i receptacle amb esquames i bràctees involucrals protegint les flors més externes. Dins la tribu, el gènere Santolina es distingeix d’altres per ser una mata llenyosa, tenir el receptacle tot ell amb esquames entre les flors, per tenir el tub de la corol·la alat, dilatat a la base, ser les fulles pinnatisectes, estretes i molt allargades, molt aromàtiques; i per tenir els fruits subtetràgons (aquenis comprimits), angulosos, no alats, truncats a l’àpex, atenuats a la base. Disc epigin tan ample com l’aqueni, sense corona. Els esqueixos de tiges desenvolupen arrels adventícies. Bacillus thuringensis augmenta la capacitat de les arrels d’absorbir nutrients i de ser colonitzades per micorizes VA.

Ecologia — Es fa en marges o replans secs, assolellats, argilosos o pedregosos, calcaris. És espècie una mica nitròfila, de la conca mediterrània central i occidental. Es fa des de nivell del mar fins a la cota 1800, però és més comuna entre 400 i 1400 m snm. Sol coincidir amb la zona de l’alzinar. També es cultiva als jardins per fer masses aromàtiques compactes. Les arrels aleshores poden ser atacades per Phytophtora tentaculata.

Al món, segons la base de dades IPNI, hi ha uns 100 tàxons atribuïts alguna vegada al gènere Santolina. Això no obstant, consideren que uns 40 no tenen valor taxonòmic actualitzat o s’han assimilat a d’altres gèneres (principalment Achillea, Anthemis). I encara, un bon grapat, uns 30, poden ser considerats varietats o subespècies d’altres (principalment S. chaecyparissus). Així, doncs, quedarien unes 30 espècies principals:

  1. africana (=ascensionis)
  2. ageratifolia
  3. arrabidensis (p.p. rosmarinifolia)
  4. benthamiana Jord. & Fourr.
  5. brevicaulis (p.p. chamaecyparissus)
  6. brevidentata (p.p. chamaecyparissus)
  7. brevifolia (p.p. chamaecyparissus)
  8. canescens
  9. castellana (p.p. rosmarinifolia)
  10. ceratophylla (p.p. rosmarinifolia)
  11. chamaecyparissus
  12. corsica
  13. cupressiformis (=virens)
  14. decumbens
  15. dentata (p.p. chamaecyparissus)
  16. diversifolia (p.p. chamaecyparissus)
  17. elegans
  18. ericoides (p.p. chamaecyparissus)
  19. etrusca
  20. glabrescens (p.p. chamaecyparissus)
  21. grandiflora (p.p. rosmarinifolia)
  22. heterophylla (p.p. oblongifolia)
  23. homophylla (p.p. chamaecyparissus)
  24. impressa
  25. incana (=decumbens)
  26. insularis
  27. intricata (p.p. chamaecyparissus)
  28. leucantha (=pinnata)
  29. ligustica
  30. linearifolia (p.p. chamaecyparissus)
  31. lobata (p.p. chamaecyparissus)
  32. magonica (p.p. chamaecyparissus)
  33. marchii (p.p. chamaecyparissus)
  34. mariolensis (p.p. chamaecyparissus)
  35. melidensis
  36. microcephala (p.p. chamaecyparissus)
  37. minor (p.p. rosmarinifolia)
  38. montiberica (p.p. pectinata)
  39. neapolitana
  40. oblongifolia
  41. orocarpetana
  42. pallida (p.p. chamaecyparissus)
  43. pecten (p.p. chamaecyparissus)
  44. pectinata Lag.
  45. pinnata
  46. provincialis (p.p. chamaecyparissus)
  47. rigidula (p.p. chamaecyparissus)
  48. rosmarinifolia
  49. ruscinonensis (p.p. chamaecyparissus)
  50. semidentata
  51. sericea (p.p. chamaecyparissus)
  52. squarrosa Will. (p.p. chamaecyparissus)
  53. teucrietorum (p.p. chamaecyparissus)
  54. tomentosa Pers. (= villosa)
  55. tuberculosa (=rosmarinifolia)
  56. valida (p.p. chamaecyparissus)
  57. variifolia (= rosmarinifolia)
  58. vedranensis (p.p. chamaecyparissus)
  59. villosa
  60. villosissima (p.p. chamaecyparissus)
  61. virens
  62. viridis (=virens)
  63. viscosa


PROPIETATS

  • afrodisíac (posat a la coixinera)
  • analgèsic
  • antibiòtic (extracte amb cloroform contra micobacteris i Aeromonas hydrophila, Citobacter freundeii, Enterococcus faecalis, Escherichia coli, Klebsiella pneomoniae, Listeria innocua, Micrococcus luteus Pseudomonas aeruginosa, Proteus muirabilis, Staphylococcus aureus)
  • antiespasmòdic de fibra llisa
  • antihelmíntic
  • antihistamínic
  • antiinflamatori (inhibeix producció o activitat de LOX-5, PLA1, PLA2, elastasa)
  • antioxidant (inhibeix la producció de radicals lliures per part de leucòcits poli-morfonuclears) (prevé l’oxidació de ganivets)
  • antisèptic
  • anti-ulcerós (extracte amb cloroform)
  • aromatitzant (escombres)
  • carminatiu
  • cicatritzant
  • colerètic
  • depressor del SNC (a grans dosi)
  • digestiu
  • diürètic
  • emmenagog
  • estomacal
  • expectorant
  • fixador de talussos, evitant esllavissades [en alguna ocasió ha salvat qui estava a punt de caure al precipici, només agafant-se amb les mans d’una mata d’esparnellac, mentre el cos penjava al buit].
  • fungicida (Aspergillus flavus, Aspergillus fumigatus, Candida albicans (?), Epidermphyton floccosum, Fusarium solani, Microsporum canis, Mucor circinelloides, Rhizopus stolonifer, Scopularopsis brevicaulis, Scytalidium dimidiatum, Trichophyton mentagrophytes, Trichophyton rubrum)
  • hepatoprotector
  • immunomodulador
  • oftàlmic
  • perfum
  • relaxant muscular (en contraccions provocades per acetil-colina, nor-adrenalina, 5-serotonina, histamina, o oxitocina)
  • relaxant nerviós (a la coixinera, amb flor de Humulus lupulus, Papaver rhoeas, Rosa damascena)
  • repel·lent d’aràcnids
  • repel·lent d’insectes (arnes, mosques, etc.)
  • repel·lent de serps
  • suavitzant del cabell (i el manté ros)
  • tint
  • tònic
  • vermífug
  • vulnerari