Sèpals lanceolats de 1.5-3 mm, deltoides o ovals, obtusos, amb glàndules sèssils i glàndules estipitades al revers i al marge, que és hialí i sinuós. Tija florífera molt glandulosa, amb glàndules sèssils i glàndules estipitades i tricomes glandulífers de fins a 1.5 mm; i amb tricomes curts no glandulosos. Ovari una mica adherent al tub del calze. Sèpals lanceolats un terç de la llargada dels pètals. Fruit globós. Llavors de 1-1.5 × 0.4- 0.5 mm papil·lós.



NOMS POPULARS

  • Castellà: abortacabras, altamira, coda de borrega, corona de rey, gallo, quebranta piedras, quebranta-piedras.
  • Català: altimira, candeler, capses grosses, capça grossa, capçalera, corona de cingle, corona de rei, herba de cingle, herba de la regla, herba de cingle, herba de tall, herba de talls, rebenta-pedres, rosa de roc, trenca-rocs, trencapedra, capçalera.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

La corona de rei es fa a les roques calcàries, als Pirineus i zones prepirinenques, dels 600 fins els 2600 m snm. A més, arriba fins les muntanyes dels Ports de Tortosa i les d’Alacant (var. aitanica); i fins i tot a l’Atlas Mitjà del Marroc, a l’Est d’Ifrane. A la part Nord dels Pirineus es pot trobar a l’Aspe, Ossau, Arreau i Tarascon. A la part Sud, d’Albanyà a Izaba. Hi ha també un enclavament a les muntanyes entre Lleó i Astúries.

PROPIETATS, USOS I TOXICITAT

És una planta famosa pel seu poder abortiu. Observant que la planta després d’haver florit es mor i cau del cingle on vivia, hom deu haver deduït que serviria també per a provocar un avortament. Però això (30 g) és perillós, per les hemorràgies subseqüents. Per altra banda, es pot fer servir en poca quantitat (una fulleta feta bullir en aigua 5 minuts) per a fluïdificar la sang. Al bestiar se’ls dona (amb borraina de roca = orella d’os) per accelerar el part. Algunes informacions apunten a que també serviria com antisèptic del puerperi i antisèptic bucal, contra el mal de queixal, mastegant-la.

ALTRES ESPÈCIES

A Montserrat, i al massís de Sant Llorenç del Munt, hi ha una espècie menor (fulles de 4-6 cm), de rosetes laterals normalment presents, inflorescència ramificada només a la meitat superior, amb 3-8 flors a cada rama. S’ha identificat com a Saxifraga callosa ssp. catalaunica. I se li ha donat el nom de «corona de reina».


Descarrega't el document