HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Normalment es troba a les clarianes de les fagedes o boscos ombrívols, amb sòls rics en humus. Es troba a la meitat NE de Catalunya, i als Ports de Tortosa. A la península hispànica només es fa a la zona Nord, apart alguns enclavaments on és rar. Al món és pràcticament exclusiu d’Europa.



NOMS POPULARS DEL MERCURIAL

  • Català: Melcoratge de bosc, blet, malcoratge, malcoratge de bosc, murcarol.
  • Castellà: berza de perro, berza perruna, chordiga muerta, malcoraje hembra, malcoraje macho, mercurial, mercurial montana, mercurial oficinal, mercurial perenne, mercurial perennne, murcarol.
  • Italià: Mercorella bastarda.
  • Gallec: castañeirolo, mercurial.
  • Portuguès: verça de câo.
  • Euskera:  galosin, merk-uriarra, merkuriar iraunkor, merkuriar iraunkorra, merkuriarra.
  • Francès: Mercuriale vivace/ Chou de chien / Cynocrambe / Mercuriale pérenne.
  • Anglès: Dog's mercury/ Dog’s mercury / Dogs mercury / Wild mercury.
  • Alemany: Wald bingelkraut/ Ausdauerndes bingelkraut
  • Grec: Αρτεμισία το αψίνθιο/ Αψιθια / Αψιθιά.
  • Àrab: شويلاء/شويلاء / أفسنتين / الدمية / دمسيسة / شيح رومي.
  • Galès: Bresychen y cŵn/ Bresych y cŵn / Bresych y cŵn parhaus / Clais yr hydd / Cwlwm yr asgwrn / Dail cwlwm yr asgwrn / Sawdl y crydd.
  • Danès: Bingelurt / Skov-bingelurt / Almindelig bingelurt.
  • Finlandès:Lehtosinijuuri
  • Noruec: Skogbingel.
  • Persa-Farsi:شنگرفی معمولی
  • Polonès: Szczyr trwaly.
  • Rus: Проле́сник многоле́тний
  • Gaèlic: Lus glinne.
  • Turc: Sultanotu.
  • Txec: Bažanka vytrvalá.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Normalment es troba a les clarianes de les fagedes o boscos ombrívols, amb sòls rics en humus. Es troba a la meitat NE de Catalunya, i als Ports de Tortosa. A la península hispànica només es fa a la zona Nord, apart alguns enclavaments on és rar. Al món és pràcticament exclusiu d’Europa.

TOXICITAT

Si es menja com si fos una verdura qualsevol provoca nàusees, vòmits, còlics i eritema malar, suor i rubor, hematúria, mareig, rampes, febre, anèmia hemolítica amb anisocitosis, coma. El tractament pot ser amb 25 g de bicarbonat 4 cops al dia o fins que remetin els símptomes, o bé sèrum intravenós glucosat amb corticoides. Amb tot, hi ha gossos i ases que en brostegen, especialment a la tardor, aparentment sense patir intoxicació.

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiu
  • analgèsic (de receptors muscarínics)
  • antiemètic
  • anti-galactagog
  • antiinflamatori (UE planta fermentada)
  • catàrtic
  • hepato-protector
  • tint (blavós / o vermell amb àcids)
  • tòxic (sobre tot sense coure)

HISTÒRIA

HIPÒCRATES (segle IV a.C.) recomanava aplicar la planta a la vagina per calmar els dolors ginecològics, o també emprar el caldo de la planta per fer venir la regla o per acabar el part. Amb mirra i pebre, el caldo begut el recomanava contra la estrangúria o contra altres malalties de la bufeta o els ronyons. Les gotes del suc de la planta aplicades als ulls o a l’oïda les recomanava contra els ulls irritats o plorosos o contra la sordesa o l’otitis; podent després banyar els ulls amb vi blanc. Contra les febres intermitents, recomanava el caldo de pollastre on s’hagués cuit també la planta. La planta neteja de flegmes els pulmons. El destil·lat de la planta neteja les fosses nasals i descongestiona els cervell i els ulls acatarrats. Per netejar el cos d’humors melancòlics, beure en dejú el destil·lat (100 g com a molt) amb una mica sucre. Mercurialis perennis L. al món, segons GBIF Per a GALÈ (segle II) la planta xafada aplicada a inflamacions les desinflama. En ènemes fa evacuar els mals humors A l’Edat Mitjana la infusió s’emprava com a laxant, i contra la bronquitis, el reuma, la gota, edemes i trastorns ginecològics. PIER ANDREA MATTHIOLI (segle XVII) creia que tant les parts sexuals de la planta bullides en aigua d’Artemisia curen la icterícia molt ràpid. I que els suc de la planta lleva les berrugues. I el suc barrejat amb vinagre ajuda a curar irritacions diverses de a pell.


Per llegir-ne més, descarrega't el document