HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És originària del Nord de la Xina (Mongòlia Interior, Heilongjiang, Jilin, Liaoning), Corea, Mongòlia, i el Tibet i de l’Est de Sibèria. També es troba al Japó. Es cultiva molt com ornamental als jardins. A la Xina es cultiva des del segle VII. Les flors atrauen molts insectes, i en especial les papallones. Viu en vessants una pica rocosos, marges secs de rius o clarianes de boscos.

HISTÒRIA

A l’Odissea i la Ilíada d’Homer, el metge Peó va curar Ares després de ser ferit per Diomedes a la Guerra de Troia. I havia curat Hades de la ferida de fletxa llençada per Hèracles a Piles. El mateix PLINI EL VELL (segle I) recomana prendre la flor de peònia contra els malsons provo0cats fels faunes. És una flor, doncs, dedicada a Peó, metge mitològics dels clàssics. Va ser introduïda a Europa el segle XVII. Se n’han seleccionat més de 200 cultivars. Uns són de flors simples, similars als originals silvestres. Els altres tenen doble rengles de pètals però estaminodis enlloc d’estams, i se’n diuen japoneses. I n’hi ha de flors molt dobles estant transformats la majoria d’estams en pètals. Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les arrels de la «Peony» mascle són les millors, sobre to per als homes. Les arrels són la part més medicinals, i per ordre decreixent d’eficàcia segueixen les llavors, les flors i les fulles. Les arrels de la peònia mascle van bé per combatre l’epilèpsia. Com a preventiu per als nens o també persones grans la rel mascle es renta ben neta i es deixa dins de vi blanc més de 24 hores i després s’escorre i es deixa matí i vespre durant uns dies de sequera al sol abans i després de la lluna plena. Així es pren un bocinet d’aquesta arrel preparada i millor encara combinar-ho amb un posset fet amb betònica. La rel va bé per netejar la matriu de els dones després de parir; o pel mateix també va bé les llavors xafades i preses amb vi. Per no tenir malsons també van bé les llavors xafades i preses amb vi. Abans d’anar a dormir i pel matí. El destil·lat aquós de les flors o el xarop fet amb les flors va bé per al mateix que les arrels, però amb menor eficàcia. La planta és calorífica i assecant. La rel provoca la regla a les dones i acceler el post-part. Alleuja els dolors al ventre, bufeta, ronyons. Els nens amb epilèpsia duen la rel penjada del coll com amulet per prevenir més atacs. Se n’ha de prendre 2 grams o menys si es tracta de nens. Els gerros amb flors de peònies era un tema dels preferits pels pintors impressionistes com RENOIR, VAN GOGH, MONET, MANET.

PROPIETATS MEDICINALS

  • alterativa
  • analgèsica
  • anodina
  • antidiürètica
  • antiespasmòdica
  • antiinflamatòria
  • anti-oxitocina
  • antisèptica
  • astringent
  • consolida el Yin
  • cosmètica
  • emmenagoga
  • enriqueix la sang
  • expectorant
  • febrífuga
  • hipotensora
  • inhibidora de l’agregació plaquetària
  • regula el fetge
  • relaxant intestina
  • relaxant uterina
  • sedant
  • tònica
  • vasodilatadora coronària

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • acúfens
  • amenorrea
  • anèmia
  • asma
  • càncer: estómac, mama, matriu
  • convulsions
  • disenteria
  • dismenorrea
  • dolor al tòrax
  • dolors
  • eclàmpsia
  • epilèpsia
  • epistaxis (sang pel nas)
  • erupcions cutànies
  • espasmes
  • febres recurrents (sense suors)
  • gastritis
  • ginecopaties
  • gota
  • hemorràgies
  • hipertensió
  • icterícia
  • irritabilitat
  • mal de ronyons
  • mal de ventre
  • mala circulació
  • mans adormides
  • mareig
  • masegades
  • melenes (sang a la femta)
  • menorràgia
  • migranyes per hipertensió
  • nàusees
  • poliúria
  • rampes als ventrells
  • regla irregular
  • sang calenta
  • sufocacions
  • suors nocturnes
  • tifus
  • tumors pulmonars
  • tumors al tiroides
  • vertigen
  • visió borrosa
  • vòmits

TOXICITAT

    Les flors són tòxiques i cal prendre’n molt poca quantitat, en especial si la persona està molt debilitada.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document