
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Les fulles són lienals, abraçadores i amb la punta fina una mica recorbada. Les fulles basals són més llargues que les altres. Els peduncles dels capítols són més llargs que les fulles basals. Són drets, glabres i no estan inflats sota el capítol. Capítol solitari de 2.5-3cm de longitud i 1.2-2 cm d’amplada. Les flors s’obren de bon matí i es clouen al migdia; i d’aquí li venen uns quants noms en anglès. Tenen 8-10 bràctees lineal-lanceolades de 2.5-4 cm de longitud. El receptacle és glabre, puntuat alveolat; primer és pla i al final convex. Les lígules tenen 5 dents, i són d’un groc clar. Les anteres són grogues, com l’estil. Cípseles fusiformes amb el cos de 2-2.5 cm de longitud, una mica corbades i solcades i amb crestes amb tubercles. El cos acaba abruptament en un bec lis i fi d’1 cm coronat pel vil·là amb nombroses setes plomoses blanquinoses.
És d’Europa i Àsia occidental. Introduïda a Amèrica i Nova Zelanda. Es fa a prats assolellats. A la península hispànica es fa a la meitat NE. A Catalunya als Pirineus i Pre- Pirineus, Empordà i muntanyes prelitorals.
El salsifí que es ven als mercats és la rel de Tragopogon porrifolius. Té les flors almenys en part de color violeta negrós o vermellós, el peduncle força inflat sota el capítol, els aquenis fusiformes, inflats, sobtadament estretits al cim per formar el bec, i bràctees de l’involucre de longitud similar ala de les lígules exteriors. És molt emprat a la cuina des grumets. És a més immunoestimulant, laxant, aprimant, estimulant del cervell, i evita l’osteoporosis i la hipertensió.
Tota la planta és comestible. Les fulles a la planta es poden cobrir de terra unes setmanes a fi i efecte que es tornin blanquinoses i siguin més tendres. El làtex de la planta es pot guardar fins que espesseixi i aleshores fer-lo servir com a masticatori o xiclet.