La zona central del calze és una mica bombada. Tot el calze és pilós; i és persistent. El tub fa 3×10 mm; i les dents fan 5-7 mm. La corol·la és gamopètala hipocrateriforme, i més llarga que el calze. Els 5 pètals són obcordats, de color groc clar, a vegades tenyits de ver-blavós, i solen tenir una taca d’un groc fosc una mica ataronjat al centre de la base. L’àpex dels pètals és revolut. La corol·la és hipògina, amb els pètals inserits al receptacle, sota l’ovari. La zona més interna o inferior de la corol·la és cilíndrica, de 13-20 mm. Els lòbuls fan 7-12 ×10-15 mm. Els 5 estams en unes plantes tenen filaments curts que no sobresurten de la corol·la. S’insereixen directament a la corol·la, cap a la meitat del tub i alternant-se amb els lòbuls i sense sobresortir. Però en altres plantes s’insereixen just sota el cim de la gola i aleshores sobresurten. L’ovari és súper, unilocular, format per 5 carpels amb nombrosos òvuls. La placenta és central. L’estil és a vegades llarg, i conviu amb els estams dins el tub de la corol·la; i a vegades és curt i queda al fons del tub, i aleshores l’estigma, capitat, queda a la meitat. Aquest dimorfisme, observat ja per CHARLES DARWIN, afecta a la meitat de les plantes i dificulta l’autopol·linització per afavorir la fecundació entomòfila creuada gràcies a l’ajuda d’insectes com ara papallones, escarabats (Melighethes), mosques (Bombylius) i abelles o borinots. El fruit és una càpsula ovoide de 5-10 mm, dehiscent per 5-10 dents apicals. Conté nombroses llavors menudes. Són dispersades per les formigues. Els verderols mengen les parts internes de les flors.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És una espècie europea-caucàsica que es pot trobar també al Nord-Oest d’Àfrica (ssp. atlantica). Sol fer-se al sotabosc de caducifolis en zones humides i ombrívoles, en especial sobrer sòl calcari, a la muntanya mitjana. Solen acompanyar-la Anemone nemorosa, Carex sylvatica, Geranium nodosum, Hedera helix, Luzula pilosa, Luzula sylvatuca, Sanicula europaea, Stellaria holostea, Viola riviniana. A la Serra de Tramuntana de Mallorca hi ha la ssp. balearica, de flors blanques. La ssp. sibthorpii és dels Balcans i SW d’Àsia i pot tenir flors vermelles, rosades o porpres. A Catalunya la subespècie típica es troba a la meitat superior de les conques del Ter i del Llobregat, a Montserrat i Serra de Castelltallat, als Ports de Beseit, a la capçalera de la Muga, i a la Vall d’Àneu. A Gombrèn les flors solen ser d’un groc molt pàl·lid.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • anti-equimòtica
  • antiespasmòdica
  • astringent
  • diürètica
  • espermicida [p.p. saponina]
  • laxant
  • pectoral
  • sedant
  • sudorífica
  • vermífuga
  • vomitiva REL

USOS MEDICINALS

  • asma
  • bronquitis
  • càncer de matriu HeLa (FLO)
  • contusions FUL
  • espasmes
  • febre
  • migranyes REL
  • paràlisis
  • refredats
  • reuma
  • talls superficials (FUL + oli/llard)
  • tos

USOS CULINARIS

Les fulles i les flors tendres es mengen en amanides, o bé cuites com a verdura o en brous. Se’n pot fer confitura de les flors. Amb la rel es pot donar aroma a la cervesa. Amb les flors se’n pot fer un vi, si es fermenten amb aigua i sucre. També se’n fa xarop, amb sucre més concentrat.

ALTRES USOS

La ssp. sibthorpii o alguns híbrids de jardineria amb flors de colors variats són molt populars com a decoratives en torretes i parterres. Era el símbol del partit conservador anglès a finals del segle XIX. Figura a les monedes de 5 cèntims d’euro austríaques. Amb les fulles s’embolicava tabac esmicolat per fumar-lo.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document