Dins la família de les Rosàcies el gènere Amelanchier es distingeix per ser planta llenyosa sense espines, amb fulles el·líptiques finament dentades, i per tenir el fruit carnós, d’un blau negrós quan és madur, amb endocarpi prim i cartilaginós; i pel el calze soldat a l’ovari, amb lòbuls petits, persistent en el fruit, flors agrupades en raïms simples, amb pètals estrets. Dins les Rosàcies, Amelanchier és dins la subfamília de les Mespiliàcies o Pyroideae i la tribu de les Maleae, que comprèn les pomeres, les pereres, els codonyers i les serveres, per exemple. I el gènere és proper a Aronia, gènere conegut pel sucs dels sues fruits. Les Mespiliàcies són plantes angiospermes, dialipètales, inferovàriques, polistèmones amb els fruits en pomes o peres.



NOMS POPULARS

  • Alemany: Alpenmispel, Felsenmispel, gemeine Felsenbirre
  • Anglès: Savory medlar, snowy mespilus
  • Aragonès: chiñonera, corniera, criñolera, curnia, curniera, curronera, curruñé, curña, curñera, escobizo, grillonera, griñolera, sanera, sena, senera, serniera, yerba del riñón, bellomera, bruñuelera, carrasquilla, cormiera, cornera, corniera, corruñé, criñolera, criñonera, curnia, curniera, curronera, curroné, curruñé, curña, curñera, escallonera, escobizos, grijolera, grillonera, griñales, griñolera, griñolés (FRU), griñuelos (FRU), lulos (FRU), gruñolera, guillomo, guiñolera, ierba del riñón, lulos, sanera, sena, senera, serniera, villomo.
  • Basc/Euskera: arangurbe, arangurbe arrunt, arangurbea, ararantxe (FRU), ollarán Castellà: Cornijuelo, durillo agrio, mellomo, guillomo, abellomo, bellomera, bullomera, carrasquilla, cormiera, cornera, cornijillo, cornillo, criñolera, criñonera, curña, curñera, curnia, curniera, durillo blanco, escallonera, escobizos, gayubilla (FRU), gayumilla (FRU), griñales, grijolera, grillonera, griñolera, griñuelo, guilloma, guillomera, guillomero, guiñolera, gullomo, malanguera, mellema, mellomino, mellomo, palo duro, palosanto, árbol de las gayubas, sena, senera, serniera, villomo, zurillo
  • Català: Corner, corneguer, cornalier, cornera, cornier, corniera, corniol, cornioler, corronyer, cúrnia, curniera, curna, merellenguera, mallenquera, ballumera, billomera, cirereta de pastor (FRU), corna (FRU), curna (FRU), gallumera, galluva (FRU), guillomera, llamenquera, pometa de corner (FRU), verguera, arbre de roca.
  • Francès: Berlette, néflire des rochers
  • Grec: Αμελάγχια
  • Holandès: Krenteboomje, Rotsmispel
  • Italià: Pero cervino
  • Occità: amelanchier, amelanca (FRU) [de «pometa»]

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Viu sobre roques o terrenys pedregosos a la muntanya mitjana, sobre tot al terreny del boix i dels roures. Pot baixar fins els 300 m snm i pujar fins els 2500. Preferenment sobre terreny calcari. A Catalunya manca al litoral i prelitoral silícic al Nord de Barcelona, al litoral tarragoní i a les planes de Lleida. A la península hispànica es troba al quadrant NE, a la Serralada Cantàbrica i a les muntanyes del SE. Es troba al Sud d’Europa, a l’Àsia occidental i al Nord de l’Àfrica.

ESOTERISME

Per a protegir la casa durant tot l’any es clavava una creu feta amb dues rames beneïdes el Diumenge de Rams a la porta principal de la casa. Una llegenda creu que on hi ha molts corronyers en flor pot haver-hi una olla amb monedes d’or enterrada (dins una cova).

LITERATURA

  • «Any de curnes, les arques buides».
  • «Año de millominas, poco trigo»
  • »Flor de guillomo comeré y a quien pique mataré» deia l’abella a Déu qui li respongué: «Flor de guillomo no comerás, y a quien piques, tu morirás».

HISTÒRIA

Era planta coneguda i descrita per TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a.C.). Admirava la dolçor dels fuits i la duresa i resistència als corcs de la fusta.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antibacterià (Enterococcus faecalis, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Streptococcus aureus)
  • antiinflamatori (ESC + bicarbonat sòdic)
  • antireumàtic SAB Amelanchier ovalis al món, segons GBIF
  • astringent (ESC + bicarbonat sòdic)
  • colerètic (ESC + bicarbonat sòdic)
  • depuratiu FLO
  • diürètic (ESC + bicarbonat sòdic), SAB
  • febrífug FUL
  • hipotensor (ESC + bicarbonat sòdic), FUL
  • laxant FLO FUL
  • reconstituent FRU

USOS MEDICINALS

  • afonia
  • al·lèrgies TIJ
  • anorèxia FLO
  • artritis
  • cames cansades (banys, liniment)
  • catarro
  • ciàtica (liniment)
  • cistitis
  • còlera FUL TIJ (decocció)
  • contusions (liniment)
  • diabetis
  • ensurts FLO
  • estomatitis
  • febre
  • hipertensió
  • mal de cap FRU
  • mal d’estómac FUL TIJ
  • mal de coll
  • mal de ventre FUL TIJ
  • mala circulació
  • plètora
  • refredat
  • reuma UE
  • varius
  • xarampió

ALTRES USOS

Els troncs s’empren per a fabricar petits estris, i també per a fustigar el bestiar. Amb les rames més fines se’n feien escombres.

PREPARATS

  • Licor d’Alp: aiguardent + flors de corner + herbes digestives.
  • Liniment antireumàtic: licor d’anís + fruits i tiges de corner.

VETERINÀRIA

A les cabres les flors els fa orinar poc. La decocció de les rames amb cendra és un repel·lent de vespes i abelles.

POSSIBLE TOXICITAT

És planta que rebaixa la sang, és a dir, que podria provocar anèmia i abaixar massa la pressió arterial. També podria provocar pèrdues de visió momentànies.

PRINCIPIS ACTIUS

  • ameliaròsid (ESC)
  • àcid cianhídric LLA
  • Calci
  • Coure FRU
  • Ferro FRU

Descarrega't el document