És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
CORNIERA
Amelanchier ovalis Medik. [1793, Gesch. Bot. : 79] 2n=34, (51,68)
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Arbust caducifoli de fins a 5 m d’alçària, tot i que normalment no puja més de 2 m, sense espines, amb borrons de color marró negrós, glabres i brillants en general. Branques primes, flexibles, resistents. Les més joves tomentoses al principi, amb borrons també tomentosos a l’hivern. Fulles esparses més o menys agrupades, el·líptiques, de 1.3-4.6 × 1-3 cm, finament dentades, blanques i tomentoses pel revers al principi però glabres i coriàcies a l’envellir. Longitud del pecíol menys de la meitat de la de la làmina. Flors molt blanques, en petits raïms corimbiformes de 20-10 flors. Pedicel de la flor de la flor més inferior, de 6-25 mm, molt més llarg que el receptacle, primer flocós, després glabre. Receptacle de 2-4 mm, tomentós, campanulat. Calze amb sèpals de 1.3-3.5 mm, flocós a la floració, amb 5 dents acuminades, persistents en el fruit. Pètals 5, oblongs, en tascó, erectes, més o menys divaricats, de 9-19 × 3.4-6.2 mm, flocosos a la base i a la cara externa. Estams (més de 10) amb filaments de 0.8-1.1 mm, glabres, grocs i anteres de 0.7-0.8 × 0.5-0.6 mm. Estils 5, soldats a la base. Ovari ínfer. Carpels 5. Estils 5, d’1 mm. Fruit (drupa) globulós, de 5-11 mm, d’un blau negrós, pruïnós, amb endocarpi molt prim, i polpa dolça, comestible. Una llavor per cadascun dels 5 lòculs. Llavors de 4.5-6 × 2.8 mm, de color roig.
