
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
És un arbust molt cultivat als jardins que, a més, es troba natural als ambients de vegetació eurosiberiana, als marges embardissats de les roures humides. Prefereix sòls calcaris. Amb no massa matèria orgànica i gens de salinitat. A Catalunya és força rar, però es pot trobar a l’Alt Pirineu i Val d’Aran; i s’havia trobat antigament entre la Garrotxa i el Berguedà. ESPÈCIES SIMILARS: Viburnum trilobum, a l’Amèrica del Nord. Viburnum sargentii, al NE d’Àsia.
Kalyna ve a ser en la mitologia pagana d' Ucraïna, el naixament de l’univers, o la trinitat de foc (sol, lluna, estrelles). Els fruits representen la sang familiar de la nissaga que habita la llar. Figura com a insígnia de l’exèrcit ucraïnès antirús, que canta la «chervona kalyna» https://www.youtube.com/watch?v=lxR_btT5wi8. Però també és tot un símbol, cantat o pintat pels russos. En el fons, el vermell els incita a «estimar». Més internacionalment coneguda és la cançó sobre la gerdera i l’aliguer: https://www.youtube.com/watch?v=vOBgwkaAW78 No és una cançó anònima popular, sinó una composició per a una obra de teatre, original de (1860) d’ IVÁN PETRÓVICH LARIÓNOV. Ve a ser un himne sobre els gerds (Rubus idaeus) i el Viburnum opulus (Калинка). Ve a dir que el qui canta es posa a dormir vora els gerds i els fruits del Viburnum («mató de monja» o «boles de neu») del seu jardí, vora els pins que es balancegen amb el vent. https://www.youtube.com/watch?v=m8m2BYv02Nw https://www.youtube.com/watch?v=9n22Uy-qFPw
Els fruits més enllà d’uns pocs, poden resultar vomitius i purgants quan no són del tot madurs.
El suc dels fruits als preadipòcits 3T3-L1 fa que s’hi acumulin menys lípids i menys triacil-glicerol, i això s’aconsegueix frenant l’expressió del PPARPgamma, C/EBPbeta/alfa i SREBP-1c. També fa minvar l'activitat o expressió dels enzims del metabolisme lipídic FAS (sintasa dels àcids grassos) i ACC (acetil-CoA carboxilasa). I frena l’expressió del TNFalfa, IL-6, leptina. També inhibeix la lipasa pancreàtica. En resum, el suc fa aprimar. El suc fresc dels fruits fa minvar l’estrès oxidatiu dins les cèl·lules als insulinomes; indueix la secreció del pèptid-1-del tipus glucagó (GLP-1) quan hi ha molta glucosa, i in vitro inhibeix l’activitat de l’enzim DPP-4 (dipeptidil-peptidasa- 4). Per altra banda es detecta inhibició de la secreció de la insulina estimulada per a glucosa, acompanyada per una davallada de la fluïdesa a la membrana i un efecte hiperpolaritzador. I un increment de la captació de gotetes de grassa en aquestes cèl·lules. Una concentració molt elevada dels fenols del suc fa que es produeixi apoptosis per la via de la caspasa-9 i les 3 i 7 després. Els fenals s’uneixen al la seroalbúmina. O sigui, que a concentracions altes el suc fa que es segregui menys i insulina i malgrat la protecció antioxidant pot desencadenar estrès i apoptosis a les cèl·lules de l’insulinoma MIN6.