Sanguisorba minor és una planta herbàcia que pot arribar a 70 cm d’alçària, amb el lluc a vegades una mica llenyós, amb les fulles concentrades a la base, de port erecte o ascendent. Tiges fèrtils en general robustes, ramificades, amb tricomes pluricel·lulars i alguns unicel·lulars, dispersos. Fulles basals amb 9-25 folíols amb pecíols peciolulats subcordiformes, oval-el·líptics o cuneats, amb tricomes pluricel·lulars i unicel·lulars dispersos. Folíols superiors de 5.8-23.5 × 4.5-17.2 mm amb 9-21 dents. Glomèruls de 8.3-23 × 7.3-16.4 mm, sublobulosos, ovoides o el·lipsoidals; nombrosos, en panícules laxes; els laterals pedunculats. Flors femenines normalment al cim del glomèruls i bisexuades a la base. Sèpals de 3.7-6.1 × 2.3-3.2 verdosos. Estams de les flors bisexuades normalment nombrosos, però a vegades escassos (1-5). Carpels 2-3; estigmes fimbriats vermells. Úrnula de 2.8-6.1 2-3.8 mm, obovoide, obpiriforme, subglobulosa, el·lisoidal; costelles 4, sense ales, amb marge enter; cares reticulades amb crestes agudes. Aquenis 2-3.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es troba per Europa als prats secs sobre sòls bàsics, pobres en nutrients, argilosos, gens salins, molt assolellats; i també al NE d’Àfrica i al SW d’Àsia. Introduïda a Amèrica del Nord i al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda.

HISTÒRIA

Per a DIOSCÒRIDES (segle I) la planta és vulnerària, és a dir, cura i cicatritza ferides. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «wild burnet» (Sanguisorba officinalis) o el «garden burnet» (Sanguisorba minor) tenen virtuts similars, si bé la segona és una mica millor. Són plantes regides pel Sol, vigoritzants. Van bé pel fetge i el cor. Posades en vi blanc animen el cor i allunyen la tristesa. Són astringents i estronquen hemorràgies internes o externes i curen ferides o úlceres internes o externes. Va bé tan la plant xafada aplicada o presa com la decocció com l’aigua destil·lada. Les llavors en aigua on s’hagi apagat un ferro roent va bé també per aturar hemorràgies.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amargant
  • antidiarreica
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antisèptica
  • antitífica
  • antitumoral
  • antivírica
  • aperitiva
  • astringent
  • cordial
  • digestiva
  • diürètica
  • galactagoga
  • hemostàtica
  • hepatoprotectora
  • inhibidora de l’elastasa
  • neuroprotectora
  • sudorífica
  • tònica
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • Alzheimer
  • Bacillus cereus
  • càlculs a la bufeta
  • càncer de fetge HepG2
  • càncer de matriu HeLa
  • caspa
  • colesterol alt
  • cops de calor
  • cor dèbil
  • cremades
  • dermatitis
  • diabetis
  • diarrea
  • èczema
  • Enterobacter cloacae
  • Escherichia coli
  • estomatitis REL
  • faringitis REL
  • fatiga primaveral
  • febre
  • ferides
  • gota
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • hiperlipidèmia
  • indigestions
  • insolacions
  • leucorrea
  • Listeria monocytogenes
  • melenes (femta amb sang)
  • mal de coll REL (gàrgares)
  • metrorràgia
  • obesitat
  • picades de serps
  • psoriasis
  • refredat
  • regla irregular (homeopatia)
  • reuma
  • Salmonella typhimurinum
  • Staphylococcus aureus
  • talls REL
  • tristesa
  • úlceres internes (estómac duodè)/externes
  • varius (homeopatia)
  • virus de l’herpes simple
  • virus de l’estomatitis vesicular
  • virus HIV

ALTRES USOS

  • Amanides
  • Brous
  • Chitterlings soup (sopa de menuts)
  • Formatges
  • Gelats
  • Guarnició de carn o peix
  • Mantega
  • Patés
  • Porridge
  • Refrescos
  • Salsa verda de Frankfurt: Sanguisorba minor + borratja + cerfull + créixens + julivert + cibulet + romes + ginebrons + tarongina + api de muntanya + nata + vinagre + sal + pebre + formatge quark. Sol afegir-se a patates amb ou dur.
  • Sopes
  • Sucs de fruita
  • Truites d’ou
  • Vinagre

POSSIBLE TOXICITAT

Per a les dones embarassades pot ser perillosa. Pot provocar, per abús, úlcera d’estómac.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte de la planta (Sanguisorba minor) és igual d’eficaç o més que el de S. officinalis pel que fa a la restricció de la migració de cèl·lules canceroses mediada per la plasmina i té efecte antitumoral excel·lent contra línies cel·lulars com la HepG2.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document