PIMPINELLA
Sanguisorba minor Scop.
[1771, Fl. Carn., ed. 2, 1 : 110] 2n=28,56
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins el gran grup de les Rosàcies el gènere podria adscriure’s a la família de les Alchemillaceae J.G. Agardh. I es distingiria del gènere Alchemilla per no tenir calicle les flors. La família de les Alchemillaceae es distingeix per tenir les flors sense corol·la, inferovàriques, i ser plantes herbàcies. Ara bé, si considerem el gènere dins les Rosàcies, aleshores el distingiríem per ser de plantes herbàcies, de fulles pinnaticompostes, i flors sense corol·la reunides en glomèruls densos, d’ovari ínfer i fruit endurit format per l’hipanti amb els carpels. Dins el gènere, Sanguisorba minor es distingeix per no tenir els sèpals de color vermell fosc sinó de color verd clar, els estigmes fimbriats, i les flors femenines generalment al cim i les bisexuades a la resta del glomèrul, però alguns cops es troben glomèruls amb totes les flors bisexuades; tiges sense pilositat abundant, úrnula amb els 4 angles molt marcats i les cares reticulades, glomèruls laterals pedunculats, cares de la úrnula, planta herbàcia amb moltes fulles a la base amb tiges fèrtils robustes, ramificades, amb glomèruls abundants en inflorescència paniculiformes.
Sanguisorba minor és una planta herbàcia que pot arribar a 70 cm d’alçària, amb el lluc a vegades una mica llenyós, amb les fulles concentrades a la base, de port erecte o ascendent. Tiges fèrtils en general robustes, ramificades, amb tricomes pluricel·lulars i alguns unicel·lulars, dispersos. Fulles basals amb 9-25 folíols amb pecíols peciolulats subcordiformes, oval-el·líptics o cuneats, amb tricomes pluricel·lulars i unicel·lulars dispersos. Folíols superiors de 5.8-23.5 × 4.5-17.2 mm amb 9-21 dents. Glomèruls de 8.3-23 × 7.3-16.4 mm, sublobulosos, ovoides o el·lipsoidals; nombrosos, en panícules laxes; els laterals pedunculats. Flors femenines normalment al cim del glomèruls i bisexuades a la base. Sèpals de 3.7-6.1 × 2.3-3.2 verdosos. Estams de les flors bisexuades normalment nombrosos, però a vegades escassos (1-5). Carpels 2-3; estigmes fimbriats vermells. Úrnula de 2.8-6.1 2-3.8 mm, obovoide, obpiriforme, subglobulosa, el·lisoidal; costelles 4, sense ales, amb marge enter; cares reticulades amb crestes agudes. Aquenis 2-3.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es troba per Europa als prats secs sobre sòls bàsics, pobres en nutrients, argilosos, gens salins, molt assolellats; i també al NE d’Àfrica i al SW d’Àsia. Introduïda a Amèrica del Nord i al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda.
HISTÒRIA
Per a DIOSCÒRIDES (segle I) la planta és vulnerària, és a dir, cura i cicatritza ferides.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «wild burnet» (Sanguisorba officinalis) o el «garden burnet» (Sanguisorba minor) tenen virtuts similars, si bé la segona és una mica millor. Són plantes regides pel Sol, vigoritzants. Van bé pel fetge i el cor. Posades en vi blanc animen el cor i allunyen la tristesa. Són astringents i estronquen hemorràgies internes o externes i curen ferides o úlceres internes o externes. Va bé tan la plant xafada aplicada o presa com la decocció com l’aigua destil·lada. Les llavors en aigua on s’hagi apagat un ferro roent va bé també per aturar hemorràgies.
PROPIETATS MEDICINALS
- amargant
- antidiarreica
- antihemorràgica
- antiinflamatòria
- antioxidant
- antisèptica
- antitífica
- antitumoral
- antivírica
- aperitiva
- astringent
- cordial
- digestiva
- diürètica
- galactagoga
- hemostàtica
- hepatoprotectora
- inhibidora de l’elastasa
- neuroprotectora
- sudorífica
- tònica
- vulnerària
USOS MEDICINALS
- Alzheimer
- Bacillus cereus
- càlculs a la bufeta
- càncer de fetge HepG2
- càncer de matriu HeLa
- caspa
- colesterol alt
- cops de calor
- cor dèbil
- cremades
- dermatitis
- diabetis
- diarrea
- èczema
- Enterobacter cloacae
- Escherichia coli
- estomatitis REL
- faringitis REL
- fatiga primaveral
- febre
- ferides
- gota
- hemorràgies
- hemorroides
- hiperlipidèmia
- indigestions
- insolacions
- leucorrea
- Listeria monocytogenes
- melenes (femta amb sang)
- mal de coll REL (gàrgares)
- metrorràgia
- obesitat
- picades de serps
- psoriasis
- refredat
- regla irregular (homeopatia)
- reuma
- Salmonella typhimurinum
- Staphylococcus aureus
- talls REL
- tristesa
- úlceres internes (estómac duodè)/externes
- varius (homeopatia)
- virus de l’herpes simple
- virus de l’estomatitis vesicular
- virus HIV
ALTRES USOS
- Amanides
- Brous
- Chitterlings soup (sopa de menuts)
- Formatges
- Gelats
- Guarnició de carn o peix
- Mantega
- Patés
- Porridge
- Refrescos
- Salsa verda de Frankfurt: Sanguisorba minor + borratja + cerfull + créixens + julivert + cibulet + romes + ginebrons + tarongina + api de muntanya + nata + vinagre + sal + pebre + formatge quark. Sol afegir-se a patates amb ou dur.
- Sopes
- Sucs de fruita
- Truites d’ou
- Vinagre
POSSIBLE TOXICITAT
Per a les dones embarassades pot ser perillosa. Pot provocar, per abús, úlcera d’estómac.
EFECTES FISIOLÒGICS
L’extracte de la planta (Sanguisorba minor) és igual d’eficaç o més que el de S. officinalis pel que fa a la restricció de la migració de cèl·lules canceroses mediada per la plasmina i té efecte antitumoral excel·lent contra línies cel·lulars com la HepG2.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document