Branques joves amb pubescència diminuta. Les fulles són més arrodonides com més basals siguin. Pecíol de 2 mm. Limbe de les fulles basals de 12 ×16 mm. Limbe de les fulles apicals: 10-15 × 30- 40 mm. La família de les Oleàcies, que compta amb unes 600 espècies agrupades en uns 29 gèneres, es distingeix per les flors gamopètales, superovàriques anisostèmones, el fruit en drupa o baia. En el cas del gènere Ligustrum el fruit és en baia. La sotstribu (dins la tribu Oleeae) de les Ligustrinae es distingeix per l’ovari amb 2 òvuls pènduls a cada lòcul.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És espècie típica europea, i de la part més occidental de l’Àsia, i del Magreb; introduïda a Amèrica del Nord, SE d’Austràlia, i a jardins del Japó. Es fa a marges de boscos i de bardisses de l’alzinar i les rouredes, preferentment sobre sòls calcaris amb saó, no massa rics en nutrients però on no hi hagi res de salinitat; arriba fins a uns 1300 m snm. Solen acompanyar-la: Brachypodium sylvaticum, Coriaria myrtifolia, Crataegus monogyna, Clematus flammula, Cornus sanguinea, Euphorbia amnygdaloides, Hedera helix, Prunus spinosa, Pteridium aquilinu, Rosa canina, Rubus ulmifolius, Rosa semperviren, Rubia peregrina. A Catalunya es troba arreu, llevat de a les planes àrides i a l’alta muntanya. A la península hispànica es pot trobar dispersa arreu excepte al terç SW.

CURIOSITATS

Aleheña, o denominacions similars, venen de l’àrab Al-hinna. Però l’autèntica henna és la Lawsonia inermis, i s’empra encara avui per a tenyir el cabell, principalment de color roig. Al poble d’Olivella (El Garraf), o almenys en el seu terme, sí hi ha aquesta planta, tot i que els habitants pensen que el nom del lloc deriva d’Olivera. Per altra banda, és curiosa l’equivalència entre el privet anglès (nom de la planta) i el privet rus (salutació molt informal). L’etimologia eslava ens diu que el mot privet deriva de “que se’n parli”.

HISTÒRIA I ESOTERISME

La planta era coneguda pels clàssics del segle I: PLINI II, VIRGILI, DIOSCÒRIDES. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el «privet» és planta regida per la Lluna. S’empra per rentar nafres, reduir inflamacions i estroncar secrecions. L’oli on s’hagin macerats les seves flors al sol és molt bo contra les ferides inflamades, i ple mal de cap per excés de calor. El destil·lat aquós o hidrolat de les flors refreda, asseca i desinflama, el ventre, l’estómac, la matriu, ja sigui pres ja sigui aplicat per fora. També va bé quan es treu sang per la boca o per altres parts i contra el llagrimeig als ulls. Relació entre Sant Cugat del Vallès i l’Olivella: SANT CUGAT era un home fort, alegre, i que atreia moltes amistats. Un germà seu era SANT FELIU. Germà potser no en sentit estricte, sinó simbòlic. Ambdós varen morir com a fruit de la persecució de DIOCLECIÀ, l’any 304. Provenien de Tunísia. Al segle VI, es constatà la tradició de “spargere ligustri” a la seva tomba. És a dir, adornar-la amb branques d’Olivella. Varen passar pocs anys des de la degollació de Sant Cugat, al poble homònim ara del Vallès Occidental, el 304, fins al reconeixement oficial del cristianisme com a religió de l’imperi romà (313). El simbolisme de l’Olivella pot ser doble: com a triomf dels homes forts i honorables, d’una banda, i com a planta que malgrat sigui tallada i retallada, torna a brotar. Aquesta devia ser la intenció dels cristians companys de Sant Cugat. A més, la planta tant es troba a Tunísia com a Catalunya. Les baies ens recorden la sang dels màrtirs, però l’olor de les flors, la glòria celestial.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amargant
  • antiinflamatòria FLO
  • astringent FLO FUL ESC
  • deshabituant del tabac (glopejant aigua de les fulles)
  • immunoestimulant (incrementa el nombre de cèl·lules auxiliars T)
  • laxant ESC
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • amigdalitis FUL FLO
  • ciàtica FLO + oli UE
  • diarrea
  • estomatitis
  • hemorràgies
  • kraurosis FUL
  • leucorrea FUL
  • mal de cap
  • nafres a la boca FUL
  • nafres d’evolució lenta petites FRU
  • remei general FUL
  • tumor d’úvula FUL
  • ulls que llagrimegen

ALTRES USOS

  • L’aigua de les fulles s’empraven per netejar ferides o simplement com sabó.
  • El suc dels fruits, de color blau/violeta, s’emprava per a acolorar alguns vins, i també, simplement, com a tinta per escriure.
  • L’escorça s’emprava per a tenyir la llana de groc verdós, amb alum com a mordent. Els fruits la podien tenyir de violeta morat, també amb alum com a mordent.
  • Les rames s’empraven per pegar els nens molt petits.
  • És planta decorativa, amb flors d’olor agradable, que pot fer tanques als jardins i patis de les cases. Resisteix molt bé tota mena de terrenys i molt en especial la poda intensiva.
  • Els branquillons s’empraven per fer cistellets.
  • Sembla cert que les corones dels guanyadors en els concursos clàssics d’atletisme eren fetes amb branques d’Olivella, a més de llorer i olivera.

POSSIBLE TOXICITAT

Intoxicació amb les baies: en nens petits ja només 5 baies poden donar lloc a basques, diarrees, i mal de panxa. Més de 10 baies poden donar lloc a convulsions nervioses, depressió respiratòria, hematúria i fallada renal. Per contacte amb la pell poden donar lloc a dermatitis irritativa.

DOSIFICACIÓ

(segons JEAN VALNET)
Per ús intern cal emprar les fulles en decocció: 50 g per litre. Fer-ho bullir només 1 minut. Deixar reposar 15 minuts. Beure’n dos gots al dia. Per ús extern, convé emprar la decocció més concentrada i combinar les fulles amb arrel de Malví.

PRINCIPIS ACTIUS I EFECTES FISIOLÒGICS

  • àcid behènic ESC
  • àcid behènic: a l’escorça. Cosmètic.
  • àcid siríngic ESC
  • àcid siríngic: a l’escorça. Antioxidant a 30 ppm (IC40)
  • cinchonina
  • ligulina: als fruits (matèria colorant)
  • malvidina-3-glucòsid FUL
  • mannitol: a l’escorça. Contra el glaucoma, inflamacions, nefritis, malaltia de REYE, espasmes, cucs intestinals. I com a edulcorant, per prevenir mutacions, i oxidacions per radicals lliures. És diürètic, i laxant.
  • resina ESC
  • siringina: a la fulla. Baixa la tensió, és adaptogen, antipirètic. Rebaixa la resposta immunitària, per la via del complement. Rebaixa l’estrès. És neurotròpic y tònic.
  • taní: a les fulles i a l’escorça (6-10%). Contra cucs intestinals, bacteris, càncer, diarrea, disenteria, intoxicació hepàtica, SIDA, hipertensió, mutacions, pèrdua de grassa, nefritis, radicals lliures (antioxidant només amb 1/3 de l’activitat de la quercetina), tumors (via xantina-oxidasa i ornitina-descarboxilasa), nafres, virus, càries (via la glucosil-transferasa), immunitat disparada, oxidació de les grasses. Els tanins poden ser psicotròpics, i IMAO (anti-Parkinson).

Per llegir sobre espècies similars més comunes i els noms populars, descarrega't el document