NOMS POPULARS

  • Alemany: Eibisch
  • Anglès: marshmallow, hollyhock
  • Àrab: خبيز / خبيزة / ختمية طبية
  • Armeni: Տղուտ դեղատու
  • Basc: ciguiboila, gloria, gloriatze, gloriatze malbabizku, mailmaskoa, malba zuri, malba zuria, malba-bizkua, malba-zuría, malbabisko, malbabizku, malbaiscuba, malva-zuri, malvabizku, malvaxuni, zigiboilla.
  • Català: malví, malvina, malva blanca, fregadora
  • Castellà: malvavisco, altea, bismalva, malvarisco, hierba cañamera
  • Danès: Almindelig / Althæa / Stokrose / Læge-stokrose
  • Eslovac: Navadni slez
  • Eslovè: Ibiš lekársky
  • Estonià: Harilik altee
  • Finlandès: Rohtosalkoruusu
  • Francès: guimauve
  • Gaèlic: Leamhach
  • Galès: Hocysen y morfa/ Dail yr hocys / Hocys y morfa / Hocysen y gors / Malw yr hel/ Meddalai y morfa
  • Gallec: malvavisco
  • Grec: Αλθαία / Αλθαία ή φαρμακευτική
  • Hebreu : חוטמית / נטופית רפואית
  • Holandès: Heemst
  • Hongarès: Orvosi ziliz, Fehérmályva
  • Islandès: Læknastokkrós
  • Italià: malvacioni
  • Japonès: ウスベニタチアオイ
  • Norueg: Altearot / Lækjestokkrose
  • Persa/Farsi: پنیرک پفنبات / ختمي
  • Polonès: Prawoślaz lekarski/ Malwa biała / Slaz lekarski
  • Portuguès: malva-branca, malvavisco
  • Rus: Алтей
  • Serbi: Бели слез/ Питоми слез / Слез бели / Слезовина // Beli slez/ Pitomi slez / Slez beli / Slezovina
  • Suec: Läkemalva
  • Turc: Hatmi / İbiskökü / Şifalikök / Tıbbi hatmi / Tibbikök
  • Txec: Proskurník lékařský
  • Ucraïnès: Алте́я ліќ арська
  • Xinès: 药蜀葵 药葵 Yao kui

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a les vores dels canals d’alimentació dels molins d’aigua, ribes de llacs, canyars i terrellers plans humits. Solen acompanyar el malví altres espècies higròfiles. A Catalunya no abunda enlloc, però ha estat menys citada de l’extrem NW. Per alguna raó escasseja al quadrant SW de la península hispànica. Al món es troba a Europa, excepte a la zona més nòrdica, a l’Àsia occidental des d’Iraq fins al Kashmir i fins la Sibèria central. També una mica al Nord d‘Àfrica (Bugia), i adventícia al NE de Nord- amèrica i a la zona de Vladivostok. La major part arriba a Catalunya per als majoristes des de Polònia.

HISTÒRIA

Ja els neandertals fa 60.00 anys, segons consta a les restes de la cova de Shanidar (Iraq), empraven el malví, junt a altres plantes com ara camamilla, centaura, efedra, milfulles, valeriana. HIPÒCRATES (segles V-IV a.C.) donava a beure la decocció de les arrels als ferits de guerra que estaven a punt de tenir un desmai degut a la pèrdua de sang. També aplicava aquesta aigua a les ferides, barrejada amb mel i resina de marihuana. TEOFRAST D’ÈRESOS (segles IV- III a.C.) recomanava la rel bullida en vi contra els catarros. PLINI EL VELL (segle I) deia que una cullerada al dia allibera de qualsevol malaltia, en especial de l’epilèpsia. Dioscòrides (segle I) deia que el decuit de les arrels i les fulles allibera de qualsevol verí al fer-lo vomitar. CARLEMANY (segle IX) ordenà cultivar el malví als horts dels monestirs europeus. Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el malví és planta de Venus. Les arrels bullides en vi ―o bullides en caldo i arrels de fonoll i de julivert― van bé contra la febre. Les fulles bullides en aigua, o en vi, s’apliquen calentes al ventre per corregir les febres i mal de ventre. Desobstrueixen d’humors biliars el ventre. Aplicades als pits, augmenten la llet. I les fulles triturades amb farina d’ordi, afegint-hi oli de roses, van bé contra tumoracions endurides o inflamacions puntuals als genitals o a altres parts. També contra l’enduriment del fetge o de la melsa. El suc bullit en oli va bé contra la caspa i irritacions del cap, cremades, ergotisme o altres dermatitis. Les flors bullides en oli, i afegint-hi alum i mel, netegen la boca d’aftes i alleugen el mal de coll fent-ne gargarismes. La decocció de les fulles fa que rellisquin les pedres als ronyons o a la bufeta i conductes biliars. Les arrels encara van millor per a això. Això també va bé contra la tos, ronquera, dispnea, asma. Es poden bullir en vi o en aigua amb mel. Les arrels i els fruits bullits en vi amoroseixen els budells i hi curen les úlceres. Contra tendinitis o carn-esqueixats o fractures òssies, millor bullir les arrels en vi blanc per aplicar-hi compreses. El mateix serveix contra llúpies darrere les orelles o a les mames. Les arrels bullides en llet van bé contra la tos- ferina. Els fruits del malví barrejats amb vinagre i escalfat això al sol netegen la pell de butllofes i taques. Contra hemorràgies intestinals, la rel bullida en llet. Amb aquest remei va curar-se en dos dies el seu fill del que en aquell temps s’anomenava bloody-flux.

LITERATURA

  • “Todas las flores se sequen, menos la del malvavisco, porque tenía un amor firme que se llamaba Francisco»―.
  • »Malva, malví, farigola i romaní; herbetes de Montserrat!»― Proclama dels venedors ambulants que venien amb el ruc carregat d’herbes per vendre als mercats de Barcelona.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac
  • anticonvulsiu
  • antídot de verins
  • antiinflamatori
  • antilitiàsic
  • antioxidant
  • aperitiu
  • bèquic
  • carminatiu
  • contrairritant
  • cordial
  • cosmètic
  • depuratiu
  • diürètic
  • emol·lient
  • espectorant
  • hipogluceminat (↓25-35%)
  • immunoestimulant Th2↑,fagocitosis↑
  • inhibidor de l’excitació dels cilis de les mucoses
  • inhibidor de la hialuronidasa-1
  • laxant molt suau
  • mucolític
  • sedant
  • sudorífic
  • vulnerari

VETERINÀRIA

  • Carpes: a 2.5 g /60 dies l’extract de rel de malví les protegeix d’Aeromonas hydrophila.
  • Cavalls: bullides les rels amb ordi i goma aràbiga donen un líquid espès que aplicat a les peüngles les fa créixer més ràpid.
  • Gats: dermatitis a les orelles (xopar-les amb aigua de rel de malví i de donzell (Artemisia absinthium). L’aigua de la rel de malví posada a l’aigua de beure, contra amigdalitis.
  • Gossos: contra l’amigdalitis: rel de malví + guaiac.
  • Vaques: remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet. Arròs de paret (Sedum dasyphyllum) + boixets (Calendula) + arrel de floravia (Centaurea calcitrapa) + arrel de carbassina (Bryonia) + arrel de malví + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3 grans d’all. [LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn]. Contra la tuberculosis: aigua de fer-hi bullir rel de malví.

PREPARATS

USOS INTERNS
  • Contra els refredats va molt bé prendre aigua feta amb rel de malví, eucaliptus (fulles i fruits), liquen blanc (Chondrus crispus), sàlvia (S. lavandulifolia) i pinyes de pi. Diuen que les de Pinus pinaster (allargades) són les que van millor [JOSEFA PLANAS, de Vidrà]
  • Tisana contra el catarro: orella d’os (Ramonda myconii) + rel de malví + flor de saüc (Sambucus nigra)+ romaguera (Rubus ulmifolius) + rel de regalèssia (Glycyrrhiza glabra)+ rel de panical (Eryngium campestre) + Tussilago farfara + flor de figa de moro (Opuntia) + liquen (Chondrus crispus).
  • Tisana bronquial amb camamilla romana (Anthemis nobilis) + malví + ordi
  • Tisana anticatarral contra bronquitis i pulmonia, tuberculosis: rel de malví + te de roca + poma + blat de moro + arròs + figues seques + fulla de nesprer.
  • Tisana contra la tos asmàtica: rel de malví + camamilla + malva + hisop + falzia de pou + regalèssia + gínjols.
  • Infusió de fulles i flors amb ortiga (Urtica dioica) i falzia de pou (Adiantum capillus- veneris): contra el cor agre o acidesa d’estómac o pirosis o reflux esofàgic. També la mateixa barreja contra trastorns de la menopausa.
  • Rel xuclada o mastegada contra el mal de les dents que estan sortint als nens petits.
  • Tisana contra el mal de ventre intestinal: rel de malví + menta + fonoll + anís verd en gra.
  • Xarop a base de rel de malví + hisop + flors de saüc + figues seques + bocins de poma.
  • DOSIFICACIÓ: adults FUL 5 g/dia; REL 6 g/dia
USOS CULINARIS
  • Fulles tendres bullides i arrebossades per menjar-les (des dels tempos dels romans). Fulles tendres llescades posades a les amanides.
  • Extracte concentrat de la rel bullida en aigua fins que agafa consistència de clara d’ou a la qual substitueix.
  • Ratafia.
  • Vi quinat.
  • Brous (per espessir-los encara més).
  • Rels bullides i després fregides amb mantega i dents d’all capolades. Poncelles adobades com a tàperes.
  • Rels llescades bullides en almívar.
  • Halva (حلوى): és un pastisset semblant al torró fet amb clara d’ou batuda a punt de neu + aigua de roses + extracte de rel de malví + tahina + mel + mantega + dàtils + sèmola de blat + ametlles.
  • Marshmallows. Tot i que potser inicialment s’elaboraven a partir de la rel de malví, actualment són una mena de caramels tous citats a la literatura i al cinema, molt populars als Estats Units, que no contenen pas malví, sinó només sucre + gelatina + suc de llimona + clara d’ou batuda + xarop de maduixa + colorant + farina fina de blat de moro + altres additius i conservants. Es poden fer aquests xuixes de manera casolana també. https://www.youtube.com/watch?v=lXbu8kXIxj
  • Caramels durs amb extracte de la rel de malví o amb altres herbes a més a més.
USOS EXTERNS
  • Bafs descongestionants dels bronquis amb camamilla romana (Anthemis nobilis) i malví.
  • Fums contra els galindons cremant sobre les brases rel de malví + Anagallis arvensis + Hypericum perforatum.
  • Cataplasmes de l’aigua de bullir la rel amb farina de llinosa i de fenigrec: contra qualsevol inflamació dolorosa.
  • Cataplasma vulnerari: dins una fulla de roma (Rumex sp.) s’hi posa la pomada feta a base de rel de malví + fulles de Veronica beccabunga + fulles de Scrophularia auriculata + llard + oli + sabó + resina + cera verge
  • Cataplasma de fulles amb oli i llard aplicades a les hemorroides o als queixals que fan mal.
  • Cataplasma per aplicar a sobre el ossos fracturats: rel de malví + rel de julivert +
  • Verbena officinalis.
  • Col·lutori bucal: rel de malví + plantatge + cascall. Contra mal de queixal o gingivitis o glossitis.
  • Pomada contra els furóncols: camamilla romana (Anthemis nobilis) + malví + flor de saüc (Sambucus nigra) + oli + cera verge.
  • Pomada contra la ciàtica: fulles de malví + llard + oli d’oliva
  • Liniment vulnerari: Umbilicus rupestris + oli + all + julivert + Sedum dasyphyllum + Ruta
  • chalepensis + Lilium pyrenaicum + Bryonia dioica + rels de malví.
  • Fulla aplicada pel revers contra talls sagnants per cicatritzar-los i aturar l’hemorràgia. DOSIFICACIÓ: 5-10 g en pomades o 5% de FUL / 3 × dia; gargarismes: 2 g /tassa macerar 2 hores i usar.

TOXICITAT

A algunes poques persones els ha donat símptomes d’al·lergia. Cal tenir en compte també que, pres, pot abaixar el sucre (glucèmia). També que, al tenir molt fibra, pot inhibir l’absorció de vitamines, minerals i medicaments. Per tant, és recomanabe prendre’l 2 hores separat de medicines. Per a les embarassades sembla poc prudent prendre’l, a no ser que sigui en dosi molt petites.

USOS NO MEDICINALS

A més de ser planta ornamental en alguns jardins, les tiges s’han emprat per a fabricar paper. De les llavors se n’ha extret oli per a les pintures dels artistes. De la rel molt bullida se’n pot fer una mena de goma d’enganxar. Amb les fulles seues triturades se n’han fet cigarrets.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’endotelina-1 incrementa a l'epidermis, després de rebre UVB, i això indueix la pigmentació dels melanòcits normals per la via mitògena o per la melanògena. La endotelina-1 actua sobre els melanòcits normals per la via del receptor de l’endotelina B a la superfície cel·lular. Però també a nivell intracel·lular mobilitza el Calci, i això va seguit de l’activació del Raf-1 col·locat al principi o per sobre de la via MAPK. L’extracte de rel de malví atura aquesta mobilització del Calci i anul·la l’acció de l’endotelina-1 sobre els melanòcits, si bé no afecta la unió entre el receptor i l’endotelina ni tampoc la producció d’IP3 (inositol-1,4,5-trifosfat). En queratòcits normals la producció d’endotelina-1 queda reduïda per la influència de l’extracte. En resum, l’extracte és un bon agent blanquejador de la pell.


Descarrega't el document