Les flors apareixen un mes abans que les fulles. Pot ser un arbre dioic (amb flors només d’un sexe cada arbre), o monoic. És un arbre típicament pirinenc que es troba a més de a la continuació de la serralada fins a Galícia, a bona part d’Europa, excepte les zones més càlides. Es pot trobar també al Montseny i a tot el terç NE de Catalunya. Sol trobar-se als marges dels prats humits al llindar del bosc de faig o pinedes de pi roig, bedollars, avetoses, avellanoses, rouredes, i vora els cursos d’aigua, si bé no ben bé arran. Pot arribar als Pirineus fins els 1800 m snm. De natural arriba fins a l’Iran, però cultivat es fa a l’Amèrica del Nord i a Austràlia sud-oriental i a Nova Zelanda. S’associa a l’hàbitat dels gripaus i de centenars d’espècies de papallones.



ESPÈCIES SIMILARS

Els freixes són arbres de la família de les Oleàcies. N’hi ha una cinquantena d’espècies, generalment de fulla caduca. A la zona de l’Est de Nord-Amèrica s’hi poden trobar mitja dotzena d’espècies, entre les que destaquen F. americana, F. pensylvanica. A la zona Oest de Nord-Amèrica s’hi poden trobar una quinzena més d’espècies. A Europa s’hi poden trobar les tres espècies principals: F. excelsior, F. angustifolia, F. ornus. A l’Àsia oriental i central, s’hi poden trobar una vintena d’espècies, entre les quals destaquen: F. floribunda, F. hubeiensis, F. lanuginosa, F. mandshurica, F. xanthoxyloides.

  • Fraxinus angustifolia ssp. angustifolia: amb la cara abaxial dels folíols completament glabra. Comú a Catalunya, llevat de a la zona pirinenca. Excdepcionalment es pot hibridar amb el freixe de fulla gran (F. excelsior). Gairebé monumentals són els exemplars de Montjuïc (Jardí Botànic Històric), Aulet, Vidreres, i Aiguaviva, de 30, 21 i 24 m d’alçada, respectivament. Al Marroc destaquen almenys els freixes amb troncs d’uns 6 m de volt de canó a les vores del riu a Ifrane. A les barberies en tenien per estroncar la sang dels talls.
  • Fraxinus angustifolia Vahl [1804, Enum. Pl.., 1 : 52] subsp. oxycarpa (Willd.) Franco & Rocha Afonso [1971, Bot. J. Linn. Soc., 64 : 377]. Borrons de color marró., folíols cuneats la base, amb dents no antrorses i poc més nombroses que les terminacions dels nervis laterals. Aquesta subespècie difereix de la típica perquè al costat del nervi ventral principal hi ha pilositat. Rar a la Catalunya Nord i a la serra pre-litoral.
  • Fraxinus ornus L. [1753, Sp. Pl. : 1057] subsp. ornus 2n = 46. Flors blanques, en inflorescències terminals tirsoïdals amb fulles a la base que surten al mateix temps que les fulles, amb calze i corol·la amb 4 peces (pètals linars molt més llargs que el calze), i amb anteres amb filaments molt llargs. Sàmares oblongo-lanceolades atenuades a la base. Arbre ornamental de poca alçada. Borrons de color marró i gris. Fulles amb 5-9 folíols ovals o el·lípics-lanceolats., dentats, verds glabres per dalt, però una mica platejats i pubescents per sota. Es troba a bona part d’Europa, però més abundant als Alps Marítims. Arriba al SE d’Espanya i a Sicília, per exemple. La saba condensada és molt rica en mannitol i s’ha emprat com a substitut del mannà en la confecció d’elixirs de llarga vida.
  • Fraxinus pennsylvanica Marshall [1785, Arbust. Amer.: 51] 2n = 46 . Folíol terminal amb peciòlul de 30 mm. Floreix molt aviat. Folíols dentats irregularment o enters. Pètals nuls o gairebé. Oriünd d’Amèrica del Nord.
  • elin / Ak pelinotu / Mideotu.

ESOTERISME

Les llegendàries varetes màgiques havien d’estar fetes de freixe. Malgrat el que s’ha escrit, els llamps cauen i trenquen les branques del freixe. Hi deu haver hagut una confusió amb els noms i enlloc del freixe l'aixopluc segur deu ser el teix. Tampoc és veritat que sota els freixe no s’hi vegin serps, però podria ser que les que hi passen ho facin més ràpid del normal, esporuguides. Per protegir els corrals es posen rames de freixe a la tanca o a la porta El freixe dona una energia que contraresta la rancúnia, la por a relaxar-se i a oblidar el passat, la tristor, i l’auto-odi. Dona doncs energia purificadora i vivificant. Fins i tot alguns creuen que el freixe combat l’esterilitat sexual. Posant fulles de freixe a la coixinera podríem tenir somnis esclaridors i protectors. Una cullerada de saba als recents nascuts els protegeix de bruixes i mals esperits. Segons la mitologia escandinava el freixe Yggdrasil té les arrels que li arriben fins a l’infern i les rames li arriben fins el cel. I Odí va fer el primer home a partir d’un tros de freixe. O era un teix? Les Melíades eren les nimfes del freixe, segons la mitologia grega. I el trident de Poseidó era fet de fusta de freixe. Quan un nen es trenca o es torça una cama, se’l passa despullat per sobre d’una branca de freixe esberlada. Després s’aplica argila a la fractura de la branca i al mateix temps que l’arbre es cura el nen també ho farà, segons els anglesos del segle XVIII. Cremar les cendres del freixe en una cambra allunya els mals esperits, diuen. Les branques de freixe s’han emprat per adornar finestres, fonts, noies, carros, animals.

USOS NO MEDICINALS

S’empren a la sauna per a fuetejar-se el cos nu i així afavorir la circulació de la sang i prevenir el reuma. La fusta és noble, forta i elàstica, però no aguantaria massa anys clavada al terra humit. S’ha emprat per a fer:

  • anelles
  • arcs
  • balustrades
  • baranes
  • bastons
  • bates de beisbol
  • bates de criquet
  • botges
  • bumerangs
  • carrassos
  • carros (diverses parts)
  • cases (terra, bigues, entramats, etc.)
  • cercles de botes de vi
  • cilindres de tambors
  • cistells
  • collars per esquelles
  • corrons
  • crosses
  • culates d’escopetes
  • eixos
  • esquís
  • flautes
  • formatgers
  • forques
  • gots
  • graons d’escalinates
  • guitarres elèctriques
  • jous
  • llances
  • llantes de bicicleta
  • mànecs d’aixades
  • mobles (taules, cadires, calaixos)
  • morters
  • ous de brodar
  • pales de picar /rentar la roba
  • pals de billar
  • pals de hoquei
  • pals de tanques
  • peces de carrosseria d’algunes marques de cotxe (Morgan)
  • peces de torneria
  • radis de rodes de carro
  • rampins
  • raquetes de tenis
  • rems
  • tint de xarxes de pesca
  • trineus
  • xiulets

Per llegir més sobre propietats medicinals, aplicacions, usos i més, descarrega't el document