
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Les flors apareixen un mes abans que les fulles. Pot ser un arbre dioic (amb flors només d’un sexe cada arbre), o monoic. És un arbre típicament pirinenc que es troba a més de a la continuació de la serralada fins a Galícia, a bona part d’Europa, excepte les zones més càlides. Es pot trobar també al Montseny i a tot el terç NE de Catalunya. Sol trobar-se als marges dels prats humits al llindar del bosc de faig o pinedes de pi roig, bedollars, avetoses, avellanoses, rouredes, i vora els cursos d’aigua, si bé no ben bé arran. Pot arribar als Pirineus fins els 1800 m snm. De natural arriba fins a l’Iran, però cultivat es fa a l’Amèrica del Nord i a Austràlia sud-oriental i a Nova Zelanda. S’associa a l’hàbitat dels gripaus i de centenars d’espècies de papallones.
Els freixes són arbres de la família de les Oleàcies. N’hi ha una cinquantena d’espècies, generalment de fulla caduca. A la zona de l’Est de Nord-Amèrica s’hi poden trobar mitja dotzena d’espècies, entre les que destaquen F. americana, F. pensylvanica. A la zona Oest de Nord-Amèrica s’hi poden trobar una quinzena més d’espècies. A Europa s’hi poden trobar les tres espècies principals: F. excelsior, F. angustifolia, F. ornus. A l’Àsia oriental i central, s’hi poden trobar una vintena d’espècies, entre les quals destaquen: F. floribunda, F. hubeiensis, F. lanuginosa, F. mandshurica, F. xanthoxyloides.
Les llegendàries varetes màgiques havien d’estar fetes de freixe. Malgrat el que s’ha escrit, els llamps cauen i trenquen les branques del freixe. Hi deu haver hagut una confusió amb els noms i enlloc del freixe l'aixopluc segur deu ser el teix. Tampoc és veritat que sota els freixe no s’hi vegin serps, però podria ser que les que hi passen ho facin més ràpid del normal, esporuguides. Per protegir els corrals es posen rames de freixe a la tanca o a la porta El freixe dona una energia que contraresta la rancúnia, la por a relaxar-se i a oblidar el passat, la tristor, i l’auto-odi. Dona doncs energia purificadora i vivificant. Fins i tot alguns creuen que el freixe combat l’esterilitat sexual. Posant fulles de freixe a la coixinera podríem tenir somnis esclaridors i protectors. Una cullerada de saba als recents nascuts els protegeix de bruixes i mals esperits. Segons la mitologia escandinava el freixe Yggdrasil té les arrels que li arriben fins a l’infern i les rames li arriben fins el cel. I Odí va fer el primer home a partir d’un tros de freixe. O era un teix? Les Melíades eren les nimfes del freixe, segons la mitologia grega. I el trident de Poseidó era fet de fusta de freixe. Quan un nen es trenca o es torça una cama, se’l passa despullat per sobre d’una branca de freixe esberlada. Després s’aplica argila a la fractura de la branca i al mateix temps que l’arbre es cura el nen també ho farà, segons els anglesos del segle XVIII. Cremar les cendres del freixe en una cambra allunya els mals esperits, diuen. Les branques de freixe s’han emprat per adornar finestres, fonts, noies, carros, animals.
S’empren a la sauna per a fuetejar-se el cos nu i així afavorir la circulació de la sang i prevenir el reuma. La fusta és noble, forta i elàstica, però no aguantaria massa anys clavada al terra humit. S’ha emprat per a fer: