HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Hom suposa que la perera silvestre és planta europea, de l’Est d’Europa i del Caucas. El seu cultiu ha desenvolupat unes quantes varietats i s’ha estès per les zones temperades del món. A Catalunya estan catalogades dues pereres: la de Can Xandri (Alp) [5 m h; 2.4 m vc; 6 m capçada] i la d’en Moixau (Pla de l’Estany) [8 m h; 1,8 m vc; 11 m capçada]. També destaquen la perera de Can Perramon (Ribes de Freser) [h=13 m; vc= 1.9 m; capçada 5,5]; a Cava* el perer de Sant Cristòfol [h= 10 m; vc= 2.4] i el perer de la Colomina o del camp de l’era [h=10 m; vc= 2.3; capçada 10 m]. Una altre és la perera de Cornellana [h= 9M, vc=3 M, capçada 10 m]. Al món, la perera amb el tronc més gruixut sembla ser la de Feld, Chouzovy (Tzèquia) pels seus 4.8 m de volt de canó. La més alta la de Väiñese tare Körval, Pärase Küla (Estònia) pels seus 20.5 m d’alçària. I la més vella la de Heilige Geesthofje, Paviljoensgracht 125, Den Haag, (Països Baixos) pels seus 380 anys.

LITERATURA

  • Poner las peras al cuarto». Expressió castellana que explica un acte de reprensió forta. «No le pidas peras al olmo».
  • El vino de las peras ni lo viertas ni lo bebas, ni lo des a quien bien quieras, mas lávate con él las muelas».
  • Tot ho vol, sac i peres».
  • Any de peres, mal per les eres»,.
  • Amb ton senyor no hi vulguis partir peres, que ell menjarà les madures i tu les verdes». «Qui no doni de ses peres que no n’esperi d’alienes».
  • La pera i la dona la que calla és la bona»
  • Qui diu mal de la pera, aqueix la vol sencera».
  • Al·loteta, robadora, a qui vos compararé? A la flor de la perera o a les roses del roser? A la flor de la perera jo us comparo per blancor i a les roses del roser jo us comparo per l’olor».

CULTIU

Els principals països productors en tones de peres el 2018 varen ser Xina (16 milions), Estats Units 730 mil), Itàlia (715 mil), Argentina (565 mil), Turquia (520 mil), Països Baixos (400 mil), Sud-Àfrica (400 mil), Bèlgica (370 mil), Espanya (330 ml) i l’Índia (328 mil).

HISTÒRIA

Cap a l’any 700 a.C. hi havia pereres als jardins de Sennacherib a Nínive. El segle XVII es van començar a registrar varietats de pera. Per a DIOSCÒRIDES (segle I) la pera és astringent i en emplastres frena els fluxos. No convé menjar-ne en dejú. Les fulles també són astringent. La cendra del tronc de la perera ajuda als qui s’ofeguen per efecte de bolets. Si es couen les peres silvestres amb aquests bolets verinosos, no ens intoxicarem. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la perera és arbre de Venus. Les peres molt madures i toves fan anar de ventre però les dures i aspres restrenyen Les peres cuites amb mel van molt bé per a l’estómac. Les peres dures i més encara les silvestres petites aturen la sang i desinflamen i refreden les ferides (verdes).

PROPIETATS MEDICINALS

  • allarga la vida
  • ansiolítica
  • antídot de bolets verinoses (cua de la pera)
  • antihipotensiva
  • antioxidant
  • antipútrida
  • astringent
  • cosmètica UE
  • depurativa
  • digestiva
  • diürètica d’àcid úric
  • estomacal
  • febrífuga
  • laxant suau
  • refrescant
  • rejoveneix
  • remineralitzant
  • sedant de les vies urinàries

USOS MEDICINALS

  • artritis
  • astènia
  • càlculs d’àcid úric
  • còlera
  • còlics
  • convalescències
  • debilitat de la melsa
  • depressió nerviosa
  • diabetis
  • diarrea
  • embaràs
  • esclerosis hepàtica
  • espasmes
  • esteatosi hepàtica
  • estrès nerviós
  • febrer
  • gota
  • hidropesia
  • infeccions urinàries (colibacil·losi)
  • melsa inflamada
  • nàusees
  • osteoporosis
  • reuma
  • tuberculosis
  • tumors

ALTRES USOS

La sidra de peres s’anomena poiré o piquette en fracnès o perada en castellà. Les peres en almívar soles o cobertes de xocolata desfeta són ben prou una delícia. La pera verda és molt indigesta; i la lloca té mal sabor. Però la pera al punt és la fruita que menys problemes pot donar, en especial a les persones al·lèrgiques o hipersensibles. Amb la fusta de l’arbre se’n fan instruments musicals, i escultures i peces de torn i d’ebenisteria o d’instruments de dibuix (regle, compàs), ventalls, aparells de precisió, i tractada amb vapor s’empra per a paraments del piano, ja que és dura, fina i lleugera. De l’escorça se n’extreu un tint groc. De la fusta se’n pot fer carbó de bona qualitat.

PREPARATS

  • Infusió de 50 ge de fulles de perera per 1 L d’aigua, però bullir-ho 2 minuts i reposar-ho 20 minuts. Per prendre’n 2-4 tasses al dia contra afeccions urinàries, de la pròstata, o contra càlculs urinaris.
  • Infusió de 50 g de fulles de perera i 50 g de peles de poma seques per 1 L d’aigua. Per beure-ho a pleret contra càlculs urinaris.
  • Decocció d’escorça de perera: 50 g /L d’aigua, bullint-ho 10 minuts. Per compreses i per rentar ferides i úlceres àtones.

ESOTERISME

Somniar en una pera pot indicar matrimoni imminent. Somniar estar menant una pera pot significar dol, i si la pera és amb vinagre, experiències negatives. Somniar en una perera curulla de flors o de peres ha de significar un abona notícia molt decisiva i vital. Somniar en peres caigudes de l’arbre pot significar malaltia. Hi ha la creença que si la Revetlla de Sant Joan a cada toc de campanades de la mitja nit mengem una pereta de Sant Joan ens lliurarem del càncer de gola aquell any. Els circasians del Caucas tenen la perera com a protectora dels ramats. Tallen una perera silvestre jove, li’n lleven les rames i la duen al mas on li reten adoració. A la tardor li fan una festa de benvinguda quan la porten a la casa, amb crits, xerinola i múscica. Decoren la perera amb llumetes i al cim hi posen un formatge. Mengen al seu voltant aquella dia i a la nit li donen la bona nit i el col·loquen al corral on restarà, tocant a la paret, impassible, la resta de l’any. El vesc (Viscum album) crescut en una rama d’una perera és tan «sagrat» com el d’altres arbres o més. El cantó suís d’Aaegau planten una perera quan neix una nena a la família.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document