Formen un periant campanulat o globós. Sèpals igualant els estams però pètals la meitat de llargs. Fol·licles 2-4, més més llargs que amples, amb bec igualant la meitat de la llur longitud amb 2-5 llavors. En anys plujosos en fan 5 i en anys de sequera menys. MALURES: virus del mosaic del cogombre



NOMS POPULARS

  • Català: Marxívol/Herba clavera / Lletera borda / Lletrera borda / Malbec / /Manxiuler / Manxiulot / Marcívol / Marxígol / Palònia blanca / Palònia borda/baladre, el·lèbor, herba clavera, lletera borda, malbec, manxívols, manxígols, manxiuler, manxiulet, manxiulot, marcívol, margívol, marxígols, marxívols, marxígol, marxívol, marxívols, palònia blanca, palònia borda, ulierca, ullarca, pelònia borda, flor navarro, mansiblo, mansiulo, mansiulot, manxiulo, manxiulot, ronya de gos, sagüerro, ullarca.
  • Castellà: Hierba de ballestero/Baladre / Hierba llavera / Pie de grifo/ acolecho, agüero, baladra, baladre, ballesta, ballestera, beleño, berfa, castellada, chavera, chigüero, chígüero, cornivario, cornivarios, crujía, cuernitos, eleborastro, eléboro, eléboro fétido , eléboro negro, flor de culebra, flor del veneno, garbanzos-de-lobo, habas-de-lobo, helleborastro, heléboro , heléboro verde, hierba alobada, hierba ballestera, hierba de ballesteros, hierba de la ballestera, hierba de la culebra, hierba de los ballesteros, hierba del alobadado, hierba del alobado, hierba del alobodado, hierba garbancera, hierba llavera, hierba venenosa, llabera, llaberón, llave del año, llavera, navarro, ornavario, pie de grifón, planta de la culebra, quitalocura, raíz de culebra, sagüerro, vedegambre fétido, vedegambre silvestre, verdegambre negro, vileño, yerba de ballesteros, yerba de los porrazos, yerba del alobado, yerba llavera
  • Gallec: allabeira, besteira, chaveira, chaveiro, claveira, elébor, erva besteira, erva- dos-besteiros, follabeira, heboro, herba chaveira, herba claveira, herba da braña, herba da cruz, herba da papeira, herba da poita, herba da sarja, herba de lobo, herba do gado, herba do gando, herba do lobo, herba do porco, herba do sanguiño, herba do sapo, herba dos bois, herba forte, herba papeira, herbal, herbebal, herbedal, herbeira, héboro, ollabeira, pé de grifo
  • Portuguès:Besteira / Erva-besteira / Erva-dos-besteiros / Heléboro-fétido/bugalhó, chaveiro, eleboro fétido, heléboro-fétido, herba chaveira, herba da braña, herba de lobo, herba do gado, herba do gando, herba do porco, herba dos bois, herba forte, herba papeira, herbal, herbedal, herva de besteiros, héboro.
  • Euskera: baladre, baladrea, lubi-belarr, lupi belarra, lupu bedarr, lupu-belar,ornavario, otsababa ar, otsababa-arra, su-belar
  • Francès: Hellébore fétide/Pied-de-griffon
  • Anglès: Stinking hellebore/Bear's foot / Dungwort / Setterwort / Stinkwort
  • Alemany: Stinkende nieswurz

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en marges pedregosos vora les masses forestals sobre sòl calcari. Pot arribar a l’estatge subalpí en zones molt assolellades, visitades per les serps. A la muntanya mitjana i baixa sol preferir racons una mica ombrívols. És espècie típicament de la meitat occidental d’Europa, tot i que s’ha introduït a Amèrica del Nord. SE d’Austràlia i Nova Zelanda.

VETERINÀRIA

COLUMELA (segle II) ja escrigué que posant una fibra de la rel del marxívol travessada per dins un forat a l’orella o a la papada d’una animal (ovella, cavall, vaca) això fa que no agafi malalties. L’aigua de bullir la planta un cop tèbia es fa servir per curar la sarna de les cabres. Contra la ronya o sarna també s’aplica una pasta feta amb els fruits i oli d’oliva i sofre. Contra el timpanisme, quan es boteixen les vaques, es frega amb la planta la boca de l’animal. També contra el mateix, refregar el ventre de l’ovella amb la planta. Contra la mastitis (o les contusions fortes, furóncols, ferides infectades, ferides amb cucs, picades d’insectes) en cavalls s’aplica la planta en bocins, socarrimada per a fer supurar i netejar el pus. Contra la pulmonia de cavalls es fan fums amb la planta que han d’inhalar els animals. Per calmar la inflamació de les zones encetades pels arreus es netegen amb la decocció de la planta, tèbia. Per curar la infecció de sota la peüngla (o el mateix àntrax) a les vaques s’hi cus sota la pell un bocinet de marxívol amb un bocinet d’all. Contra les infeccions als ulls s’aplica un petit cataplasma de la planta darrere l’orella. Per ajudar els vedells a lliurar-se dels paràsits intestinals es pot posar la planta al jaç. Contra el brom (=moquillo) dels gossos, un fulard ple de la planta. Contra el borm (=muermo) dels cavalls, també. Per foragitar els ratolins de la pallissa o el graner, serveix cremar la planta perquè els fums els espantin. La planta triturada es pot emprar (il·legalment) per adormir els peixos d’un gorg i poder pescar-los fàcilment amb la ma.

ESOTERISME

Els fums de cremar la planta hom creu que foragita el mal. Com que la planta fructifica molt aviat a la primavera, el nombre de fol·licles o millor encara el de llavors per fol·licle s’ha pres com un pronòstic de l’abundància de la collita de cereals de l’estiu. Així el nombre de llavors per fol·licle equivaldrà al nombre d’àpats que es podran fer cada dia.

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiu/contraceptiu UE
  • emmenagog
  • esternutatori
  • febrífug
  • parasiticida
  • purgant dràstic
  • rubefacient
  • vermífug
  • vesicant
  • vomitiu
  • vulnerari corrosiu

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • berrugues
  • càncer: HL-60 (leucèmia), A549 (pulmó) [p.p. glucòsid esteroide no 7]
  • contusions
  • cucs intestinals (decocció de fulles seques; 2 gotes de suc deixat una nit en aigua)
  • escròfules (REL fregida en oli d’oliva UE)
  • febre de pulmonia (UE als ventrells; mates sota el llit)
  • ferides infectades
  • fissures anals (decocció)
  • furóncols (FUL cuita en oli d’oliva)
  • ganglis inflats (embolicat en un fulard)
  • grans
  • hemorroides (amulet a la butxaca)
  • mal de cap (embolicat en un fulard)
  • mal de coll (embolicat en un fulard)
  • mal de queixal (embolicada dins un fulard) (directament sobre la càries)
  • paràsits (xinxes, puces, polls) (rentant en llençols, la pell o el cabell amb l’aigua de coure la planta)
  • penellons (decocció)
  • peus inflats (UE poca estona)
  • polls al cabell (pols de FUL)
  • pleuresia UE
  • psoriasis (FRU + oli d’oliva + S)
  • pulmonia UE
  • restrenyiment que no respon a altres teràpies més normals
  • reuma (FRU cuit en oli UE)
  • tifus (UE FUL sobre ventrells i ventre)

HOMEOPATIA

  • aftes
  • agitació al dormir
  • ansietat
  • bulímia
  • cabell que cau ungles amb excoriacions
  • còlics
  • coll amb rigidesa i formigueig
  • convulsions
  • desmais
  • diarrea violenta i molt líquida i blanquinosa
  • dolor a la melsa (que s’estén al omòplat i cap al costat esquerra)
  • dolor rere l’oïda esquerre
  • dolor toràcic opressiu
  • llengua ardent a la punta
  • llengua groga al centre
  • mal d’estómac (epigàstric)
  • nàusees
  • pell amb excoriacions
  • sabor a fems
  • vòmits

TOXICITAT

A més de purgant, és vomitiu i tòxic per al cor. Pot desencadenar al·lèrgies cutànies amb vesícules i formigueig. L’ús intern és desaconsellable, a menys que sigui en homeopatia. Els usos externs han de tenir en compte que pot haver-hi reacció al·lèrgica o que pot «digerir» massa la carn. Si el bestiar en menja pot morir, o almenys presentar distensió abdominal, conjuntivitis, taquicàrdia, hipotèrmia, diarrea, depressió, incapacitat per aguantar-se dret i molta set.


Descarrega't el document