No hi ha ni involucre ni involucel. Calze de limbe nul. Pètals sub-orbiculars truncats amb l’àpex recorbat cap endins, d’uns 0.5 × 1 mm. Estils de 0.5 mm a la fructificació, divergents o reflexos, més curts que l’estilopodi. Estilopodi sub-cònic, de marge crenulat. Fruits oval-el·líptics de 4-6 × 2.5 mm, comprimits pel dors, amb un voraviu pla ample i amb els mericarpis de dors de color de palla podrida, més o menys brillants, amb 5 costelles, de les quals les 3 centrals més marcades i les 2 laterals dilatades en forma d’ala de 0.5-0.8 groguenca. Llavor amb la cara de la comissura plana. MALURA: Erysiphe heraclei, Itersonilia perplexans.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es conreava força antigament, i es pot trobar excepcionalment assilvestrada en marges de camins de la península, fins a 1300 m snm. Originària del Caucas, Pèrsia, Aràbia i Nord d’Àfrica. Es cultiva a bona part del món. Es ven fins i tot als supermercats com a espècia culinària.

HISTÒRIA I ESOTERISME

Anet/Anat era la deessa de la fertilitat i de la guerra, germana i esposa de Baal, i reina dels cels per als fenicis d’Ugarit, ara fa uns 4000 anys. Al seu temple les noies adolescents tenien que passar pel ritual de la prostitució per fer-se dones. Els sacerdots eren promiscus i mantenien relacions sexuals cada dia, i per això empraven també l’anet, per estar en forma. Un relat mitològic egipci de l’època dels hicsos explica que quan Set passejava per la riba del Nil va veure banyant-se despullada al riu a la deessa i se sentí tant impetuosament atret per ella que la violà adoptant la forma d’un marrà. Però ella refusà el semen que expulsà amb tanta violència que ferí al cap l’animal. Ra va encomanar aleshores a Isis de curar Set. Anat tampoc hagués pogut quedar embarassada ja que només el foc diví podia fer-ho i ser aleshores mare i verge alhora. Al papir d’EBERS (segle XV a.C.) es menciona l’anet com a planta per a llevar els dolors en general. Els grecs antics es cobrien els ulls amb anet per a induir el descans. A l’evangeli de sant MATEU (23:23) es menciona l’anet com un impost en espècies junt a la menta i el comí, que pagaven els jueus religiosament i escrupolosa en temps de Jesucrist. DIOSCÒRIDES (segle) escrigué una recepta per fer oli perfumat amb anet. En 3.5 Kg d’oli es posen a macerar 4.5 Kg de flor d’anet durant 24 hores. Després s’exprimeixen amb la ma i es guarda. Aquest oli estova la matriu i zones annexes i va bé contra els calfreds, el cansament i els dolors a les articulacions. CARLEMANY (segle IX) va incloure l’anet a la llista Capitullare de villis. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «dill» és planta de Mercuri quer reforça el cervell. Bevent- ne la infusió desinflama l’estómac i el ventre. En banys de seient lleva els dolor de la matriu a les dones. Bullit en vi i olorant un parrac xopat amb aquest vi atura els singlots. Els fruits són millor per expulsar els gasos digestius que les fulles. L’oli de fregir les llavors cura les nafres especialment les del cul. El vi bullit ambles fulles (o les llavors trinxades) fa venir la regla. ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVII) afirmava que l’oli d’anet treu els dolors i dona més agilitat de moviments. També que els fums de la planta dirigits als genitals hi tenen un bon efecte sobre les malalties venèries. A Escandinàvia s’emprava en rituals xamànics. Als països de l’Est d’Europa era ofrena als sants a fi de retrobar algun objecte perdut i també es posava al peu de bressol per protegir la criatura, o posat de cap per avall a la porta de la casa, com amulet general. Diuen que a l’hort o la la casa on hi ha anet no s’hi apropen els follets. Cremant anet s’allunyen les mal-tempestats. Les kirguises es perfumaven amb la planta abans de rebre els marits recent retornats d’alguna batalla.

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • aerofàgia FRU
  • Alzheimer
  • amigdalitis (FUL tendres)
  • anorèxia
  • aorta rígida
  • Aspergillus flavus OE
  • ateroesclerosis
  • Campylobacter
  • càncer de fetge OE
  • Candida albicans OE
  • candidiasis vulvovaginal OE2%/supositori
  • colesterol HDL baix
  • colesterol total i LDL alt
  • còlics infantils
  • còlics intestinals OE UE
  • conjuntivitis
  • cor debilitat (FUL tendres)
  • cor envellit
  • cremades
  • depressió nerviosa
  • diabetis
  • diarrea
  • dismenorrea
  • dispèpsies
  • dolors del part
  • edemes
  • epilèpsia
  • esclerosis
  • escorbut
  • espasmes OE
  • ferides
  • gasos digestius FRU
  • Giardia en nens (3 mL extracte aquós × 5 dies)
  • grip
  • halitosis
  • Helicobacter pylori
  • hemorroides
  • hipertròfia cardíaca
  • icterícia
  • indigestions
  • infeccions a la pell OE
  • isquèmia cerebral
  • llet escassa
  • mal d’estómac
  • mal de queixal
  • mal de ventre
  • meteorisme
  • morats (cops) als ulls
  • MRSA (Staphylococcus aureus) OE UE
  • nafres
  • nervis a l’estómac
  • obesitat
  • osteoporosis
  • part lent
  • pèrdua de memòria
  • refredat
  • rigidesa muscular (oli)
  • Serratia marcescens (p.p. àcid 3-o-meti el·làgic)
  • sífilis (FUL tendres)
  • síndrome metabòlica
  • singlot
  • tos
  • triglicèrids alts
  • tuberculosis (FUL tendres)
  • tumors abdominals
  • úlceres a la pell
  • vòmits FRU

USOS CULINARIS

Té un sabor una mica amargant, i que recorda al comí de prat i al fonoll. Les fulles són més dolces que els fruits. Es poden fregir uns instant amb oli o mantega per potenciar-ne l’aroma. S’empren els fruits per adobar: • api al forn • arrossos • cogombres (bitxos), • col fermentada • pans integrals i galetes salades • peix (bacallà, salmó, sardines) • patates • salses (vinagreta, maionesa) • vinagre de poma amb all, llorer, pebre negre, pebre de Jamaica.

Les «fines herbes» consten de: • anet • cebollí • cerfull • estragó

Les fulles tendres es posen a: • amanides • arrossos • carns • formatges tous • iogurt • llenties • marisc • mongeta tendra • peix • salses • sopes • truites • verdures (patates, col, pastanaga) • fesols. I convenen als malalts de COVID-19.

A Geòrgia s’empra molt la barreja d’espècies anomenada khmeli-suneli: sajolida + anet + fenigrec blau + alfàbrega + pebre negra + julivert + menta + coriandre + safrà bor (càrtam).

USOS DE L'OLI ESSENCIAL

És mucolític, anticoagulant i en excés, psicodèlic. S’empra contra angina de pit, bronquitis aguda, càncer de fetge, candidiasis vulvovaginal i altres fongs, catarro, còlics, dispèpsia, espasmes, icterícia, infeccions a la pell per MRSA.

VETERINÀRIA

En cavalls contra anorèxia, bronquitis, còlics, febre, indigestions, laminitis, toxèmia, debilitat.

ALTRES USOS

L’OE (oli essencial) es podria emprar coma fumigant contra termites. El dill-apiol multiplica per 10 el poder insecticida del Chrysanthemum cinerariifolium. L’OE és larvicida contra Aedes aegypti, Aedes albopictus, Anopheles stephensi, Culex pipiens, Haemonchus contortus. També és repel·lent d’escarabats de cuina i acaricida. També és fungicida contra Fusarium, Sclerotinia sclerotiorum.

TOXICITAT

Almenys l’oli essencial provoca fotosensibilitat o dermatitis sense que intervingui la insolació en algunes persones. No recomanen prendre anet durant l’embaràs. En hiperplàsia tiroïdina, l’anet pot agreujar el pronòstic. La dermatitis de contacte amb contacte repetit amb la planta és possible.


Per llegir més sobre l'anet, descarrega't el document