La tija i les fulles estan recobertes d’una pilositat molt fina, de tricomes curts i blanquinosos. Els entrenusos solen fer 2-4 cm de longitud. La inflorescència és corimbosa, difusa o densa, a l'àpex de les branques. Peduncles de les panícules corimbiformes de 1-4 cm, esvelts. Bràctees lineals- lanceolades de 1-2 mm. Capítols de 8 mm, amb 5 flors tubuloses, embolicats per un involucre, d'1-3mm de diàmetre, cilíndric, rarament acampanat, estret a la base, amb 5 bràctees lineals o el·líptiques iguals o subiguals en un sol rengle. El receptacle del capítol és pla o una mica convex i glabre. Hi ha 5 flòsculs de color blanc, o rentant a purpuri, ocasionalment de base i àpex de diferent color. La corol·la, blanca, actinomorfa, és pinnatífida (amb lòbuls de 0-7-1 mm), amb gola una mica ampla i habitualment amb pèls o glàndules per fora i tricomes erectes per dins. El tub de la corol·la és esvelt, igual o més llarg que les bandes del papus (uns 4 mm). Els lòbuls són triangulars o ovalat- oblongs, densament papil·losos per dins; i de menys de 2 mm de llarg. L'estil bífid té braços filiformes, divergents, recorbats, el doble de llargs que els lòbuls de la corol·la, i és papil·lós, cobert de glàndules de color castany clar i amb pèls curts molt fins. Les cipsel·les (o aquenis) són subglabres, finament barbuts sobre les costelles, de 2.5-3 mm de longitud, i estretament fusiformes a prismàtiques, amb 5 costelles molt marcades. Tenen un carpopodi curt. El vilà, persistent, està transformat en una corona de 5 escates obtuses lliures o soldades, acompanyat d'1 fins a més de 9-17 arestes del color de la palla, subiguals, d’uns 3 mm de longitud, una mica rígides. Cada capítol pot tenir 1 o 2 cípseles amb un vil·là més reduï De les 250 espècies del gènere, Stevia rebaudiana és al més coneguda i emprada.



HÀBITAT, DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I HISTÒRIA

És planta tropical, segurament originària del Paraguai (Cerro Cuatiá). Es fa des del Brasil a l’Amèrica Central. Cultivada a altres països industrialment o en jardins. Prefereix sòls àcids sorrencs o francs ocasionalment inundats. i una posició càlida i assolellada (excepte les primeres setmanes després de plantar els esqueixos), amb humitat ambiental. És una planta de dia curt que floreix de gener a març a l'hemisferi Sud. La floració en condicions de dia curt s'ha de produir entre 54 i 104 dies després del trasplantament, depenent de la sensibilitat del conreu a la durada del dia. El clima natural és subtropical semi-humit amb temperatures extremes de 21o a 43o C, amb una mitjana de 24o C. L'estèvia creix en zones amb fins a 1400 mm de pluja a l'any. Les plantes no són molt resistents a les gelades, però es poden cultivar com a anuals mig resistents a Catalunya, començant-les en un hivernacle i plantant-les després de les darreres gelades esperades. Es pot reproduir per esqueixos (hormonats) o per llavors (que solen germinar poc). Es poden fer talls cada 80 dies, durant 4 anys. Es deshidraten les plantes i s’empaqueten en bales d’uns 55 Kg. Una Ha pot produir 1.5 tones de planta fresca. El nom del gènere prové o es va dedicar a PERE JAUME ESTEVE (1500-1556), professor de la Universitat de València, que la descobrí entre les plantes que arribaven d’Amèrica. El suís MOISÈS SANTIAGO BERTONI va descriure la planta, provinent de l’Alt Paranà, amb exactitud el 1887. I el paraguaià OVIDI REBAUDI publicà el 1900 el primer anàlisis químics dels sues principis actius. Els guaranís l’empraven des de feia més de mil anys abans com edulcorant. Després de molts anys de desconeixement de la planta a Espanya, es va passar a una etapa de prohibició, i finalment, el 2011 es va acceptar com a additiu alimentari (Diari Oficial de la Unió Europea L295/205; Reglament 1131/2011). La ingesta diària de l’E-960 recomanada és fins a 4 mg/Kg de massa corporal. De tota manera molts productes que es venen com a Stevia en realitat contenen un percentatge ínfim (34%) dels glucòsids de l’esteviol. Un dels promotors principals de la planta a Catalunya ha estat JOSEP PÀMIES, de Balaguer, fundador de la Dolça Revolució. Actualment el principal productor de la planta és la Xina. Es cultiva a més a Argentina, Bolívia, Brasil, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Espanya, Estats Units, França, Japó, Índia, Mèxic, Nepal, Paraguai, Perú, Tailàndia, Vietnam, Xile. L’esteviòsid és el principi actiu dolç més abundant de les fulles de l’espècie. Un diglucòsid de diterpè o ent-kaurè es va aïllar per primera vegada en forma impura la primer dècada del segle XX (BERTONI 1905; 1918), però la dilucidació definitiva de l'estructura no es produiria fins gairebé seixanta anys més tard (MOSETTIG et al. 1963). A la dècada de 1970, el grup del professor OSAMU TANAKA de la Universitat d'Hiroshima al Japó va aïllar rebaudiòsid-A, el segon glucòsid diterpè / ent-kaurè dolç important de les fulles de Stevia rebaudiana (KOHDA et al. 1976). Més tard, es van aïllar altres sis glucòsids de gust dolç menys abundants: dulcòsid-A, rebaudiòsids B-E i esteviolbiòsid (YAMASAKI et al. 1976; KOBAYASHI et al. 1977; TANAKA 1982). La Stevia rebaudiana és extraordinària pel que fa a l’acumulació de metabòlits secundaris com l'esteviòsid i el rebaudiòsid-A abundants a les seves fulles (KINGHORN & SOEJARTO 1985; PHILLIPS 1987). Cap altra de les aproximadament 230 espècies d'aquest gènere s'ha trobat mai que produeixi aquests principis actius dolços en alta concentració (SOEJARTO et al. 1982; KINGHORN et al. 1984). A la indústria alimentària del Japó els extractes de la planta s’empren des de 1970.

PROPIETATS MEDICINALS

  • (+)-inotròpica
  • antidiabètica
  • antiinflamatòria
  • antitumoral
  • bactericida (Pseudomonas)
  • bloqueja Ca++
  • carminativa
  • contraceptiva (???)
  • cordial
  • diürètica (Na+), àcid úric
  • edulcorant
  • estimulant de la proteasa
  • estomacal
  • evita la «pájara» als esportistes
  • fungicida (Candida)
  • hipoglucemiant
  • hipotensora
  • inhibidora de: fosforilació-oxidativa, glutamat-deshidrogenasa , NADH-oxidasa, ornitia-decarboxilasa, succinat-deshidrogenasa , succinat-oxigenasa.
  • refrigerant
  • sudorífica
  • tònica
  • tònica cardíaca
  • vasodilatadora
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • Alzheimer
  • ansietat/bulímia
  • artritis
  • astènia
  • càncer
  • Candida albicans
  • cansament
  • càries
  • colesterol alt
  • cops de calor
  • cremades
  • debilitat
  • depressió nerviosa
  • diabetis
  • diarrea REL
  • edemes
  • Escherichia coli
  • febre
  • ferides
  • gasos digestius
  • hiperactivitat infantil
  • hipertensió mal d’estómac
  • infeccions
  • mal de queixal
  • memòria debilitada
  • obesitat
  • periodontitis
  • pirosis (cor-agre)
  • prostatitis (PSA alt)
  • Pseudomonas aeruginosa
  • rascades
  • rotavirus
  • síndrome X
  • triglicèrids alts
  • tumors

POSSIBLE TOXICITAT

L’esteviol pot ser mutagènic, segons alguns estudis preliminars, però això s’ha desmentit posteriorment, almenys . La DL50 i.p. en rates d’un extracte amb 50% d’esteviòsid és de 3.4 g/Kg. En ratolins, de 17 g/Kg. Però l’extracte amb 50% d’esteviòsid a raó d’1 g al dia durant 2 mesos només provoca en rates una disminució lleugera de la LDH. Un extracte amb 75% d’esteviòsid i 15% de rebaudiòsid-A durant 2 anys a 550 mg/Kg/dia només provoca un retard del creixement.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document